Llum verda del Suprem a les exhumacions al Valle de los Caídos

El Tribunal Suprem dona via lliure per a escometre les exhumacions de les restes de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista soterrades al Valle de los Caídos després de rebutjar el recurs presentat per la Fundació Francisco Franco. Era l'últim escull jurisdiccional que frenava les extraccions dels cadàvers.

Així consta en una provisió, avançada per la Cadena Ser i la qual ha tingut accés Europa Press, en què els magistrats de la sala contenciosa acorden inadmetre a tràmit el recurs de cassació interposat contra una sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) el 20 de juny del 2022. En aquesta resolució s'alçava la suspensió de la llicència urbanística per a la rehabilitació dels accessos a les criptes de la basílica de la Santa Creu del Valle de los Caídos i poder dur a terme les exhumacions de les restes mortals de les víctimes del franquisme.

Fonts jurídiques expliquen a Efe que després d'aquesta decisió res impedeix ja començar les obres d'exhumació, si bé l'última paraula la té Patrimoni Nacional perquè hi ha dos escenaris. L'organisme públic pot iniciar ja les obres o bé pot esperar que el jutjat contenciós administratiu número 10 de Madrid —encarregat de tramitar aquest procés— resolga el fons de la qüestió i es pronuncie sobre si la concessió de la llicència per a les obres d'exhumació incompleix les normes de l'ajuntament de San Lorenzo d'El Escorial.

Tot aquest procés va començar el 2016 quan un jutge d'aquest municipi va reconéixer el dret d'una família al fet que els cadàvers dels afins foren exhumats i traslladats on decidiren. Es tracta dels germans Lapeña Altabás, Manuel i Antonio Ramiro, afusellats el 1936 pels franquistes, enterrats a Calataiud (Saragossa) i després tornats a soterrar sense permís de la família i de manera subreptícia al Valle de los Caídos el 1959.

El juny del 2021, l'Ajuntament de San Lorenzo d'El Escorial va concedir a Patrimoni Nacional la llicència urbanística per a aquestes obres, però l'Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica va recórrer la mesura perquè considerava que això influiria en la "necessitat de respectar el sagrat repòs etern" dels morts i les famílies.

El jutjat contenciós administratiu número 10 de Madrid va suspendre el novembre d'aquell any la llicència urbanística per a la rehabilitació dels accessos a les criptes de la basílica del recinte. La magistrada prenia la decisió en entendre que eren "evidents" els danys que es podrien causar si s'efectuaven actuacions abans que es dictara la sentència definitiva, ja que "la construcció originària hauria desaparegut".

Un any després, el TSJM va alçar la suspensió en estimar el recurs d'apel·lació de l'advocada de l'Estat contra l'acte del jutjat, però l'Associació per la Reconciliació va recórrer en cassació la decisió davant del tribunal autonòmic, acompanyada per la Fundació Franco i un particular. Ara, el Suprem ratifica la decisió del TSJM i aplana el camí per a desbloquejar les obres, que queden en mans de Patrimoni Nacional.