Què es la leptospirosi? La malaltia de potencial epidèmic que pot sorgir després de les fortes pluges de la DANA

La notícia de dos casos de leptospirosi en dos voluntaris que han fet tasques de neteja i desenrunament en dos municipis valencians afectats per la DANA (confirmada este divendres per la Conselleria de Sanitat), ha generat molts dubtes entre la població al voltant de l'origen i la possibilitat de contagi d'esta malaltia.

Des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), han explicat que es tracta d'una malaltia zoonòtica de potencial epidèmic, principalment després de pluges fortes, causada per un bacteri anomenat leptospira. Es transmet pel contacte directe o indirecte amb l'orina d'animals infectats (generalment, rosegadors) i que en el 90% dels casos es cursa de manera lleu o fins i tot desapercebuda. "La transmissió d'humà a humà ocorre molt rarament", han assegurat.

També pot produir-se per la manipulació de teixits d'animals o la ingestió accidental d'aigua o menjar infectat; la via d'entrada són mucoses, principalment les de la boca, ulls i nas, o per corts o abrasions de la pell. De manera ocasional pot transmetre's també per inhalació, però la transmissió de persona a persona "és rara", segons detalla l'Institut de Salut Carles III (ISC-III).

El període d'incubació és d'entre cinc i catorze dies

Les aigües residuals, amb moviment de rosegadors, fan que augmente la probabilitat d'esta infecció, segons Javier Arranz, portaveu en malalties infeccioses de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (Semfyc), per a qui "era una de les malalties esperables d'esta DANA". El període d'incubació de la qual oscil·la entre cinc i catorze dies, amb la qual cosa "és normal que en este moment comencem o puguem detectar casos d'este tipus", subratlla l'expert, que incideix en el fet que l'important és detectar-los a temps.

Els símptomes: febre abrupta, mal de cap i muscular, calfreds i conjuntivitis

Apareix amb febre abrupta, de presentació ràpida, amb mal de cap i musculars, calfreds i una injecció conjuntival, "una espècie de conjuntivitis bastant característica". De fet, esta conjuntivitis, juntament amb la sensibilitat a la palpació dels músculs, sobretot al tou de la cama i les zones lumbars, són els dos signes més distintius.

En el 90% dels casos, cursa de manera lleu o autolimitada, que pot passar desapercebuda; la taxa de letalitat, segons dades del ISC-III, varia molt entre diferents regions del món, situant-se de mitjana entre menys d'un 5% i un 30%. Quan és un poc més intensa, prossegueix el doctor, poden donar-se alteracions com, per exemple, canvis en la coloració de la pell o icterícia, o sagnat en orinar.

Passats uns dies dels símptomes, sol haver-hi un període de baixada de la temperatura i de millora que dura dos o tres dies i que "no ha de fer perdre el seguiment del pacient", ja que posteriorment poden aparéixer alguns símptomes de complicació que solen ser de caràcter neurològic. "Llavors cal estar encara pendent i no confiar-se excessivament", apel·la.

Espanya té un protocol de vigilància d'esta malaltia

Espanya compta amb un protocol de vigilància d'esta malaltia, que s'associa a treballadors en contacte amb animals o els seus productes, i als relacionats amb el medi ambient en zones humides, com veterinaris, ramaders, pastors, escorxadors, carnissers, agricultors de camps d'arròs, miners, treballadors de la construcció, clavegueram i de laboratori, entre altres.

Des de 2019 i fins a 2022 s'han notificat 137 casos en deu comunitats, 50 d'ells en l'últim any disponible.

Experts i autoritats sanitàries insisteixen en els consells de prevenció que han llançat des del primer moment: "Tindre molt de compte amb els materials que utilitzem de protecció personal, usar botes i guants, amb canvis freqüents, molt bona higiene en tot moment de forma repetida de mans i portar mascaretes", resumeix Arranz.

Per descomptat, cal estar atent als símptomes inicials per a fer una consulta ràpida i evitar desenvolupar complicacions "més serioses".