MAPA | El 60% dels habitants de València viu a menys de cinc minuts d'un parc gran
Els barris amb pitjor accessibilitat a grans zones verdes són el Canyamelar, la Punta, Arrancapins o els Orriols
Un parc al costat de casa és qualitat de vida. Els espais verds en zones urbanes afecten positivament la nostra salut física i mental, especialment la dels més menuts i majors. Són una oportunitat per a fer esport, socialitzar o reduir l’estrés. Augmentar el nombre i la qualitat d’espais verds a les ciutats, a més, ajuda a regular les temperatures extremes i mitigar l’efecte illa de calor.
Però, de vegades, no en tenim prou o no estan ben repartits. A partir de la base de dades d'espais verds de l'Ajuntament de València i del cadastre, À Punt NTC ha elaborat aquest mapa de la ciutat que mostra quina és la distància més curta caminant des de cada edifici a una zona verda d'almenys 0,5 hectàrees. Pots llegir la metodologia al final de l'article.
A la ciutat de València, capital verda europea, hi ha 520 hectàrees de zones verdes netament urbanes distribuïdes en 58 parcs urbans, 21 jardins d’especial protecció i 394 jardins de barri. La resta (289) són bulevards i espais d’acompanyament viari com mitjanes i rodones. Si s’hi inclouen el parc natural de l’Albufera, el parc natural del Túria i l’horta, la superfície total ascendeix a 8.122 hectàrees.
Tenint en compte la població (809.501), són uns 6,4 m² de zona verda urbana per habitant. Una dada que, segons el Pla Verd i de la Biodiversitat de la ciutat, es pretén augmentar fins als 11,79 m² per habitant d'ací al 2050.
La quantitat i extensió de les zones verdes presents a la ciutat són indicadors importants, però no són els únics que cal tindre en compte. L’accessibilitat, és a dir, com estan de pròximes aquestes zones a la ciutadania, és un altre aspecte interessant que s'ha d'analitzar. Segons conclou un informe de la Comissió Europea, tot el món hauria de viure a menys de cinc minuts caminant d'un parc o jardí. Per a l'Organització Mundial de la Salut, a més, aquest espai verd ha de ser d'almenys 0,5 hectàrees (5.000 m² o l'equivalent a mig camp de futbol).
Com s’observa en el mapa, aproximadament el 60% de la població de València viu a menys de cinc minuts a peu d'un parc o jardí d'almenys 0,5 hectàrees. Això vol dir que, per a alinear-se amb les recomanacions de l'OMS o de la Comissió Europea, a unes 322.000 persones —el 40%— els faria falta tindre una zona verda prop de casa, o bé una de més gran.
Si ampliem la distància a deu minuts, trobem que la proporció de població arriba al 93%. Pràcticament tots els habitants de la ciutat tenen una zona verda d'almenys 5.000 m² a deu minuts de casa.
En canvi, unes 33.300 persones —el 4% aproximadament— han de caminar més de quinze minuts, fins i tot més d’una hora en el cas de les pedanies.
Els barris amb pitjor accessibilitat a grans parcs
Els veïns i veïnes del barri del Canyamelar o del Grau, per exemple, malgrat tindre xicotetes places i jardins a prop, han de caminar entre deu i quinze minuts per a arribar a una zona verda gran com el jardí del Túria, el passeig marítim o el jardí d’Aiora. El mateix ocorre amb els barris d'Arrancapins, Torrefiel, els Orriols, Albors, la Punta o el Mercat. En l'últim, per exemple, la planificació de nous espais verds grans es complica per la quantitat d'edificis protegits que alberga la zona.
Menció a part mereixen les pedanies que, encara que no disposen de grans espais verds intraurbans, estan envoltats de zones verdes naturals extenses com són l’horta i l’espai natural de l’Albufera. Així i tot, els beneficis de tindre una zona verda en sòl urbà són nombrosos, i per això està previst dotar també d’espais verds els nuclis més xicotets.
Els barris amb més i menys zones verdes per habitant
Si tenim en compte, a més dels parcs i jardins, els bulevards i les zones d'acompanyament viari, dels 87 barris de la ciutat, 27 estan per damunt dels 10 m² de superfície verda per habitant. Faitanar (53,41 m²) és el barri amb més superfície verda per persona censada. El segueixen Camí Real (48,41 m²), Beniferri (40,74 m²) i Penya-roja (39 m²). Els barris pitjor posicionats segons aquesta classificació són Favara, Jaume Roig o Camí Fondo.
Grans parcs i jardins de la ciutat
Amb 138 hectàrees, el jardí del Túria és el gran pulmó verd de València. És un dels espais verds netament urbans més grans d’Europa i suposa més d’una quarta part de la superfície verda total de la ciutat. Per darrere estan els jardins del Real (180.283 m²) o el parc de Benicalap (79.618 m²).
Al gràfic s'inclouen els catorze espais verds que, segons el Pla Verd i de la Biodiversitat de València, tenen una rellevància que transcendeix l'escala de barri o districte. En quasi tots els casos, la importància es deu a l’extensió, encara que també se n’inclouen per qüestions de tipus històric, com és el cas dels jardins de Monfort i de l'Hospital.
