La massificació de les Falles obri el debat: “Morirem d’èxit”

El diccionari s'ha quedat curt per a definir les Falles d'enguany. Les xifres parlen per si soles: aquest dissabte 18 de març, segons dades de la Policia Local de València, a les 14:00 hores es van concentrar més de 120.000 persones al centre de la ciutat, tres vegades l'aforament complet del Mestalla. Unes Falles hiperdimensionades que obrin molts interrogants. A més, encara no hi ha una xifra oficial: Metrovalència parla de 3.300.000 desplaçaments, un rècord històric del servei.

“Hem de plantejar-nos un debat com a ciutat. No ens pot guiar l’economització de la festa, perquè morirem d'èxit”, ha raonat Aarón Cano, regidor de Protecció Ciutadana de l’Ajuntament de València. Unes reflexions que també omplin les xarxes. Hi ha qui parla de fer decréixer les Falles, qui troba que és un miracle que no haja passat una tragèdia i qui compara les festes amb el descontrol de Magaluf.

“Ha estat a un nivell d'assistència molt superior a la de la resta de Falles”, ha coincidit a dir l’alcalde, Joan Ribó, que ha reconegut que “a vegades, en algun lloc, han faltat urinaris". Ribó ha afegit que no es pensaven "que hi vindria tanta gent i potser n'hauríem d'haver posat algun més”.

Un fet que ha creat problemes de convivència amb el veïnat dels barris més fallers i, fins i tot, ha generat dificultats per a controlar la salubritat a la ciutat. “Jo crec que ja hem fet passos avant per a limitar molt el cas de les revetles, de les limitacions acústiques”, ha assegurat Sandra Gómez, vicealcaldessa de València.

Per contra, Ciutadans parla de pèssima planificació de les Falles i la portaveu del PP a l'Ajuntament de València i candidata a l'alcaldia, María José Catalá, ha dit que ha trobat a faltar “més neteja, més urinaris i més enllumenat en l'Ofrena".

Tots els sectors implicats, a la recerca d'un canvi de model

Per als experts, la solució comporta un canvi de model. Entre les propostes que hi ha a la taula, es planteja una agenda marcada per actes no turistificats com la Crida, que enguany s’ha comparat amb un macrobotellot. "Arriba un moment que no convé al món de la festa, perquè se te'n va de les mans. No tens un control i es pot tornar en contra, sobretot, de la part fonamental: la cultura", ha assegurat el president de l'Associació d'Estudis Fallers, Lluís Fernández.

De fet, també els comerciants del centre demanen un canvi perquè, a pesar de les aglomeracions de gent, tenen pèrdues: amb la ubicació de les Falles, els envelats i els carrers amb rius de gent, resulta més complicat accedir a l’interior de les botigues i es factura entre un 70% i un 90% menys que en una setmana normal, segons ha explicat Borja Ávila, president de l'Associació de Venedors del Centre Històric de València.

En definitiva, tots els actors implicats estan disposats a seure i trobar la millor manera perquè les Falles continuen sent conegudes en positiu.