L'onada fantasma de la covid deixa les primeres empremtes en farmàcies i centres sanitaris

Quan semblava que la pandèmia de la covid-19 quedava oblidada, reviscola la por davant una nova onada impulsada per l'elevada transmissió de les noves subvariants d'òmicron, la BA.4 i la BA.5, que encadena ja dues setmanes en ascens. Aquests dies és habitual tindre algun conegut o del mateix entorn familiar que ha passat el virus o està ara mateix contagiat. El setge s'estreta i no és una sensació personal: les veus expertes en epidemiologia coincideixen a indicar que Espanya, i la Comunitat Valenciana, s'han submergit ja en la que seria la setena onada del coronavirus, que han batejat com "fantasma" perquè s'ha instal·lat de manera encoberta i silenciosa.

El protocol del govern espanyol per a gestionar la pandèmia impossibilita fer una radiografia precisa de l'escenari epidemiològic actual. El recompte oficial de casos només pren en consideració els contagis de la població major de 60 anys i això deixa fora de l'estadística una gran quantitat d'infeccions. En l'última actualització del Ministeri de Sanitat, el passat divendres, 24 de juny, la incidència acumulada a la Comunitat Valenciana era de 495,85 casos per cada 100.000 habitants. Una xifra prou per sota de la mitjana estatal (755,71) però que, en qualsevol cas, no reflecteix la circulació real del virus entre la població, que ja no comunica la gran majoria de positius.

"No s'està fent el mateix esforç diagnòstic d'altres vegades" alerta l'epidemiòleg i investigador de Fisabio Salvador Peiró. L'expert, una de les veus que assessora la Generalitat sobre la pandèmia, confirma que la transmissió del virus en el context actual és "altíssima" i que la realitat que dibuixa l'estadística oficial és "paral·lela". "Probablement, hi haurà moltes persones més contagiades perquè els tests no es fan com abans i pràcticament ningú va al centre de salut si no és perquè es troba malament i necessita la baixa laboral", apunta.

Precisament la venda dels tests d'antígens a les farmàcies pot ser un element més que ajude a mesurar l'impacte real de la potencial onada. Els apotecaris asseguren que no han deixat de vendre aquests tipus de proves en els mesos en què el coronavirus ha estat més adormit, però avisen que aquestes últimes setmanes el repunt és extraordinari. Han passat de dispensar entorn dels 400 al mes, als quasi 700, una xifra que quasi duplica l'anterior. "Si abans en un dia veníem uns quinze o vint tests, ara en despatxem vora cinquanta o seixanta cada dia", explica en declaracions a À Punt José Manuel San José, propietari d'un establiment farmacèutic. El perfil de la clientela que s'apropa a adquirir una d'aquestes proves, persones amb símptomes pareguts al del refredat o, majoritàriament, gent que té sospites per ser contacte estret d'algun cas confirmat, detalla l'apotecari.

A les aigües residuals de València, que actuen com a semàfor d'alerta epidemiològic, no s'ha detectat un repunt de covid-19. "Estem monitorant quatre punts a la ciutat de València per a tindre un control de com avança el virus. I ara mateix està controlat, està similar a com estava fa un any", assenyala la regidora del Cicle Integral de l'Aigua, Elisa Valia. Però és un respir momentani. Caldrà esperar a l'actualització de dades d'aquest dimarts i les següents que vinguen per a continuar dibuixant la corba d'aquesta sèptima onada i poder mesurar l'impacte real.

Xicotet repunt d'ingressos, UCI estables

Posant l'ull als hospitals, un altre dels factors referents per a avaluar la gravetat de la pandèmia, la situació és de relativa calma. És cert que les xifres d'ocupació en planta traslladen un xicotet repunt en les últimes setmanes de persones ingressades, en les unitats de cures intensives (UCI) s'han mantingut pràcticament estables des d'abril. Segons dades de la Conselleria de Sanitat, l'últim balanç parla de 702 persones hospitalitzades i 37 a l'UCI, una realitat molt diferent de la tercera onada, la més mortífera a la Comunitat Valenciana, quan les vacunes a penes començaven a inocular-se a la població més major.

"Des del punt de vista dels ingressos hospitalaris, l'actual onada no té res a veure amb les anteriors, és molt més tranquil·la pel que fa a la gravetat", explica Peiró. L'expert justifica aquesta tranquil·litat hospitalària en què la pràctica totalitat de la població ja està vacunada o té immunitat natural perquè ha passat el virus, especialment aquelles persones que optaren per no administrar-se la injecció i que suposaren un contingent important d'ingressos en l'onada anterior, a començament de 2022.

Del que sí que avisen les veus especialistes és que caminem cap a la quarta dosi, almenys per a la població vulnerable i les persones majors de 60. A falta que el Ministeri de Sanitat detalle un calendari d'administració i quins grups se l'hauran de posar, el pronòstic de l'epidemiòleg valencià el situa en la tardor. I que, com ja va ocórrer l'any passat, s'inocule conjuntament amb el vaccí de la grip. Un horitzó temporal que deixa encara l'estiu per a continuar perfeccionant sèrums més nous i enfocats a les noves subvariants d'òmicron que, per tant, seran més efectives per a limitar la transmissió del virus, considera Salvador Peiró.

Per als mesos que venen, els especialistes demanen no abaixar la guàrdia i continuar adoptant les precaucions necessàries, especialment pel que fa a la població més vulnerable. A les persones contagiades els recomanen que, tot i no estar obligades a aïllar-se, siguen prudents i reduïsquen al màxim els contactes socials, especialment en un moment en què la mascareta ja ha passat a la història en quasi tots els entorns i la interacció entre persones és molt alta, pràcticament igual que abans de la pandèmia.

Davant l'amenaça que la transmissió continue disparant-se en les pròximes setmanes, Sanitat Universal ha anunciat un pla de reforç de la xarxa sanitària pública durant l'estiu. Seran 7.300 contractes nous i s'obriran 21 consultoris auxiliars a les zones turístiques. Un desplegament que sindicats i plataformes sanitàries veuen insuficient per a cobrir el descans de la plantilla i atendre l'increment de la demanda per l'augment de població flotant en les destinacions que més visitants atrauen.