Les lletres de Cullera fan cinquanta anys: aquesta és la seua intrahistòria

Ja fa cinc dècades que Enrique Torres, conegut com “el Jules Verne de Cullera”, va tindre una idea de pel·lícula: que des de la muntanya de les Raboses set lletres gegants posaren el nom d’aquesta ciutat al mapa com si fora Hollywood. 

Aquesta idea, tot i que ara puga semblar estrafolària, s’emmarcava en un conjunt de mesures per a aconseguir que Cullera s'enlairara com a destinació turística entre altres poblacions de la Ribera Baixa. El director del Museu Municipal d’Història i Arqueologia, Enrique Gandia, explica a À Punt Notícies que es produeix en un context d’aposta pel sector. El 1966, tres anys abans que es presentara la proposta, ja es va registrar la marca “Cullera, bahía de los naranjos”. 

Gandia considera que la figura de Torres va ser capital a l’hora de fer realitat aquest reclam turístic únic al nostre territori. Si el consistori haguera acceptat el projecte de l’única empresa que es va presentar com a candidata per a executar la proposta, que haguera fet servir plaques metàl·liques i no calç, la imatge actual seria ben distinta. 

Així, quan l’ajuntament va rebutjar la idea, Torres va buscar una empresa que li donara suport jurídic i es va encarregar de l’execució de la seua visió. Sense abandonar el seu treball com a escultor i marbrista i juntament amb els membres del club de piragüisme que ell mateix va fundar, es van posar mans a l’obra per a deixar la seua marca en la història cullerana. 

L'odissea de les set lletres

La fase prèvia de l'elaboració va ser una tasca de dues persones: Enrique Torres pare i fill. El segon, amb només catorze anys, recorda els diumenges de matí a la muntanya mesurant la zona i després gaudint d'un esmorzar amb vistes. Amb el pas del temps, ara és conscient que, “com deia la mare, en realitat era un poc perillós”.

Tot i això, sent un gran orgull d'haver format part de la creació del que considera “una senya d'identitat del poble” que dona la benvinguda a tot el món que el veu. Torres fill remarca que aquest va ser un de tants projectes d'un home “polifacètic i enamorat de Cullera”. Entre d'altres, que no van veure la llum, es troben un mirador a la muntanya de les Raboses i un túnel a la penyeta del Moro.

Pepe Marí, part de l'equip de treball a la darreria dels anys seixanta, ho té clar: “era una odissea”. De fet, remarca que amb la perspectiva actual no es van prendre moltes mesures de seguretat. Aquest grup de joves en la vintena que “estàvem com una cabra”, van fer d'aquesta una experiència divertida. L'únic sobresalt de les obres va ser el d'una picada d'alacrà que els va fer baixar a tot córrer a la clínica que hi havia a la ciutat.

Sense GPS ni grues, aquesta fita els va costar tres mesos de faena. Un dels principals maldecaps va ser la manera d'alinear totes les lletres. Fins a tres vegades al dia havien de desplaçar-se a les carreteres de Favara o Sueca, per exemple, per a comprovar que el cartell era fidel a la idea original.

Distintiu 9 d'Octubre per a Torres

El consistori ha concedit a títol pòstum el Distintiu 9 d’Octubre a Enrique Torres com a “entusiasta activista turístic i promotor de pintar les lletres de Cullera a la part alta de la muntanya”.

L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, posa l'accent en el fet que moltes generacions de cullerans i culleranes, com ell, han nascut amb aquest cartell encimbellat.

Més enllà del seu origen com a reclam per al turisme, per a Mayor les set lletres “estan carregades de sentiment perquè representen la ciutat” i fan que aquesta siga “única en tot el continent”.

En aquesta línia, i per a celebrar l'efemèride, l'Ajuntament ha organitzat un seguit d'activitats per a tots els públics al llarg d'aquest cap de setmana. Destaquen l’exposició fotogràfica “50 anys de les Lletres de Cullera”, en què han col·laborat l’Associació Fotogràfica La Penyeta i l’Associació Fotogràfica Xúquer; un espectacle nocturn amb drons i una caminada cap al cartell.