L’oposició a la nova llei d’educació ompli de llaços taronja els centres concertats

Desenes de centres educatius concertats de la Comunitat Valenciana han exhibit aquest dimecres llaços taronja en protesta contra la nova llei d’educació (Lomloe) en resposta a la crida de l’anomenada Mesa per l’Educació Cívica en Llibertat, l’entitat que representa els seus interessos.

La plataforma integra les principals associacions de centres educatius privats i concertats de caràcter religiós, incloses les universitats, la Confederació de Pares d’Alumnes (Confapa), el sindicat USO i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, entre altres organitzacions.

En la nota de convocatòria de la protesta la plataforma mostra la “preocupació” per l’enduriment del projecte de reforma educativa, també conegut com a llei Celaá, que interpreten de les més de 150 esmenes que ha presentat el grups polítics que donen suport al govern espanyol, algunes de les quals consideren “un atac frontal a la llibertat d’ensenyament, sense atendre la demanda social de les famílies”. Des de la plataforma lamenten que la reforma “incideix en l’escola pública com a única, com a excloent” i sostenen que “allò que garanteix el dret a l’educació és la gratuïtat de la placa i no la prestació directa per l’administració pública”, segons defén el seu portaveu, Vicente Morro. A la Comunitat Valenciana hi ha uns 600 centres educatius concertats.

L’acció forma part de la campanya estatal “Més iguals, més lliures i més plurals” a la qual s’ha adherit el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, que és també una organitzacions que s’integren en la plataforma. Les reivindicacions dels populars van més allà de la defensa de l’educació concertada i qüestionen durament l’eliminació del castellà com a llengua vehicular. Un canvi amb què, al seu entendre, es vol imposar a les aules les llengües cooficials, com el valencià. L’ús del castellà com a llengua vehicular es va incorporar per primera vegada en la llei Wert. Els populars han anunciat que portaran aquesta correcció al Tribunal Constitucional, com també faran Ciutadans i Vox.

El PP replega firmes contra la 'llei Celaá'

En el marc d’aquesta campanya, el PP ha iniciat una arreplegada de firmes per tot Espanya. Les líders del partit a la Comunitat Valenciana i a la ciutat de València, Isabel Bonig i María José Català, han posat la seua firma en un acte en què han volgut escenificar el rebuig “contra la piconadora ideològica” de la ministra d’Educació.

Bonig anticipa que la proposta de llei es frenarà als tribunals, com assegura que el PP ha aconseguit fer a la Comunitat Valenciana on, segons ha explicat, la política educativa del Consell acumula fins a 42 sentències en contra al Tribunal Superior i al Suprem, algunes de les quals naixen denúncies dels populars.

La líder del PPCV critica la falta de “consens i participació” que al seu juí acompanya la reforma, que segons entén pretén emprar la llengua com un exemple d’enginyeria social. I justifica la posició del partit en la defensa del castellà com a llengua vehicular en la defensa del bilingüisme cordial, la defensa de la llibertat de les famílies per a accedir a l’escola concertada, la continuïtat dels centres d’educació especial –que la llei preveu modificar en un període de 10 anys– i la continuïtat d’un cos d’inspectors professionals independent.

Per la seua banda, María José Català, que va ser consellera d’Educació, ha advertit que la Lomloe pretén donar cobertura jurídica a “una imposició i a la piconadora ideològica de l’esquerra” i ha anunciat que presentarà una moció al ple de l’Ajuntament de la setmana que ve per a instar el govern a paralitzar-la.

Al seu juí, la llei Celaá inclou dues mesures “molt perilloses” per a la pluralitat i la llibertat educativa: “l’eliminació del concepte demanda social, que dona cobertura a les aules de la concertada perquè siguen lliurement sol·licitades pels pares, i la preservació del castellà com a llengua vehicular”. Tampoc creu que busque millorar el rendiment acadèmic ni acabar amb el fracàs escolar.