La llei d'amnistia i els crims del franquisme, a debat 46 anys després de la mort del dictador

El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco. Ara, 46 anys després i dos de la seua exhumació, els intents per a portar justícia a les víctimes del franquisme i fer desaparéixer els símbols de la dictadura en tot el país són més intensos que mai en un panorama actual on l'exaltació del franquisme continua present.

Així, aquest dimecres els socis del govern de coalició, PSOE i Unides Podem, van arribar a un acord per a tractar d'obrir una via que, més enllà de la Llei d'Amnistia de 1977, permeta investigar i jutjar els crims del franquisme, en presentar conjuntament una esmena a la llei de memòria democràtica que tramita el Congrés.

Aquesta dona una alternativa a la proposta d'ERC i altres forces d'esquerra que fan costat a l'executiu en el Parlament per a derogar diversos aspectes de la Llei d'Amnistia amb el propòsit d'evitar la "impunitat" sobre els "crims de lesa humanitat" comesos durant la dictadura franquista.

La seua opció consisteix, en comptes de derogar aquesta norma clau en el període de la Transició democràtica, a marcar una senda per a esquivar-la mitjançant una àmplia interpretació de l'aplicació del dret internacional i humanitari a Espanya.

En concret, plantegen que "totes les lleis" espanyoles, inclosa la Llei d'Amnistia "s'interpreten i apliquen" d'acord amb el dret internacional i humanitari, segons el qual "els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d'imprescriptibles i no amnistiables".

Entre les esmenes pactades pels partits del govern de coalició i que hauran de ser secundades per a poder ser incloses en la llei es preveu ampliar el cens de víctimes del franquisme fins al 1982 per a reconéixer els casos de morts a conseqüència de la repressió franquista. També contindran compensacions econòmiques, tal com sol·licitava ERC.

Així mateix, el Valle de los Caídos de San Lorenzo de El Escorial (Madrid) passaria a dir-se Valle de Cuelgamuros, segons consta en una de les esmenes pactades pel PSOE i Unides Podem, que insten a reubicar les restes que hi ha enterrades de José Antonio Primo de Rivera i l'accés "lliure gratuït i universal" als arxius privats.

"Rebutgem la llei de memòria per inconstitucional"

Per part seua, el líder del PP, Pablo Casado rebutja la llei de memòria "per inconstitucional" i ha avançat que quan el seu partit arribe a governar substituirà "aquestes normes guerracivilistes" per una llei de concòrdia.

"Sánchez ataca la Transició per a mantindre el poder amb radicals", ha proclamat el cap de l'oposició aquest dimarts, just poc després que el seu partit presentara en el Congrés les seues esmenes.

El Grup Popular s'ha posicionat en contra que la norma se circumscriga a la localització i exhumació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, una categoria en la qual només enquadra "les persones mortes o desaparegudes" en la contesa civil o el règim que li va seguir, però de la qual exclou, per exemple, els torturats o els exiliats. A més, els populars plantegen suprimir la possibilitat de reubicar les restes del fundador de Falange, Primo de Rivera.

Hi ha 623 vestigis franquistes als municipis valencians

Per a la Generalitat una de les prioritats és la retirada de la simbologia franquista que encara hi ha per la Comunitat Valenciana. En total, segons ha explicat la consellera de Participació, Transparència i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, des del 2015 s'han censat 623 vestigis de la Guerra Civil i la dictadura franquista que encara romanen en espais públics. No obstant això, s'estima que la xifra fluctue, ja que es tracta d'un catàleg "viu" al qual van sumant-se noves troballes i llevant els que ja han sigut retirats. Des de setembre, "estem arreplegant tota la informació que ens està arribant tant d'ajuntaments com de partits polítics, grups municipals o associacions memorialístiques a les quals nosaltres demanarem ajuda", explica la consellera.

Amb aquesta col·laboració s'hi han detectat "55 propostes de vestigis més que se sumarien als 575 que ja teníem", però per altra banda també "hi ha set al·legacions de vestigis que ja han sigut retirats, per la qual cosa el total de vestigis actius que hem registrat són 623".

Així mateix, la consellera també ha aclarit que no tots els ajuntaments han col·laborat amb la recopilació. Per als que encara no ho hagen fet se'ls donarà un termini de quatre mesos a partir de gener, si no, serà la mateixa conselleria qui ho duga a terme. Enfront de les reaccions negatives que es pogueren donar, Pérez Garijo defén que "estem democratitzant els espais públics, ningú entendria en cap país d'Europa que nosaltres encara tinguem carrers, avingudes o elements arquitectònics que exalten el franquisme".

Entre aquests municipis que encara disposen públicament de vestigis franquistes destaquen els 123 carrers al barri del Carrús d'Elx (Vinalopó Mitjà) dedicats a persones represaliades en la rereguarda republicana o les més de 200 plaques amb l'emblema de la Falange al Pinós (Vinalopó Mitjà) i la Vila Joiosa (Marina Baixa) en habitatges de protecció oficial, la consideració de fill predilecte i alcalde perpetu i honorari a Francisco Franco que manté Estubeny (Costera) o la medalla d'or que encara no li ha retirat Altea (Marina Baixa).