Quin és l'origen de les celebracions del Nou d'Octubre?
El rei Jaume I va conquerir la ciutat de València tal dia com hui el 1238, després d'assetjar-la i aconseguir que l'emir Zayyan, amo i senyor de la ciutat, es rendira
El 1237 Jaume I guanya la batalla del Puig i veu el camp obert per conquerir la joia de la corona del sud: Balansiya. Encara les tropes per a assetjar la ciutat i munta el campament base prop de les muralles en direcció sud.
Comença així la conquista de la València musulmana, governada per l'emir Zayyan, qui en veure l'amenaça que se li acosta demana ajuda al sultà de Tunísia. Aquest li envia dotze embarcacions amb provisions per a suportar el setge, que esperen al grau el senyal per a desembarcar.
Zayyan ordena encendre fogueres, però Jaume I preveu la maniobra i es col·loca davant del foc. Una tàctica que fa que els tunisians se'n tornen arrere i fugen.
Després de cinc mesos de setge, Balansiya agonitza i l'emir i el rei cristià acorden la rendició. El lloc escollit per a fer-ho són els frondosos jardins de l'alqueria de Russafa, un terreny neutral als extramurs de la ciutat on actualment s'ubica el convent de la Mare de Déu dels Àngels.
A les negociacions acudeix el mateix rei, el nebot de l'emir i Na Violant d'Hongria, esposa de Jaume I, un fet inaudit per a l'època. Al verger russafí es pacta la rendició i finalment el 28 de setembre se signen les capitulacions. Segons l'acord, els musulmans tenen vint dies per a abandonar la ciutat, però deu dies després, el 8 d'octubre, l'emir i 50.000 musulmans valencians s'acomiadaven de sa casa en direcció, temporalment, a Cullera.
Finalment, el 9 d'octubre del 1238, Jaume I entra triomfalment a la ciutat i la controla sense vessar una gota de sang. Tanmateix, no seria fins un segle després quan la ciutat de València va decidir fer una processó per a demanar-li a Sant Donís bones collites, i naix així la tradicional marxa d'aquest dia, que ha perdurat en la història després de superar obstacles com l'abolició dels furs de Felip de Borbó o la dictadura franquista.