El mal estat dels aiguamolls a Espanya, causa de la multiplicació de flamencs a l'Albufera

La raó de multiplicar-se els flamencs al parc de l'Albufera durant els últims anys és el mal estat de conservació dels aiguamolls del país, com el de Doñana. Atés que són una espècie aquàtica de molta mobilitat, s'han distribuït en la recerca d'aigua i aliment.

"És normal que estiguen ací pel mal estat d'altres aiguamolls", ha assegurat a EFE el delegat de SEO/BirdLife a la Comunitat Valenciana, Mario Giménez, després de les denúncies d'associacions agràries que reclamen mesures de control per a aquestes poblacions, ja que els ocasionen danys alarmants als cultius.

A principis del 2023 els llauradors de l'Albufera ja denunciaren les greus conseqüències de la gran quantitat de flamencs als arrossars. I fins i tot van demanar compensació a la Conselleria de Agricultura per fer front a les pèrdues. A primeries d'any hi va haver una arribada de rècord d'aquests ocells a l'aiguamoll –12.000– i per primera vegada en la història van nidificar al parc.

Ahir l'Associació Valenciana d'Agricultors, AVA-Asaja, va advertir davant de la multiplicació d'aquest ocells que, si no es prenen mesures, els flamencs faran "un mal terrible" a la collita del 2024 i al sector.

Segons el dirigent de SEO/BirdLife, "no és anormal" que s'ajunten tants flamencs com es veuen aquests dies al paratge natural de l'Albufera de València, perquè necessiten aliment i recursos hídrics que no tenen en altres zones. "El que no hauria de ser normal és que la resta d'aiguamolls estiga en tan mal estat de conservació", com per exemple, Doñana, ha lamentat.

La distribució del flamenc comú abasta els llacs salobres i salins d'àmplies zones del món, així com llacunes costaneres i marenys d'Àfrica, sud d'Europa (inclosa Espanya, Sardenya, Sicília i Xipre), el sud-oest d'Àsia –zones de Turquia– i fins i tot l'Índia.

Giménez comparteix la preocupació dels llauradors, però agrega que és prompte per a saber com evolucionarà la situació i si arribarà a ser un problema de pes. Avisa que els contratemps podrien donar-se a la primavera, si es mantingueren xifres tan elevades.

En altres entorns de presència massiva d'aquesta mena d'ocells se solen aplicar "mesures dissuasives" per a espantar-les, explica Giménez, com ara usar canons que fan soroll o espantaocells. Mesures que, si s'apliquen, tindrien un èxit "relatiu" i d'escassa efectivitat en el cas de l'Albufera, per les condicions de l'entorn: "En zones com Doñana i el Delta de l'Ebre els flamencs tenen zones àmplies per a fugir si són espantats", però no ocorre igual a l'Albufera de València. "És més difícil espantar un ocell si no se li dona una alternativa, i per això tendeixen a no anar-se'n tan fàcilment", ha assegurat. Tenen poques zones on poder establir-se si s'hagueren d'anar.