La llei de memòria històrica obri la porta a posar noms i cognoms als torturadors del franquisme
Aquesta setmana ha arribat un grapat de querelles als jutjats de València
La llei de memòria històrica ha obert la porta a investigar casos de tortures durant el franquisme i part de la Transició. Als jutjats de València, i d'altres punts d'Espanya, arriben aquesta setmana un grapat de querelles que demanen posar nom i cognom als culpables.
El cas de Chenchu Edo, que van detindre al País Basc durant una vaga general el 1973, és un dels milers d'històries que ara arriben als jutjats. En declaracions a À Punt Notícies explica els colps que li va propinar i que li van arribar a desplaçar l’úter i la bufeta. Fins i tot, li van arribar a posar una pistola al cap perquè traïra alguns dels seus companys. Chenchu pateix seqüeles que l'han acompanyada tota la vida i ara vol justícia: “Som milers de persones les que hem sigut torturades i vull que es parle d’això perquè no torne a passar”, assegura.
La querella és una de les que es presenten aquesta setmana en diferents jutjats d'Espanya, també a València. La portaveu d’Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme, Lucila Aragó, apunta que un dels casos que s’ha presentat és la detenció d’un grup de joves de 15 a 19 anys, que van ser torturats i jutjats pel Tribunal d’Ordre Públic l’any 1975.
La llei de memòria històrica obri una porta a les víctimes, després de quaranta anys d'oblit, per a conéixer per què van ser torturades i el nom i cognom dels torturadors.
