La lenta recuperació de les valls de la Marina un any després del foc

Aquest diumenge fa un any que es va declarar el devastador incendi forestal de la Vall d’Ebo, que va cremar 13.100 hectàrees en un perímetre de huitanta quilòmetres que es va estendre per la Marina Alta I el Comtat. L’àrea abasta tot un seguit de valls en una zona de gran valor ecològic i paisatgístic amb una marcada biodiversitat, un dels pulmons verds del País Valencià. En concret, els municipis afectats van ser, a més de la Vall d'Ebo, la Vall d'Alcalà, l'Atzúbia, Balones, Benimassot, Castell de Castells, Fageca, Famorca, Margarida, Pego, Tollos, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar.

Un llamp d’una tempesta seca va iniciar aquest infern i finalment la pluja va ser la gran aliada en les tasques d’extinció. L'agressivitat de les flames, però, va fer que més de 1.500 persones de diversos municipis de la zona deixaren les seues cases durant dies. L'incendi es va declarar extingit dues setmanes després d'iniciar-se.

Un any després i amb les ajudes a la recuperació encara en tramitació, molts dels agricultors afectats per l'incendi de la Vall d'Ebo encara no han cobrat les indemnitzacions per a la reposició dels arbres perduts. La nova alcaldessa, Sara Moll, explica que encara estan tramitant-se i remarca que "esperem que tinguen una continuïtat en el temps" perquè així ho demanen moltes de les activitats subvencionades.

Els diners sí que han arribat ja a la Vall de Gallinera, l'Atzubia, la Vall d'Alcalà i Pego. En el cas de Juanjo Pérez, l'assegurança l'ha compensat amb menys de 1.000 euros per la pèrdua del 65% de deu hectàrees d'oliveres. Els arbres centenaris necessitaran sis o set anys per a recuperar la producció habitual.

Juan Vicente Moll, agricultor i president de la cooperativa de la Vall d'Ebo, explica que "hauria pogut traure abans uns 3.000 quilos i trauré uns 500 quilos, no n'hi ha més perquè la meitat de les oliveres s'han cremat". A aquest problema s'ha d'afegir un altre derivat de l'incendi: la proliferació de porcs senglars.

El president dels caçadors del poble, Santiago Massanet, es queixa dels efectes no desitjats de la prohibició de caçar en les zones cremades. "Cirerers, pomeres, estan destrossant-ho tot completament, pereres, i tot perquè busquen menjar i no n'hi ha".

Les pèrdues econòmiques afecten també l'hoteleria i la restauració. Rafael Menart, propietari d’un bar, calcula que la clientela ha baixat un 35%. Tot i que els mesos després de l'incendi hi arribaven persones a observar l'efecte de les flames a la zona, el conegut com a "turisme de catàstrofe", Menart conta que "des de gener ha canviat molt, es nota que no hi ha cotxes que passen, no hi ha soroll, no hi ha res".

La tramitació de les ajudes als afectats està en mans dels ajuntaments dels quinze municipis que va afectar l'incendi. El termini per a demanar-les acaba el pròxim 30 de novembre.