Marisol Burón: "Crec que ara sí, és el final i trobaran la meua filla"
La mare de Marta Calvo explica en una entrevista a À Punt els sentiments enfrontats davant la possibilitat que la Guàrdia Civil trobe el cos de la seua filla després de dos anys d'investigacions
Marisol Burón viu apegada al telèfon, a l'espera d'una telefonada que es retarda des de fa prop de dos anys i que veu hui més possible que mai: la localització de les restes mortals de la seua filla, Marta Calvo, la jove d'Estivella desapareguda des del 7 de novembre de 2019.
"Jo crec que sí, que això és el final, que van a trobar la meua filla" ha explicat a À Punt aquest dimecres, mentre la Guàrdia Civil efectua un rastreig en una zona el municipi de Manuel (Ribera Alta) en què el telèfon mòbil ubica el principal sospitós, Jorge Ignacio Palma, durant tres hores el dia dels fets, uns moviments que el detingut havia ocultat en les seues declaracions.
Aquest dimarts de matí el cap de la investigació del cas va informar Burón que tenien una nova pista per a buscar a la filla a la nova zona molt acotada. "És ampla, però tinc tota l'esperança i la força posada en ells, perquè així m'ho han demostrat des del primer dia, ja que no han deixat de buscar-la cap dia, fora Nadal o festius".
"Tinc tota l'esperança i la força posada en els agents, perquè no s'han oblidat mai de la meua filla."
Burón assegura que ni ella ni el seu entorn van creure mai el detingut i pensen que la declaració que havia llançat les restes en diversos contenidors responia a una estratègia per a despistar i guanyar temps.
La mare de Marta Calvo viu amb sentiments enfrontats aquests moments, a l'espera d'una informació que reclama i tem a parts iguals.
"És molt dur. Estic contenta i a la vegada trista, perquè quan em tornen la meua filla, que és el que vull, veuré la realitat. Ara tinc fantasies. El cos i la ment encara et diuen, per què no pot estar viva? Per què no pot estar en un altre lloc?" -explica Burón- Prefereixes continuar vivint en la fantasia, alçar-te i poder dir, i si està viva? Tal vegada, quan acabe tot, faig una davallada".
"És molt dur. Tinc fantasies. El cos i la ment encara et diuen, per què no pot estar viva?"
I és que la mateixa incertesa que li dona forces cada dia per a reclamar el cos de la filla, alimenta l'angoixa a l'espera del moment en què per fi, puga passar pàgina. "Descansaré el dia que me l'entreguen, almenys per a donar-li un lloc digne de sepultura. És molt dur tancar la porta de casa cada nit sabent que la teua filla està per ahí fora en algun lloc".
La mare de Marta Calvo pensa en l'endemà, quan puga soterrar la filla i superar el dol. "Vaig a moure cel i terra per a evitar que tot això canvie, perquè a la meua filla ningú me la tornarà", ha explicat Burón, que creu que si una persona amb els antecedents de Palma estiguera en la presó "la meua i les altres estarien vives".
