La llei trans valenciana compleix quatre anys
Lambda reivindica la norma, que blinda l'autodeterminació de gènere, com a model per a la llei trans estatal.
El pròxim 30 de març farà quatre anys des de l'aprovació de la Llei Integral del Reconeixement del Dret a la Identitat i l'Expressió de Gènere, més coneguda com a llei trans valenciana, per part de les Corts. Després de dos anys de negociacions i treball per part dels principals col·lectius en defensa dels drets de les persones trans al nostre territori, Lambda, Ampgyl, Chrysallis, Fundació Daniela i Diversitat, tots els partits a l'hemicicle hi van votar a favor, a excepció del Partit Popular. Vox, que també es mostra en contra d'aquesta legislació, encara era una força extraparlamentària.
La valoració del seu desenvolupament és positiva entre el col·lectiu, que considera que ha sigut pionera a l'hora de donar resposta a moltes de les seues necessitats. Tot i això, tant l'administració com les persones trans reconeixen que encara els hi queda un llarg camí per recórrer.
En aquesta línia, Lambda ha reivindicat el text aprovat al parlament valencià com a model per a la llei trans estatal, part de l'acord de coalició entre PSOE i Unides Podem. L’esborrany de la nova legislació, redactat pel Ministeri d'Igualtat, immediatament ha generat certa controvèrsia en part del moviment feminista, on hi ha diferents opinions respecte a alguns aspectes que arreplega. Els socialistes han emfatitzat que aquest esborrany només recull els postulats dels membres de Podem.
Després de dies de vaga de fam per part d'activistes trans a les portes del Congrés, Compromís, ERC, la CUP, Més País, Junts i Nova Canàries van registrar com a proposició de llei l'esborrany ampliat per a garantir els drets de les persones no binàries i les trans migrades.
Aquests són els principals avanços de la llei trans valenciana:
El dret a la identitat
El primer canvi radical que va portar aquesta llei va ser el dret a l'autodeterminació de gènere sense necessitat d'un informe extern. Com explicava José de Lamo, director general d'Igualtat, amb aquest fet es busca despatologitzar la condició de persona trans, i el primer objectiu va ser acabar amb la necessitat de tindre un diagnòstic mèdic o psicològic. Aquesta realitat no es trasllada a l'àmbit estatal, on sí que es demana encara un informe mèdic. Tant el col·lectiu com les institucions demanen una llei trans estatal, ja que aquesta doble situació genera molts conflictes administratius i burocràtics. "En l'àmbit educatiu, per exemple, tot i que en el centre et tracten d'acord amb el teu nom, cognom i com et sents, en el títol que et donen ha de posar el nom registral, perquè això és una competència estatal", explica Maria Homsani, tècnica de Lambda i del Servei Orienta de la Conselleria d'Igualtat.
Serveis socials, sanitaris i educatius més amples
Homsani reconeix que els avanços amb aquesta legislació han sigut molts, i veu molta diferència entre les ajudes que va trobar en el seu procés de canvi amb els que hi ha ara, un d'ells, l'existència del lloc on treballa, el Servei Orienta. "El procés d'acceptació de la meua identitat a mi em va portar tres anys. Si haguera existit un servei com Orienta, probablement, ho haguera fet en tres mesos", conta la tècnica. En l'any i mig que porta en marxa el servei, ha fet més de 3.000 atencions, i enguany es pretén reforçar, ja que rep més demandes de les que pot atendre. D'acord amb Jose de Lamo, amb Orienta "es vol acompanyar les persones trans i les seues famílies es tot el procés de trànsit".
En l'àmbit mèdic també s'ha millorat, ja que el servei sanitari inclou ara des de tractaments hormonals fins a operacions, i els centres educatius han d'activar un protocol d'atenció a la diversitat si detecten alguna realitat trans entre l'alumnat.
Reptes de futur
Un dels principals problemes de les persones trans és trobar un lloc de treball. L'atur és molt elevat en aquest col·lectiu i, per això, cal treballar a millorar-ne l'ocupabilitat, sobretot en les dones trans. De Lamo explica que ara volen incidir en les atencions a adults trans i en les persones sense recursos, "les que es puguen veure en el carrer, que tinguen recursos especialitzats durant un temps per a poder refer la seua vida".
