Ni mas ni mano: la iniciativa d'una jove per visibilitzar la vida amb una sola mà

Regina Martínez és una jove de Bunyol que va nàixer amb una sola mà. Des de ben menuda va aprendre a ser autosuficient i ara, als 22 anys, ha descobert en les xarxes socials un mitjà per a ajudar les persones que es veuen en la seua situació. Administra un compte obert i pròxim per a fer pinya i empoderar-se. La jove explica ha a À Punt Notícies que "encara falta recórrer molt de camí perquè la discapacitat no siga sinònim de discriminació”.

Així, segons la seua opinió, donar visibilitat a la diferència és l'inici per a conéixer la sigularitat de cada persona. Relata que ella no es va amagar mai ni va voler que li posaren una pròtesi: "no he trobat a faltar mai la mà dreta", reconeix. Sempre ha fet servir l'enginy i, encara que va patir assetjament al col·legi, això, segons explica, la va fer més forta.

En internet narra com s'apanya per a fer les tasques quotidianes: nugar-se les sabates o pintar-se les ungles, amb una destresa que ha desenvolupat de manera natural.

Agènesi en la mà dreta. Podries explicar de què parlem?

La definició oficial d'agènesi és: "Desenvolupament insuficient o absència de formació d'un òrgan en el decurs del procés embrionari, que és causa d'atròfies i de deformacions congènites". Els nadons naixen amb alguna part del cos que no ha crescut totalment. És important el tecnicisme perquè davant d’una malaltia tan desconeguda cal entendre i saber de què es parla.

Com s'enfronten les mares i els pares al naixement d'un bebé amb aquest problema?

Quan els progenitors duen les criatures afectades d'agènesi al centre de salut, els professionals no saben com orientar-los. El metges només recomanen rehabilitació amb fisioteràpia.  A més de la por que els envaeix, les mares i els pares senten incertesa i molta falta d’informació.

“Una diferència física només reforça la idea que les persones som úniques”

Com sorgeix la iniciativa de crear "Ni más ni mano"?

He decidit crear aquesta iniciativa per a demostrar al món que no som, ni més ni mans, i aconseguir així donar a l'agènesi la visibilitat que es mereix. El punt de partida és la ràbia de veure que més de vint anys després encara estem igual, encara cal recórrer molt de camí perquè la discapacitat no siga sinònim de discriminació.

“A qui està patint li diria que siga natural, dissimular només et fa una persona minúscula”

Utilitzes les xarxes socials per a crear comunitat?

Vull crear una comunitat plena de visió positiva i futur. Un grup on la gent com jo, puguem compartir i aprendre els uns dels altres.

Estudies teràpia ocupacional. Vols treballar amb a la discapacitat?

La teràpia ocupacional és una professió on s’ajuda les persones mitjançant l’activitat quotidiana. El centre, és la persona, els seus interessos, les seues prioritats, allò que necessita. En el dia a dia hi ha eines per a empoderar-se, mostrar-se sense por.

Què li diries a una persona que estiga passant-ho malament? 

Que siga natural, que tots tenim complexos, tots, una diferència física només reforça la idea que les persones som úniques. És difícil empoderar-se però tot es pot aconseguir. A qui està patint li diria que siga natural, perquè intentar dissimular només et fa una persona minúscula. Què és ser normal? Ningú ho és. Tots som diferents.