L’OMS situa la resistència als antimicrobians com “una de les amenaces sanitàries més urgents"

La resistència als antimicrobians (RAM) ha ocupat un lloc destacat en l'agenda mundial d'enguany a causa de l’elevat nombre de morts que genera i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la cataloga com “una de les amenaces sanitàries més urgents” en l’actualitat. Així es desprén del balanç que ha fet l’organisme depenent de l’ONU dels moments clau de la salut i la ciència en els últims 12 mesos.

L’amenaça dels RAM és global i, d'acord amb els càlculs més recents, causa uns 1,27 milions de morts anuals directes i contribueix en altres 4,19 milions de defuncions. Per això els líders mundials acordaren enguany una declaració per a fer front a la RAM, en el marc de l'Assemblea Mundial de la Salut de 2024. Un dels principals compromisos és reduir la mortalitat mundial per bacteris farmacoresistents en un 10% per a 2030. Però per a aconseguir eixa disminució de la mortalitat, cal adoptar també altres resolucions com la d'adoptar mesures decisives per a fer front als profunds riscos sanitaris que planteja el canvi climàtic; fer un esforç per donar veu a les persones en les decisions que afecten la seua salut i benestar, i fomentar la confiança en els sistemes de salut.

Així mateix, es demana als països que garantisquen que les seues economies estan al servei de la salut de la població mitjançant l'harmonització de les actuacions en les dimensions econòmica, social i mediambiental.

Inversió en prevenció de malalties no transmissibles

D'altra banda, en el balanç, l’OMS destaca positivament l’eliminació de diverses malalties transmissibles en diferents països, fet que suposa una “gran victòria” per a la salut mundial i que representa una “enorme quantitat de treball dur”. Però després d’això posa el focus en les malalties no transmissibles, com les cardiopaties, el càncer, la diabetis i les afeccions respiratòries, que són la principal causa de mort i discapacitat en el món.

L'OMS destaca que les MNT (malalties no transmissibles), que costen als països bilions de dòlars en pèrdua de productivitat i despeses sanitàries, afecten de manera desproporcionada als països d'ingressos baixos i mitjans. I alerta que “si no s'aborden urgentment, no es podran aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)”.

En este sentit, l’OMS subratlla la importància de la inversió en la prevenció d’estes malalties, ja que a la llarga és més rendible disminuir-les que combatre-les. “Atés que són en gran manera evitables, les inversions en prevenció i control són rendibles”, afirmen.

Per això, en 2025 es convocarà la quarta Reunió d'Alt Nivell de l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre la Prevenció i el Control de les Malalties No Transmissibles. Amb l’objectiu d’accelerar la resposta mundial a la prevenció i el control de les ENT mitjançant l'enfortiment dels sistemes de salut i la seua reorientació cap a l'atenció primària; i complir els ODS per a 2030.

És urgent reduir el consum de drogues i alcohol

Així mateix, l’OMS recorda en el seu balanç anual que en 2019 es van produir 2,6 milions de morts per alcohol i 0,6 milions per consum de drogues, juntament amb importants impactes socials del consum d'alcohol, com lesions, violència i majors riscos de malalties cròniques i infeccioses. I remet al seu Informe sobre la situació mundial de l'alcohol i la salut i el tractament dels trastorns per consum de substàncies, on s’estableixen les accions que es necessiten amb urgència per a reduir el consum de substàncies i ampliar el tractament a través de la prevenció, la millora dels sistemes d'atenció i la promoció.

Reforçar la seguretat sanitària mundial

Finalment, l'OMS recorda que els estats membres negociaren amb èxit un paquet d'esmenes al Reglament Sanitari Internacional (RSI) i assumiren compromisos concrets per a finalitzar les negociacions sobre un acord mundial contra les pandèmies.

“L'objectiu de totes dues iniciatives és garantir l'existència de sistemes sòlids en tots els països per a protegir la salut i la seguretat de totes les persones enfront del risc de futurs brots i pandèmies”, conclouen.