Luis Enjuanes: "No podem dir amb certesa absoluta que el virus s'originara a Wuhan"

Amb 76 anys, Luis Enjuanes, químic i viròleg valencià, no pensa a jubilar-se. Després de 35 anys estudiant els coronavirus, ara compta amb un potent equip tecnològic en l'àrea de desenvolupament de vacunes i pensa "que seria una llàstima anar-se'n", per la qual cosa continuarà treballant com a director del laboratori de coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC.

Més de 200 publicacions en revistes científiques i 56 llibres publicats avalen l'experiència d'Enjuanes en el camp de la investigació vírica, per la qual cosa s'ha convertit en una referència internacional. Ara prepara una vacuna revolucionària, que s'aplicaria de forma intranasal i que espera que arribe el 2022.

En quin punt del desenvolupament de la vacuna ens trobem?

Hem fet experiments de protecció els resultats dels quals estan eixint ara. El que ja hem pogut comprovar és que, efectivament, la vacuna dona una resposta immune i estem avaluant quin és el grau de protecció. Si tot va bé, al 2022 es faran els experiments en humans, que és un procés més complicat perquè per als assajos es necessiten entre 20.000 a 60.000 persones, a més de la intervenció d'hospitals, personal mèdic i del suport econòmic. Aquesta última fase és cara i complicada, i és necessari el suport de les companyies i del govern, però tenim ja una base per a poder seguir si tot va bé.

Confia a obtindre una bona resposta amb la vacuna?

La vacuna que volem traure al mercat és bastant diferent de les que ja n'hi ha perquè expressa diverses proteïnes del virus. Que la vacuna siga capaç de donar protecció i siga de qualitat no és el que em preocupa, perquè en principi s'ha demostrat que sí. El que sí que ens preocupa és que és una vacuna complexa perquè porta diversos components i pot causar algun efecte secundari. Com que això no ho podem saber fins que ho provem en persones, és una cosa que està pendent de demostrar.

Com s'administrarà?

Per a una vacuna que ha de donar protecció en les vies respiratòries, que és el punt d'entrada del virus, l'ideal és administrar l'antigen en les mateixes vies respiratòries, és a dir localment. Per tant, els assajos que hem fet han sigut administrant-la de manera intranasal, que és l'adequat. No obstant això, la intranasal té la possible limitació que allò que s'administre, per proximitat, arribe al cervell. Però molts medicaments s'administren amb un esprai i no hi ha cap problema. És la manera menys invasiva i més fàcil d'administrar, i també la més eficaç, però les companyies i administracions són més estrictes amb els nous procediments.

Haurem de tornar a vacunar-nos amb dosis de record?

Segur que sí, per dues raons. La immunitat en mucoses sempre ha sigut de curta duració, com a molt duren un, dos o tres anys. L'altra raó és que cada any hi ha un serotip diferent. El virus va evolucionant i ara ja hi ha diverses estirps de virus. Totes van canviant i amb això les vacunes perden eficàcia.

És molt difícil que el virus s'erradique amb la facilitat que té d'escampar-se. Amb les vacunes actuals es protegeix contra una patologia forta, que t'hagen d'hospitalitzar o que et muires, però no eviten que tornes a emmalaltir. Aquest virus ha arribat per a quedar-se i sí, caldrà tornar a vacunar-se cada dos anys aproximadament.

Com estarem d'ací a un any epidemiològicament?

El normal seria que amb les vacunes, que no són perfectes, però sí molt bones, hi haguera una protecció de poblacions que impedira que el virus es transmeta, i si arribàrem a una immunitat del 90% el virus s'anara extingint. Però pel fet que les vacunes no indueixen una immunitat esterilitzant és necessari que el nombre de persones que calga vacunar haja de ser de més del 70%. Ara hi ha un 10% de la població que a pesar d'haver sigut administrada amb les dues dosis es pot infectar i contagiar el virus, així que cal aconseguir la vacunació d'almenys el 80 o 85%. Quan s'autoritzen les vacunes intranasals, la immunització avançarà molt més ràpid.

Estem aquest estiu davant d'una cinquena onada?

No ho exclouria, però sobretot perquè el virus va evolucionant i va augmentant l'efectivitat. Ara ja no sols tenim la variant delta, la pitjor fins ara, sinó que ja hem arribat a la delta plus. La delta s'ha quedat arrere, la qual cosa és molt perjudicial.

Llavors, sí que pot vindre una cinquena onada, encara que si n'hi ha serà més atenuada gràcies a la vacunació. A Espanya, en passar agost, hauran vacunat el 70% de la població, i que una immensa part de la població estiga vacunada és la millor arma que podríem tindre.

Vosté té clar l'origen de la Covid-19?

És un tema molt interessant, perquè no se sap ara com ara. En una carta que jo i 15 científics més enviàrem a la revista 'The Lancet' reforcem la idea que hui en dia se'n desconeix l'origen. Hi ha afirmacions sobre que poguera vindre del laboratori de Wuhan, però la informació que hi ha no demostra això, utilitzen arguments que no demostren res. Reforcem la idea que no podem dir res amb total seguretat i creiem que el més probable és que hi haja un mamífer intermedi que no es coneix.

El que sí que n'ha retardat el coneixement de l'origen és la poca obertura de les autoritats del govern xinés, perquè pense que, en cas contrari, ja ho podríem saber. El virus va aparéixer oficialment al desembre de 2019, però la missió de Nacions Unides va sol·licitar consultar les històries clíniques de les persones que viuen a l'àrea de Wuhan i que havien sigut hospitalitzades per pneumònia. Si s'hagueren vist aquestes històries es podria saber si els pacients tenien anticossos, la qual cosa ens permetria conéixer quan i en quina zona va sorgir el problema.

A part del que he dit, hi ha un tema que pareix de pel·lícula d'espies. 'The New York Times' ha informat que han desaparegut 241 seqüències del virus depositades en un banc dels instituts nacionals de salut dels Estats Units. Després, 14 seqüències xineses més han desaparegut també. Ocorren coses que fan pensar que hi ha algú que té interés que no se'n conega l'origen.

També es comença a entreveure que el virus que es va estendre des de Wuhan no és el primer que es va seqüenciar allí. El virus que es va seqüenciar en els primers casos té tres mutacions que no tenia el virus que després es va escampar, la qual cosa porta a pensar que el virus ja circulava abans. Hi ha un entramat en aquesta història que, finalment, se sabrà, perquè hi ha molta obstinació a saber quina n'és la font.