El mapa de la memòria valenciana

“En el moment en què em van dir que havien trobat el meu avi, tenia ganes de plorar i de riure alhora. Però, després, t’adones que no hi ha res més gratificant que et diguen que acaben de localitzar el teu familiar”. Carmen Gómez, veïna de Tavernes de la Valldigna, recorda emocionada com va ser retrobar-se amb una part perduda durant molt de temps de la seua història familiar, reprendre una història amagada per la por, per la necessitat de mirar avant, pel pas dels anys.

Tenia pocs detalls del seu avi, Vicente Gómez Marí, a qui no va conéixer. Sabia que havia sigut l’alcalde del municipi de la Safor durant la República, però poc més. Quan de xicoteta preguntava què li havia passat, no li donaven molta informació. “En ma casa mai es va parlar de la seua mort, pensaven que amb el silenci ens protegien”, assegura. Sí que matisa que aquest silenci no va estar acompanyat d’una actitud hostil per part del municipi, que sempre va tractar amb estima la memòria de Gómez Marí. 

Entre els pocs detalls que Carmen sí que coneixia un era que el seu avi es trobava a la fossa 112 del cementeri de Paterna. Tanmateix, no va ser fins al 2017, amb l’entrada en vigor de la llei de la memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, quan va fer un pas avant en presidir l’Associació de Víctimes del Franquisme de la citada fossa amb l’objectiu de fer justícia a la seua memòria. Un any més tard, van començar l’exhumació, que va acabar el 2022. Durant els treballs s'hi van localitzar 98 víctimes. 

No obstant això, la lluita de Carmen no acaba ací. Una volta localitzades les restes, el de la identificació va ser un pas complex. L’ADN no coincidia amb el del seu avi —un fet habitual en aquests processos per l’estat de conservació de les restes—, fins al dolorós punt que la família va haver d’exhumar el seu pare i la seua tia —fills del difunt—, morts anys arrere, per a poder confirmar la compatibilitat genètica. Va ser finalment l’ADN de la seua tia el que va permetre identificar les restes.  

D’altra banda, com a presidenta de l’associació, ha treballat incansablement buscant partides de naixement i defunció en el Registre Civil de Paterna per a localitzar els familiars de totes aquelles víctimes que estaven a la fossa 112. Una tasca no exempta d’entrebancs per part de la justícia. “Són molts anys de lluita i jo no he abandonat mai. Recuperar els nostres familiars és una qüestió de respecte dels drets humans”, manifesta. 

L’odissea de Carmen és una del centenar d’històries de valencians i valencianes que han buscat i encara busquen justícia, sense descans, localitzant els familiars que van ser afusellats i després amagats en fosses al llarg del territori. De nord a sud la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Qualitat Democràtica ha documentat 541 fosses i hi han localitzat 2.166 restes corresponents a víctimes de la repressió franquista, combatents de la Guerra Civil Espanyola, de la repressió durant la guerra i en grau més baix d’altres factors, com ara bombardejos. 

El procés d’obertura de les fosses, desigual al territori 

Del total de fosses identificades al territori valencià, n'han intervingudes 325, és a dir, el 60%. A pesar del bon ritme dels treballs d’exhumació en els últims anys, la xifra encara està lluny d’assolir el compromís d’obrir-les totes, una de les apostes principals de la conselleria que dirigeix Rosa Pérez Garijo. Cal recordar que amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica, s’havien obert menys d’una vintena de fosses menors i recuperat poc menys de cinquanta cossos. I tot això no es va poder fer fins al segle XXI.

El codirector arqueològic d’Arqueoantro, Alejandro Calpe, contextualitza la situació i explica que s’han obert les fosses de majors dimensions, on poden haver-hi des de cinquanta fins a dues-centes víctimes. Però deixa clar també que hi ha molt a fer. Diu, de fet, que hi ha “una quantitat considerable” de fosses reduïdes per identificar, ja que, segons apunta, es desconeix amb exactitud quantes n’hi ha realment al territori. 

La majoria de fosses valencianes, de l’etapa de la repressió

A la Comunitat Valenciana, el 63% de les fosses existents són de l’etapa de la repressió franquista. En concret són 341, mentre que les fosses de combatents comptabilitzades es xifren en 105 i n'hi ha altres 85 de la repressió durant la Guerra Civil. Per províncies, l’evolució dels treballs és desigual. La d’Alacant és la que més ha avançat en aquest procés per a dignificar les víctimes del franquisme, amb un 72,3% de les fosses ja intervingudes (55 d’un total de 76); a València, mentrestant, s’han intervingut el 61,1% de les fosses identificades (220 de 360). Per contra, la que va amb major retard és Castelló, on estan obertes el 47,6% de les fosses identificades (50 d’un total de 105). Tot i això, Pérez Garijo ha afirmat que amb la planificació de 2023, Castelló estarà “completament exhumada” a finals d’any i, de les pendents a València, n’obriran 41. 

Paterna és el punt clau d’aquest treball, ja que allí es troba una quarta part de les fosses de tot el territori valencià. El cementeri d’aquesta localitat de l’horta és considerat un dels llocs on es van cometre “el nombre més gran de crims contra la humanitat, una vegada acabada la guerra”, en paraules de la consellera de Qualitat Democràtica, després del mur del cementeri de l'est de Madrid. El departament recordava en una nota de juny de 2022 que “l'inici d'aquest genocidi va començar el mateix dia 3 d'abril de 1939, dos dies després de la declaració del fi de la Guerra Civil, fins a l'any 1956, moment en què es va produir l'últim assassinat d'un guerriller antifranquista al Terrer”.

El llarg procés d’obertura de les fosses

L’obertura d’una fossa és un procés complex, ja des del seu inici, tot i que l’exhumació pròpiament dita dura poc més de tres mesos. Per a entendre quins són els passos que s’han de seguir des que es demana la llicència fins que es localitzen les víctimes, Alejandro Calpe posa d’exemple la fossa número 115 del cementeri de Paterna, una de les més grans de la Comunitat Valenciana i on es van localitzar fins a 144 víctimes. 

El primer pas en aquest cas va ser la creació el 2017 de l’Associació de Familiars de la Fossa 115, que l’any següent va demanar la subvenció per a procedir a l’obertura. La resolució va arribar a finals de 2018 i ja al principi de 2019 van començar a demanar els permisos a la Generalitat i a l’Ajuntament, un procés que pot durar fins a tres mesos. 

A l’abril del mateix any i amb tots els permisos, van començar els treballs d’exhumació, que es van estendre fins a mitjan juliol. La previsió era que el 2020 s’iniciaren els treballs d’estudi antropològic, però es van paralitzar per la pandèmia i es van allargar fins a l'octubre de 2021. 

Per què és tan difícil identificar les víctimes d’una fossa?

El treball dels últims anys ha sigut intens. En les exhumacions s’han localitzat 2.028 víctimes de la repressió franquista i 138 combatents, de les quals n'hi ha 201 i 24, respectivament, identificades.

El codirector arqueològic d’Arqueoantro explica que aquesta diferència tan significativa entre el nombre de víctimes localitzades i aquelles que s’han aconseguit identificar es deu a diversos factors, que dificulten el procés. Un d’aquests elements és que els descendents de moltes víctimes desconeixen el lloc on el seu familiar va ser executat i, fins i tot, la seua història per l’ocultació que es va fer en el si de les famílies durant la dictadura.

A més, el grau de separació generacional també és un factor important, ja que no és el mateix analitzar l’ADN d’un fill que d’un net o d’un nebot. Entre altres aspectes que afecten la identificació també està l’estat de conservació de la fossa i inclús el tipus d’arena, que condiciona l’estat de conservació de les restes òssies. 

Un memorial al cementeri de Paterna recordarà les víctimes

Un dels dubtes que fins fa un mes estaven pendents de resoldre era què s’anava a fer amb totes les restes òssies per identificar i tot el material social —la roba o objectes que acompanyen el cos— que s’ha anat trobant durant les exhumacions. El passat abril, la Conselleria de Qualitat Democràtica va fer públic que es construirà un memorial a les víctimes del franquisme al cementeri de Paterna, les obres del qual està previst que finalitzen a l’octubre d’enguany. 

El memorial inclourà un espai per a 1.445 ossaris, amb l’objectiu de donar un lloc digne a les restes sense identificar, així com un espai expositiu i un centre d’interpretació, que il·lustrarà aquest episodi tan fosc de la història a la Comunitat Valenciana.