Les llums i les ombres del decret dels interins

El Consell de Ministres aprova aquest dimarts una oferta pública d’ocupació, és a dir, una oferta de places a les quals es podrà accedir amb un procés d’oposició històrica. El govern espanyol dona llum verda a la convocatòria de més de 30.000 llocs de treball en les administracions públiques. 

Aquesta oferta s’aprova en un moment en què milers d’interins de tot Espanya fan càlculs des que el Congrés va aprovar l’anomenat decret Iceta, pel qual els treballadors eventuals que estiguen en un mateix lloc de treball des de fa 10 anys poden consolidar la plaça, és a dir, quedar-se amb eixa plaça, sense haver de passar per una oposició. 

El que pot semblar una bona iniciativa per als interins que estiguen en aquesta situació, el miren de reüll aquells que pretenen accedir a una d’eixes places de l’administració pública, perquè es consideren en inferioritat de condicions. Amparo Esteve, professora titular de Dret del Treball de la Universitat de València i magistrada del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), ha analitzat les dues cares de la moneda del decret dels interins en Les notícies del matí. 

La Constitució obliga a garantir les condicions d'igualtat, mèrit i capacitat

Aquesta jurista creu que aquesta proposta, que encara està en tramitació parlamentària i no s’ha plasmat en un text legal que es puga aplicar de manera efectiva, pot contindre algun element d’inconstitucionalitat si finalment prospera com va pactar el govern amb Esquerra Republicana in extremis. 

“La norma pretén protegir els interins que han estat uns anys ocupant una plaça, però l’article 23 de la Constitució recull que el procés per a accedir a l’administració ha de ser en condicions d’igualtat, mèrit i capacitat, per tant si es convalida la plaça dels interins, no es compleix aquest aspecte, perquè hi hauria gent que no pot accedir a eixa plaça en eixes condicions”, argumentava Esteve. 

L'experiència hauria de tindre's en compte

Al mateix temps, la magistrada del TSJCV admet que les persones que han ocupat una plaça durant anys, tenen una experiència que hauria de tindre’s en compte en el procés d’obtenció de la plaça. No obstant això, Amparo Esteve ha apuntat també que el procés per a escollir el personal de l’administració sempre ha d’aspirar a triar els millors professionals, els més competents per a cobrir-la, una qüestió que obliga a definir molt bé les condicions d’aquesta nova proposta del govern. 

Malgrat les llums i les ombres que planteja, aquesta experta creu que és positiu que l’executiu haja impulsat aquesta proposta, perquè “per primera vegada, el legislador afronta un problema d’aquest país, com és l’alta tasa de temporalitat de les administracions públiques”. D’altra banda, la via de la consolidació es presenta, per a Esteve, com a una via justa perquè es queden amb la plaça els treballadors que han estat durant anys ocupant una plaça pública i que no han pogut consolidar-la perquè la mateixa administració no l’ha convocada. 

En opinió de la jurista Amparo Esteve és important impulsar una norma per a millorar la situació dels interins a Espanya, perquè cal fixar “qüestions que fins ara no estaven clares i que creaven inseguretat jurídica” i a més avançar cap a l’estabilització del personal administratiu, però s’ha d’anar en compte perquè la nova norma no incórrega en cap greuge per als que vullguen participar en una oposició sense haver treballat prèviament en l’administració.