MAPA | La devastació de la DANA desborda tots els escenaris d’inundacions previstos per l’Administració
Una investigació de la Universitat de València ha revelat que la superfície inundada va arribar a ocupar una àrea similar a tota la Marina Baixa
La tecnologia satel·litària de Copernicus va fer possible començar a comprendre l’aclaparador abast de la devastació de la DANA menys de dos dies després de la catàstrofe. Les imatges capturades pel satèl·lit Sentinel 1 d’este sistema de vigilància espacial de la Unió Europea van permetre estimar en 531 quilòmetres quadrats l’àrea que va acabar negada per l’aigua en les últimes hores del dia 29 d’octubre. La xifra suposa quasi un 5% de tota la província de València, quadruplica la superfície de la capital i s’acosta a la de la Marina Baixa.
Ara, un estudi de la Universitat de València deixa curta eixa estimació, i l'amplia fins als 562,74 km2. Amplia el mapa per a veure en detall fins on va arribar l'aigua.
Copernicus va permetre una detecció ràpida de la magnitud de la tragèdia
El mateix dia 29, a les 16:40, el Centre Nacional d'Emergències (CENEM) del Ministeri de l’Interior va sol·licitar a l’organisme europeu Copernicus activar l’anomenat EMS Rapid Mapping, un instrument que ha permés obtindre de manera àgil esta informació cartogràfica clau per a l’actuació dels serveis d’Emergències i d’ajuda humanitària, però també per a fer les primeres avaluacions de danys. Unes estimacions que han xifrat en 190.000 les persones residents a la zona inundada, i en 19,3 els quilòmetres quadrats l’àrea construïda afectada, dels quals 6,6 corresponen a edificis residencials i 11,6 a industrials. També xifra en 32 km² les carreteres i autopistes fins on va arribar la barrancada.
Una investigació de la Universitat de València estima que l’àrea afectada és 32 km² més gran
Però, com van poder comprovar moltes de les persones que xafaven el terreny, este mapatge ràpid tenia algunes errades en la delimitació. La més evident era que apareixien com a no afectats nuclis urbans on s’amuntegaven els cotxes destrossats i el fang ho inundava tot, com ara Benetússer, Alfafar o Catarroja.
Corregir estes desviacions ha sigut l’objectiu d’un estudi de la Universitat de València, que ha donat com a resultat una cartografia molt més precisa de l’àrea afectada per la DANA. La investigació, coordinada per Carmen Zornoza, professora del Departament de Geografia i en la qual també han col·laborat Javier Serrano i Ana Belén Ruescas, ha permés esbrinar que l’àrea que va quedar submergida el 29 d’octubre va ser de 562,74 km2, quasi 32 km² més que l’estimació elaborada a partir de les dades inicials de Copernicus.
Com que la delimitació de la Universitat de València sí que inclou tots els nuclis urbans afectats, és raonable pensar que la xifra de població i edificis residencials afectats també puge significativament respecte a l’aproximació inicial.
Segons l’estudi liderat per Zornoza, dels 562 km² de terres negades, més d’un 80% estaven destinades a usos agrícoles, especialment cultiu de cítrics i altres fruitals, com ara el caqui, i més d’un 11% corresponen a habitatges i instal·lacions urbanes.
Un mapa elaborat amb tècniques avançades de teledetecció, participació ciutadana i altres estudis cartogràfics
Per a la creació de la cartografia, els investigadors han hagut d’incorporar informació de fonts diverses. A més de la delimitació inicial del Copernicus EMS Rapid Mapping, l’equip de Zornoza va recórrer a tècniques avançades de teledetecció i processament d’imatges de gran resolució proporcionades per Tracasa Global i el grup Image and Signal Processing. Un altre estudi, el de detecció de fang fet per Yves Julien de la Unitat de Canvi Global de la mateixa universitat, ha servit també d’orientació. Finalment, l’estudi ha comptat amb una fase de participació ciutadana ha reunit informació d'entitats locals i persones afectades.
Unes inundacions històriques superen les prediccions amb períodes de retorn de 500 anys
Per a entendre com d'extraordinària ha sigut la magnitud de la desgràcia, ens podem fixar en els instruments elaborats per l’Administració per a valorar la perillositat per inundacions a la zona afectada. Este instrument en l’àmbit autonòmic és el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (Patricova), que des del 2003 s'utilitza com a base per a elaborar la planificació urbanística als municipis valencians.
Este document contempla diversos escenaris de perillositat del territori en inundacions en funció del que s’anomena període de retorn, que no és una altra cosa que el marge temporal —la quantitat d’anys— en el qual és probable que ocórrega un esdeveniment climàtic. Així, unes pluges d’una intensitat menor, que provoquen unes inundacions menys significatives, tindran un període de retorn de menys anys, ja que es poden repetir amb més freqüència, mentre que un esdeveniment climàtic més extrem tindrà un període de retorn superior.
L’esglaó més extrem, i per tant menys probable, que contempla el Patricova és el marcat amb un període de retorn de 500 anys. En este escenari, per exemple, el pla de la Generalitat preveia un cabal màxim de 1.420 m³/s a la rambla de Poio, una xifra que queda molt lluny de l’assolida amb la DANA del 29 d’octubre, que va arribar als 2.800 m³/s segons va estimar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (ja que el sensor es va perdre després de superar els 2.282.
Però la previsió més catastrofista de la Generalitat no és l’única que s’ha quedat curta. El Ministeri per a la Transició Ecològica també té una previsió de les zones inundables per períodes de retorn, el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables. Per a un període de retorn de 500 anys contempla una àrea inundable més ampla que el Patricova, on s’inclouen, per exemple, àrees de Paiporta o Alfafar, que el pla valencià deixa fora.
La mateixa guia del Patricova publicada per la Generalitat detalla que les dos cartografies, que presenten diferències significatives per la metodologia emprada per a desenvolupar-les, han de tindre “caràcter complementari”, ja que la previsió del ministeri “té més precisió”.
En qualsevol cas, l’àrea inundada per l’episodi de pluges torrencials d’octubre ha desbordat la delimitació resultant de sumar els escenaris previstos pels governs autonòmics i estatals, arrasant tots els nuclis urbans, els polígons industrials i els camps agrícoles.
