“M'agradaria que la meua filla puga créixer en una societat en què el seu cos no estiga censurat”

Laura Ivorra no s'imaginava que tres dels seus dissenys de joia que contenen la representació detallada d’una vulva es convertirien en un maldecap que duraria dos anys i mig. 

Ella —natural de Sant Joan d'Alacant— i la seua parella, Gaston Andersson, formen l’empresa familiar Santa Bárbara, que dissenya i fabrica joies de manera íntegra a la Comunitat Valenciana. Cadascun dels seus dissenys s’inclouen en el registre de la propietat intel·lectual, primer a Espanya, “perquè el tràmit nacional resulta més econòmic”, i després a l’organisme homòleg de la Unió Europea, l'Euipo. 

És un procediment pràcticament rutinari en la seua dinàmica de treball, però la resposta que van rebre de l’organisme europeu a la petició de registre de tres dissenys —entre els quals estava la seua peça més popular, anomenada Holy V—, no va ser la que esperaven. De fet, com han pogut comprovar més avant Ivorra i Andersson, els arguments que l’examinadora va argüir per a rebutjar la patent no van ser, ni de bon tros, els habituals en l’Euipo. 

“Els models són contraris a l’orde públic i els bons costums perquè contenen imatges obscenes i/o immorals”, deia l’informe de resposta de l'Euipo, que qualificava l’obra de “blasfema” per relacionar la imatge anatòmica d’una vulva amb la iconografia cristiana de la Mare de Déu. “La veritat és que la paraula blasfèmia es repetia bastant en l’escrit, de quasi quatre pàgines” confessa Ivorra. Com reconeixia ella després en un vídeo penjat en les xarxes de Santa Bárbara, “el to del document de rebuig de la patent anava més enllà d'una notificació habitual, les paraules que van emprar denotaven el menyspreu que havíem generat en l'organisme amb el nostre disseny”. 

L’examinadora de l'Euipo va posar l’accent en la “relació directa” que s’estableix entre “els genitals i una imatge sagrada que s’associa amb la virtut”, per estar emmarcats per un cor, uns rajos o unes xicotetes boletes, elements ornamentals que, a parer seu, “transmeten clarament la disposició tradicional de la representació de Maria, la mare de Jesucrist”. Per tot això, segons s’extrau de l’informe, “una part de la població de la Unió Europea”, especialment els que tenen educació cristiana, consideraria els models “altament irrespectuosos”. 

El document, fins i tot, adjuntava unes imatges amb la comparativa dels dissenys d'Ivorra i penjolls amb imatges de la Mare de Déu, i afegia que la similitud entre ambdós representacions es veia reforçada per “la forma allargada dels genitals sobre el fons en qüestió”. “És una cosa curiosa”, diu Ivorra, que explica que des del principi es van invertir molts esforços a crear “una vulva anatòmica” que es reconeguera clarament “més enllà de les diferents vulves que puga haver-hi”. Per això, “no tenia sentit el que plantejaven”, es lamenta la dissenyadora santjoanera, que creu que l’escrit estava fet “amb traïdoria” i poca objectivitat. 

És sorprenent que la suposada moralitat amb què es va voler amagar una vulva advocant per la infància, no s’aplica ni als joguets bèl·lics

“Ens vam quedar impactats, sense saber què fer, perquè era una cosa nova per a nosaltres”, relata la joiera, “però finalment vam demanar ajuda”. Eixa ajuda la va brindar Lara Grant, advocada especialitzada en propietat intel·lectual, que va redactar el recurs en nom de la parella mig any després. Conscients de l’alt cost econòmic i emocional que suposaria interposar el recurs, van dubtar molt abans de llançar-s’hi, però finalment ho van fer per dos qüestions de pes.

“Per una banda, pel component personal”, detalla Ivorra. “És el meu treball i jo tinc dret a registrar-lo i protegir-lo”. De fet, com recalca l’artista i empresària, la raó de ser de l'Euipo és, precisament, protegir els creadors. 

L’altra raó tenia més a veure amb una mirada al futur i a la seua condició de mare. “M’agradaria que la meua filla puga créixer en una societat en què el seu cos no estiga censurat”. Per a Ivorra és sorprenent que la “suposada moralitat” amb què es va voler amagar una vulva “advocant per la infància”, no s’aplica ni als joguets bèl·lics ni als símbols fàl·lics pintats a les parets al costat de l’escola de la seua filla, “que ningú s’encarrega d’esborrar”.  

Ens va escriure una persona que deia: 'Soc catòlica, tinc el vostre penjoll, el porte i m’encanta, i no em sent ofesa, al contrari'

En un primer moment no ho sabien, però enmig de la batalla judicial van descobrir que no era habitual rebre una resposta d’este tipus. L’advocada —explica Ivorra— va buscar jurisprudència de casos en què s’hauria aplicat este tipus de criteris per a rebutjar una patent, “però no en va trobar cap, ni a Espanya ni a Europa”. Sempre “hi ha una primera volta”, diu l’empresària amb certa ironia, i deixa una reflexió: “Ens trobem en temps convulsos i estes qüestions són més habituals ara que abans”. 

Dos anys després de demanar la patent, el juny del 2022, la sala tercera de l'Euipo els va donar finalment la raó i Santa Bárbara va aconseguir patentar els tres models de joia. No ha sigut fins a este estiu, però, quan s’han atrevit a compartir la història amb els més de 36.000 seguidors en xarxes. Ara, més tranquil·la, després de superar dubtes i sacrificis, està segura d’haver fet el que tocava, i es queda amb les mostres de suport que han rebut quan han compartit l’experiència. “Ens ha escrit moltíssima gent”, conta, fins i tot una persona que els va confessar: “Soc catòlica, tinc el vostre penjoll, el porte i m’encanta, i no em sent ofesa, al contrari”.