El lloguer mitjà a València ha pujat 85 euros en un any i ja supera els 1.600

La vivenda és un dels principals problemes per al conjunt de la població de l'estat espanyol, una preocupació que ha crescut substancialment en l'últim any. Segons les dades de l'últim baròmetre del CIS, el 15,3% de les persones enquestades el situen entre els tres temes que els afecten més personalment, només per darrere de la situació econòmica (30%), la sanitat (17,3%) i l'ocupació (16,5%). Ara fa un any el percentatge de la ciutadania amoïnada per l'habitatge era el 8,7%, la qual cosa suposa un augment de 6,6 punts.

Estes dades s'han materialitzat en manifestacions per a reclamar "el dret a un habitatge digne i adequat", que arreplega l'article 47 de la Constitució en apel·lar precisament a la responsabilitat dels poders públics en la matèria.

El lloguer es dispara un 22% en alguns districtes de València

Al Cap i Casal esta situació "ha arribat a un punt crític", alerta l'Observatori de la Vivenda de la UPV en el seu últim informe del sector immobiliari de València. El lloguer mitjà ha pujat 85 euros en l'últim any i ja se situa en els 1.656, una xifra que varia molt en funció de la tipologia de l'habitatge. Així, una llar sense habitacions costa de mitjana 1.252 euros, una amb dos 1.454 i una amb quatre o més habitacions 2.195.

Pel que fa a la diferència per districtes, catorze dels dèneu de la ciutat han viscut crescudes interanuals dels lloguers entre el 4% i el 22% d'acord amb este mateix estudi. Als cinc restants s'observa una minva entre un 0,3% (Ciutat Vella) i vora un 8% (Pobles del Sud).

L'informe matisa, però, que "els valors de preus mitjans poden estar distorsionats" per la poca oferta en algunes zones de la ciutat que dificulta obtindre una mostra significativa. Així, la suposada baixada de l'11% en el lloguer als pobles del nord s'ha d'emmarcar en un nombre de testimonis en el mercat que ha passat de tres a un este trimestre.

La vivenda nova, més cara que mai

La tendència alcista generalitzada de l’índex de preus de la vivenda (IPV) al nostre territori s'ha acusat en l'últim any, segons mostren les darreres dades oferides per l'INE, del segon trimestre del 2024. Este registre es va crear el 2007 per a mesurar l’evolució del preu de compravenda de les vivendes noves i de segona mà lliures –les que no són protegides– a l’estat espanyol.  

Els habitatges de nova construcció han registrat un nou índex màxim de 176,6 punts, díhuit més que ara fa un any. Els de segona mà han experimentat un augment menys marcat amb 142 punts, que avança cap al màxim de 158, reportat mesos abans que esclatara la bombolla immobiliària.

A la capital, el preu mitjà del metre quadrat d’obra nova s'ha incrementat un 17% respecte del 2023, fins als 3.500 euros, també segons dades de l’Observatori de la Vivenda. A més, l'informe posa l'accent en el fet que "una vivenda lliure a València és un 90% més cara que una protegida".

Burjassot i Benicarló, les ciutats on més s'encareix el metre quadrat

El rànquing de preu per metre quadrat als municipis valencians de més de 25.000 habitants l'encapçala Xàbia, amb un valor mitjà de taxació de més de 2.600 euros en el segon trimestre del 2024. La Marina Alta i la Marina Baixa, amb un elevat percentatge de població estrangera de rendes altes, concentren les quatre ciutats amb el metre quadrat més car del país. A l'altre extrem de la llista se situa Elda (Vinalopó Mitjà) amb una mitjana de taxació de la vivenda lliure de 675 euros el metre quadrat, segons els últims registres del Ministeri de Transports.

Pel que fa a l'augment interanual d'estos preus de taxació, destaquen Burjassot (Horta Nord) i Benicarló (Baix Maestrat) amb una diferència del voltant del 23%, amb Quart de Poblet (Horta Sud) i Gandia (Safor) darrere amb un valor un 20,6% i un 19,4% més elevat. A la cua trobem Sueca (Ribera Baixa), amb una crescuda d'un 2% i entre les últimes destaca Castelló de la Plana amb un 3%.

Els estrangers no residents compren més car

L'informe publicat este dimecres pel Banc d'Espanya, assenyala que el 2023 quatre de cada deu compres de vivenda per part d'estrangers no residents a tot l'Estat es van fer a la Comunitat Valenciana. Una de cada quatre de les adquisicions fetes pels estrangers que sí que resideixen també es van fer al nostre territori.

Cal destacar, però, que el mateix document arreplega dades del Centre d'Informació Estadística del Notariat que demostren una evident diferència entre estrangers residents i no residents a l'hora d'adquirir un habitatge. El preu mitjà de les llars que compra la població estrangera que resideix a l'estat espanyol ha augmentat lleugerament en els últims anys respecte dels nacionals, però la diferència entre els dos grups (entre 1.600 i 1.800 euros el metre quadrat) i els estrangers no residents (per damunt dels 2.600 euros el metre quadrat) s'ha fet més gran en este mateix període.