Llucena recorda com eren les escoles de masos al món rural

Aquest dissabte Llucena (Alcalatén) acull la jornada "Les escoles de masos de Llucena: una memòria viva", on hi haurà una exposició sobre la vida escolar en la muntanya castellonenca durant els anys 40 i 50 del segle passat.

Aquesta jornada servirà per a presentar el projecte d’investigació que al llarg de tres anys ha elaborat la Universitat Jaume I Castelló amb associacions locals i l’escola del municipi.

La trobada reuneix els protagonistes i els familiars, nets i veïns, però forma part del projecte "Museu pedagògic de Castelló", coordinat per l'UJI.

Tomàs Segarra, coordinador del projecte des de la universitat, ha explicat que el treball pretén "dignificar la vida del món rural i valorar les persones que hi viuen, ja que tradicionalment han sigut menyspreades".

Ha sigut l’alumnat de l’escola pública de Llucena el que ha entrevistat els seus avis i el veïnat per a recopilar els testimonis de les persones majors que visqueren una escola ben diferent de l’actual.

Activitat intergeneracional: passem el testimoni

Aquesta diferència en la forma de vida és el que més ha impactat els i les escolars del municipi. Segons explica el director del CEIP Comtessa de Llucena, Felip Moreno, a classe prepararen les entrevistes i gravaren un vídeo en què "l’alumnat conta la impressió que els va suposar conéixer com era l’escola dels seus avis. L'alumnat ha quedat impactat en saber que els seus avis recorrien 8 quilòmetres per anar a classe".

Alejandra i Marc, per exemple, han entrevistat la seua àvia Felicitas Aparici Porcar.

Al costat de la xemeneia, Felicitas relata que va anar a l'escola de la Llometa des dels 5 als 10 anys, que la seua mestra era 'Doña Paquita' i que s'entretenien al pati jugant al pot, pot, la comba o el futbol. A més, a més relata que el trajecte a l'escola durava més d'una hora i, amb el seu germà Fernando, anava també el seu gos per fer-los companyia. 

Records d’un passat no tan llunyà

Emília Mor Ibáñez, Rosa Ibáñez Mor i Vicent Beltran Nebot s'han reunit a la font del Mosquerí convidats per Clara Herrera Mor. Clara els pregunta per l'expressió "Passar més fam que un mestre d’escola" i elles responen que els docents cobraven poc i les famílies de vegades els donaven ous i llet de les cabres, "el que podien, perquè ací tampoc no en teníem molt".

A l'escola del Mas de la Parra, antic mas, Abel i Meritxell entrevisten Juan Salvador Miralles. Juan va anar poc a l'escola, el seu pare es va posar malalt i va haver d'ajudar-lo amb el bestiar. En el vídeo conta els càstigs, els jocs al pati o que a un company seu li picaren moltes abelles quan, camí de l'escola, va intentar "menjar la mel d'un rusc de suro".