El mapa genètic del pimentó ajuda a evitar els fraus de les denominacions d’origen

Un equip d’investigació de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat el mapa genètic més complet que es té hui dia del pimentó. Aquest projecte permetrà establir la petjada genètica de les denominacions d’origen (DO) i altres varietats de prestigi, a més d’evitar fraus.

L’estudi obri la porta a l’obtenció de noves varietats amb millors propietats i, fins i tot, més resistents al canvi climàtic. Els seus resultats permeten conéixer fins al més mínim detall aquest cultiu, del qual Espanya és un dels principals productors mundials. “Proporciona informació completa i rellevant sobre l’origen i les relacions de les varietats locals espanyoles”, apunta Adrián Rodríguez-Burruezo, responsable de l’estudi i investigador de l’Institut de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV).

“Ajuda també a evitar fraus i fer encreuaments per a aconseguir pimentons amb més sabor, més color o millor resistència enfront de patògens o condicions climàtiques extremes”, ressalta. Malgrat que el pimentó (Capsicum annuum) és un dels cultius vegetals més importants d’Espanya, els estudis genètics que s’havien fet sobre ell eren menors al d’altres com la tomaca, la creïlla o l’albergínia.

En aquest estudi, que forma part de la tesi doctoral de Leandro Pereira i que ha sigut publicat en la revista especialitzada Horticulture Research, els investigadors del Comav UPV van analitzar una col·lecció de 190 varietats de pimentons, 183 d’espècies cultivades i 7 silvestres.

Entre les 190 varietats de pimentons analitzades, es troben totes les denominacions d’origen espanyoles i inclou espècies com el pimentó valencià, trompa de vaca, llarg de Reus o altres de conserva com els del piquillo, nyores, el pimentó groc de Mallorca o el blanc de Villena. A més, s’han analitzat altres tipus estrangers com els xilis de Jalapa, de Puebla, o els xilis verds, la forma cultivada més ancestral.

La comparació de les varietats ha permés establir les relacions filogenètiques entre elles i, per exemple, determinar que els pimentons de morro de bou tipus Valencià formen una branca específica, agrupada al seu torn amb branca major de pimentons gruixuts del Mediterrani, com ara el llarg de Reus o la trompa de vaca de Múrcia. Així mateix, el treball ha constatat les fortes relacions entre determinades varietats espanyoles i els seus ancestres mexicans.