MAPA | World Central Kitchen serveix 60.000 plats calents al dia per a reconfortar el veïnat afectat per la DANA

Al barri de Roca, a Meliana (Horta Nord), el restaurant Napicol s’ha convertit en un centre de producció diari de vora mil carmanyoles de llentilles, sopa de fideus, putxero, paella, mandonguilles... Sabors casolans que abans de l’hora de dinar travessen la ciutat per a arribar a l'Horta Sud, on la riuada provocada per la DANA va impactar de manera tràgica el 29 d’octubre. 

Napicol forma part d’una impressionant estructura que aglutina restaurants, proveïdors i voluntaris amb què World Central Kitchen (WCK) ha aconseguit establir mig centenar de punts de distribució repartits per una vintena de municipis afectats. Des d’eixos aparadors improvisats es distribueixen cada dia entrepans, menjar calent i fruita, entre altres productes de primera necessitat. També porten productes frescos fins als comerços locals de venda de fruita i verdura que, a poc a poc, tornen a obrir les portes. El menjar va a parar al veïnat dels pobles que s’han quedat sense bars, supermercats, comerç local i, fins i tot, sense gas per a cuinar a casa, però també per als voluntaris que els ajuden a llevar el fang.

L'endemà de tragèdia, l’ONG liderada pel xef José Andrés va desembarcar a València per a estudiar el terreny, fer números i començar a treballar. La situació eixos primers dies era complexa, però en esta organització —que ha repartit menjar enmig de la devastació de Gaza, en la guerra d’Ucraïna i en multitud de desastres naturals arreu del món— saben com actuar en una situació d’emergència i caos. Bona mostra d’això és que WCK ha aterrat a València equipada amb antenes Starlink que els han permés comunicar-se amb zones on s’havia perdut el senyal de telefonia mòbil. 

Max Baldetti sol ser un dels primers a arribar a la zona zero de la catàstrofe. Este rescatador i pilot guatemalenc valora des de l’aire l’abast de catàstrofe i l’estat de les infraestructures i ofereix un primer càlcul de la necessitat de menjar que té la població. Tota eixa informació es trasllada a l’equip que coordina els esforços des d’una sala de l'hotel Meliá de València, amb les parets plenes de plànols de la província plagats de xinxetes que marquen la zona afectada. En una enorme pissarra blanca cada dia s’anoten els punts de distribució actius i el nombre de racions que s'hi reparteixen. La quantitat i la ubicació pot variar en funció de les necessitats, però l’objectiu de WCK és poder arribar a oferir 60.000 plats calents al dia.

Part d’eixes racions es preparen a restaurants de la ciutat i els voltants i també des d’alguns dels pobles afectats, com Las Bairetas, a Xiva o Malkop, a Aldaia. La resta es cuinen a les instal·lacions de l’hotel Meliá i des del centre de formació de Turisme de la Comunitat Valenciana, el CdT de València. Des d’eixe punt, Germán Carrizo i Carito Lourenço —propietaris de Fierro— coordinen la preparació de milers d’entrepans. Per a ells, l’experiència tampoc és nova: ja van col·laborar amb WCK quan l’ONG va desembarcar a València per l’emergència de la covid i novament han sigut dels primers a tindre la iniciativa de repartir menjar a l’Horta Sud. 

Miguel Tortosa, natural d’Onil i responsable de comunicació de l’organització, reconeix que a diferència d’altres llocs on els ha tocat treballar, a València l’amistat de José Andrés amb xefs locals de reconegut prestigi els ha permés estar operatius molt més ràpid.  Alguns d’eixos aliats que han posat en marxa la cuina han sigut Luis Valls —a El Poblet— o Edu Torres —al Molino Roca—.

A poc a poc s’han sumat altres iniciatives que ja s’havien posat en marxa pel seu compte, com ara el Banc d’Aliments —que s’ha convertit en proveïdor de l’organització— o un grup autogestionat de voluntaris que han utilitzat les seues bicicletes per a transportar productes fins a la porta de persones majors o aïllades. “En poques ocasions han treballat envoltats de tant de voluntariat i de tantes iniciatives que paral·lelament han volgut posar el seu granet d'arena” comenten.