El mapa de la sobrepoblació de porc senglar

“La situació és realment penosa. Fa mes i mig que vaig plantar seixanta plançons de bresquillera i ho han arrasat tot. Només els royalties costen 4.000 euros per hectàrea. És una ruïna”. Així es lamentava el llaurador Eduardo Santamaría, que va veure al novembre com un grup de porcs senglars li arrancava tota la collita. El d’aquest agricultor de Salem (Vall d’Albaida) no és un cas aïllat, sinó una de les incomptables destrosses que causen aquests animals salvatges, setmana rere setmana, allà per on passen. 

A la Comunitat Valenciana hi ha un total de 404 municipis amb sobreabundància de porc senglar, segons l’última resolució de la Conselleria d’Agricultura, de l’11 de maig del 2023. Això significa que tenen aquesta el 75% de les localitats del territori valencià. L’etiqueta de sobrepoblació de javalí, tal com ha detallat a À Punt Notícies la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, no és el resultat només que s’haja disparat l’expansió d’aquesta espècie, sinó que des de fa dos anys es calcula amb una nova fórmula. El departament matisa que ara s'atenen diversos factors, com són la densitat de l’espècie, si la zona és un espai natural singular o si acull activitats humanes “més sensibles o d’elevat valor econòmic”. 

En els últims anys les imatges més sorprenents que han deixat els porcs senglars és veure’ls passejar per marjals i fins i tot per la platja, com uns banyistes més. I és que, tal com es pot apreciar en el mapa, cap zona queda lliure de la presència d’aquest animal. Contràriament al que es podria pensar, són animals que no sols viuen al bosc i a la muntanya. En l’actualitat poques localitats de la costa valenciana no estan en risc de sobrepoblació. 

L’arribada d’aquesta espècie salvatge al litoral no és casual. El tècnic de ramaderia de La Unió Llauradora Francis Ferreres explica que l’abandonament de l’estat de la muntanya —accentuat pel despoblament de les comarques d’interior—, sumat a la falta de pastura i a l’increment de les temperatures a causa del canvi climàtic han fet que els animals hagen anat baixant fins a zones on han pogut trobar recursos alimentaris. “Els porcs senglars són com les persones: si no hi ha menjar, emigren cap a altres enclavaments per a buscar-lo. Són animals que es busquen la vida, com els humans”, assegura. 

També ha augmentat la presència en marjals i camps, incentivada per l’increment de terres agrícoles que s’han deixat de cultivar en els últims anys —173.676 hectàrees el 2023, segons un estudi de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja)—. Ferreres té clar que es tracta “d’uns hàbitats perfectes” per aquests animals omnívors. “Allí tenen de tot: tenen aigua i també hortalisses i fruita del que s’ha cultivat i no s’ha arreplegat. Poden fer clots i menjar furgues, i fins i tot poden trobar un refugi”, afirma. 

I una vegada l’espècie arriba als pobles i ciutats, el control es complica. Es tracta de zones, segons apunta la Conselleria de Medi Ambient, on la pràctica de la cacera és complicada, “o fins i tot, inviable”. Així ocorre en municipis costaners com Dénia, Xàbia, Calp, Almassora, Borriana o Vila-real, amb grans àrees urbanes que es mesclen amb urbanitzacions, cultius, carreteres i camps abandonats on es refugia i s’alimenta el senglar, “però en les quals no es pot caçar amb garanties de seguretat”. 

Quins són els principals riscos que causen?

El camp és un dels grans damnificats de l’arribada del senglar a les zones agrícoles. Com en el cas d’Eduardo Santamaría, són comuns els atacs a cultius, però també a les infraestructures de reg i als murs de contenció. Uns danys que, segons el tècnic de La Unió, són molt difícils de quantificar. “Si un porc senglar fa clots en un camp de tarongers, pot provocar que un eix del vehicle es trenque o que s’haja de parar la faena durant tota una jornada. Semblen accions menors –i no ho són, ni es poden mesurar”–, sentencia. 

Però tal com apunta la Conselleria que dirigeix Salomé Pradas, l’elevada població pot afectar aspectes relacionats amb la seguretat viària, la seguretat ciutadana —quan accedeixen a zones urbanes— o al medi natural, per l'afectació “en la biodiversitat i l’equilibri dels ecosistemes naturals”. De fet, d’acord amb l’últim balanç de la Direcció General de Trànsit, el senglar va ser l’animal més present (40%) en els sinistres viaris amb víctimes on hi havia fauna afectada, per davant dels gossos i del cabirol. 

Com se'n pot frenar l'expansió?

A la pregunta, el govern valencià ha avançat a À Punt Notícies un ventall de mesures i canvis en la normativa, per tal de controlar l’animal i que la població no vaja en augment. Així, ha marcat canvis en els criteris de gestió de l’espècie, amb l’objectiu què les accions de caça siguen “més efectives”, ampliant els dies hàbils de caça, la regulació del reclam i la penalització del “boicot” a les caceres. 

En concret, s’ha delimitat quins són els municipis on es concentraran els esforços de control, el reclam es permetrà de l’1 de març al 31 d’agost –es tracta de l'ús de gàbies amb aliments per atraure el porc senglar—, se simplificarà la intervenció administrativa per a organitzar caceres col·lectives i s’inclourà en una nova llei un apartat específic per als entorns urbans i urbanitzables per tal de dotar els municipis de més seguretat jurídica. 

Així mateix, la Conselleria de Medi Ambient assegura que volen “fomentar” la implicació dels pobles i les ciutats. Per això, apunten que s’ha posat en marxa una línia d’ajudes per als ajuntaments amb les quals se subvencionarà fins al 100% de l’activitat de control mitjançant qualsevol tècnica de cacera, siga a través d’un club de caçadors, siga per una empresa dedicada al control de fauna.