Lucía Ramón, teòloga: “L’omnipresència masculina” del comiat al papa és el reflex “d’una Església parcialment mutilada”

Quan el papa Francesc s’estrenava en el càrrec, l’any 2013, hi havia moltes incògnites sobre el tipus de pontificat que s’obria pas, recorda la teòloga valenciana Lucía Ramón. Però una de les primeres declaracions públiques que va fer, l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, va encendre una llum d’esperança en esta professora que es considera “cristiana i feminista”.

“Em va impactar, com a teòloga i com a dona”, relata Ramón, "que s’atrevira a pronunciar la següent frase: 'em fa mal la servitud de les dones'". “Una cosa molt important que ha fet el papa ha sigut donar carta de naturalesa a eixe debat”, subratlla la també filòsofa, “abans d’ell, este era un tema tabú en àmbits eclesiàstics, que irritava moltíssim”, puntualitza Ramón. 

A més de donar classes de religió i filosofia al col·legi Sant Josep de Calassanç de València, Lucía Ramón és membre de Cristianisme i Justícia. Este centre d’estudis sorgit a Catalunya als anys huitanta naix, segons explica, de les inquietuds i el “compromís social” d’uns jesuïtes molt vinculats als barris obrers de Barcelona. La segona sorpresa que Lucía Ramón es va endur amb el papa va ser quan van descobrir que l’argentí no només era lector de la publicació periòdica de Cristianisme i Justícia, sinó que havia volgut mantindre la subscripció com Jorge Mario Bergoglio, pagant de la seua butxaca els números que rebia. “És un detall que ens parla de com era este papa”, diu Ramón.  

Eixa humilitat i coherència que va caracteritzar Bergoglio ha motivat també alguns dels canvis que han fet que certes parts de les seues exèquies foren inèdites, una mostra de la seua voluntat de “despullar-se de la parafernàlia”, diu Ramón. Però hi ha coses que no han canviat tant. Davant de “l’omnipresència masculina” de bona part dels actes, la teòloga valenciana diu sentir “tristor i desconcert” pel que considera una “anomalia”, i una mostra "d'una Església parcialment mutilada” que deixa fora “una part de la humanitat”.

Però un element disruptiu va trencar eixe estricte i anyenc protocol. Sor Genièveve, una monja amiga personal de Francesc, es quedà durant una bona estona parada, plorant al costat del fèretre del seu amic. “Ningú no es va atrevir a llevar-la d’allà” proclama Ramón en to de victòria, “és una bona mostra del que va ser Francesc, una irrupció”. D’eixa monja de més de huitanta anys, Ramón diu que és una de tantes dones religioses “coratjoses, que estan en les perifèries”. “Ella treballava amb transsexuals, amb el món de la prostitució, amb firers, amb la gent de carrer, i eixe món a Francesc l'interessava molt”, diu la teòloga.

Però Ramón també és crítica amb un papa que, matisa, “no va ser perfecte”. “Francesc ha sigut sensible a eixes realitats, ha tingut relació amb dones fortes que li han aportat molt, i ho ha reconegut públicament, però no deixa de ser un home de 88 anys”. Lucía Ramón admet que hi ha hagut certa “decepció” entre les cristianes que, com ella, esperaven uns canvis “més estructurals” que anaren més enllà de “nomenaments”, però també reconeix que “els xicotets passos poden portar a una gran transformació”. 

Amb tot, encara queda molt camí a recórrer. “Este papa ha obert algunes escletxes; així i tot, encara tenim una Església a la qual li costa molt reconéixer i donar-li carta de naturalesa a les vocacions de les dones”, unes vocacions que estan “invisibilitzades” al seu juí. “Com a catòlica, patisc amb este tema, perquè és una pèrdua molt gran per a l’Església”, lamenta. 

Per la seua condició de professora, en contacte directe amb adolescents, Ramón té, permanentment, un ull posat en les generacions que venen: “Ara tots els meus alumnes, els xics joves, estan en contra del feminisme”. En les seues classes de filosofia explica que la feminista “és una lluita politicosocial” que es remunta, com a mínim, a la Il·lustració. La base històrica xoca amb una allau de “missatges misògins” que troben en les xarxes i que validen una sensació d’amenaça, un missatge que el feminisme va en la seua contra, i això, admet, “també passa amb alguns sectors de l’Església”.