La lava arrasa hivernacles de platanedes i genera un núvol tòxic a La Palma
El Pevolca assegura que no ha suposat cap perill per a les persones, perquè havien desallotjat la zona preventivament
La llengua de lava generada pel volcà de La Palma, que continua fent camí cap a la mar, ha entrat en una zona de platanedes i ha devorat plàstics d'hivernacles i fertilitzants. La crema ha generat un nuvol tòxic que ja s'ha diluït i no ha suposat cap perill per a les persones, perquè s'ha mantingut dins de la zona d'exclusió i han fet una evacuació preventiva de les àrees limítrofes, on hi havia residents autoritzats a retirar estris i altres productes.
Segons ha informat en roda de premsa el director tècnic del Pla d'Emergència de les Canàries (Pevolca), Miguel Ángel Morcuende, entre els gasos emanats de la combustió hi havia amoníac i triclorur de bor, així com altres components, que ha analitzat la Unitat Militar d'Emergències (UME). L'episodi registrat amb el "xicotet" nuvol tòxic es pot repetir, segons ha dit, encara que no tindrà afecció més enllà de l'àrea delimitada.
La Palma és l'illa de l'arxipèlag canari que més plàtan produeix, després de Tenerife: el 50% del producte interior brut prové d'aquesta fruita. Més de 5.300 productors s'hi dediquen al cultiu i vora 10.000 famílies en depenen directament. L'erupció del nou volcà al parc natural de Cumbre Vieja ara amenaça moltes collites. De fet, unes 300 hectàrees de plantacions estan paralitzades i els propietaris s'afanyen a rescatar pinyes de plàtans per a salvar la màxima quantitat abans que arribe la lava.
En alerta pel núvol de cendra
A les autoritats els preocupa la direcció del vent i la que prenga el núvol de cendres en les pròximes hores, ja que podria acabar afectant el trànsit aeri a La Palma, La Gomera i l'oest de Tenerife, ha advertit la directora de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) a les Canàries, María José Blanco. L'organisme, després d'incrementar-se aquest dimarts l'activitat eruptiva explosiva del volcà, ha emés un nou avís VONA per a l'aviació civil (Volcano Observatory Notice for Aviation, segons la denominació anglesa), per l'augment en l'emissió de cendres, així com l'increment de l'altura del núvol que formen, de vora 7.000 metres.
En les últimes hores la lava que han expulsat els cràters des que el volcà es va reactivar dilluns a la vesprada ha seguit el camí de les colades anteriors, però s'ha eixamplat de manera significativa. El comité científic que segueix l'erupció encara desconeix si arribarà a la mar i quan ocorrerà això, en cas afirmatiu. Després de dos pronòstics fallats, no s'atreveixen a fer previsions.
La capa ha travessat el centre de Todoque i s'ha situat a El Pampillo, a una distància aproximada de dos quilòmetres de la costa, no en línia recta, sinó seguint el traçat dels models de predicció que apunten la zona on podria acabar caient a la mar.
Nova fase eruptiva hawaiana
El volcà de La Palma està en aquests moments en una fase predominantment hawaiana o efusiva, en la qual només emet lava. I l'emet a un ritme desconegut en els nou dies que dura l'erupció. Una colada diferent, que procedeix de punts més profunds i calents del subsol i que presenta un aspecte molt més fluid i brillant.
En aquest context, ha recalcat la responsable de l'IGN, és normal que s'alternen períodes d'increment i descens de l'activitat eruptiva. També ha advertit que poden tornar les explosions brusques. El volum estimat, mitjançant mesures termogràfiques de l'IGN, del con generat fins ara al volcà, és de deu milions de metres cúbics i la morfologia continua canviant constantment, amb successius processos de creixement i reconfiguració.
El Pevolca xifra en 585 el nombre de construccions afectades per la capa de roca fosa a més de 1.000 graus, més altres 97 que estan en perill. L'eixamplament en la llengua de lava pot fer que la quantitat s'incremente prou en les pròximes hores.
