La maternitat s'endarrereix: el nombre de mares majors de cinquanta anys es quadruplica en dues dècades

“Sovint et conten que accedir a la maternitat és molt senzill, però no és una qüestió que depenga només de la teua capacitat econòmica. També està condicionat pel moment personal o laboral en què et trobes”. És la reflexió de Juanita Cajiao que, amb quaranta-set anys, serà mare per primera vegada. No tindre la parella adequada, un càncer de mama i una pandèmia van endarrerir el que per a ella era una aspiració des que era menuda, i que ara es farà realitat. 

Ja és un fet que amb el pas dels anys la decisió de tindre un fill o una filla s’està endarrerint, essencialment entre les dones, i per tant cada vegada s’estén més entre les franges d’edat més majors.

Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2020, el nombre de dones majors de cinquanta anys que va donar a llum s’ha quadruplicat en només dues dècades. Encara que parlem d’un percentatge menor respecte al gros de naixements que es registren a l’any, en el 2000 la taxa de fecunditat era del 0,12, que s’eleva al 0,60 el 2020. 

La fórmula de la taxa de fecunditat de l’INE permet analitzar l’evolució de l’edat en què les dones van tindre el xiquet o xiqueta i determina quants naixements hi va haver per cada mil dones a l’any. 

Atenent a les dades de l’Institut d’Estadística, hi ha dues tendències clares pel que fa a la maternitat en els últims vint anys: baixa de manera sostinguda en la franja d’edat de 20 a 34 anys, de la mateixa manera que puja de 35 en avant. Per exemple, entre 25 i 29 anys, la taxa de fecunditat baixa fins a vint punts, els mateixos punts que puja en l’interval de 35 a 39 anys. 

Atenent a l’últim estudi de fecunditat de l’INE del 2018, s’apunten quins són els motius que han propiciat aquest endarreriment de la natalitat en els últims anys, com són l’augment del nivell educatiu entre les dones, les dificultats per a conciliar la vida familiar i laboral i la satisfacció amb el treball. Això també va acompanyat de la implantació de les tècniques de reproducció assistida, que faciliten que les dones siguen mares més majors. 

Pel que fa a l’edat mitjana en què les dones tenen el primer fill o filla, en els últims vint anys ha passat de 29 anys a 31 en l’actualitat. Un augment que pot semblar mínim, però si el comptador es fa arrere fins al 1975, primer any en què hi ha registres, l’edat en què les dones tenien el primer fill baixa a 25 anys. 

“La maternitat era tan important que va arribar a condicionar les decisions professionals i les relacions”

Juanita Cajiao tenia clar des de ben menuda que volia ser mare però, “per coses de la vida”, com ella mateixa diu a À Punt Notícies, no ho va aconseguir de més jove. Era tan important que fins i tot va condicionar-li les relacions de parella i algunes decisions professionals. Quasi als quaranta anys, va conéixer la que és la seua parella però, en intentar quedarse embarassada, es va adonar que no podia, i va recórrer a tractaments de fertilitat que van fracassar. Anys després, la detecció d’un càncer de mama i l’arribada de la pandèmia “ho van paralitzar tot”. Ja als quaranta-cinc anys, curada de la malaltia, va reprendre els tractaments i finalment, s’ha quedat embarassada. 

Sobre l’edat, assegura que la preocupava el nivell d’energia que tindria per a fer front a l’embaràs i la criança del nadó. I tampoc nega que la inquieta que, quan el fill siga adolescent, ella tindrà més de seixanta anys. “Seré una mare molt major per a acompanyar l’adolescència”, assegura. Per contra, reconeix que no li costarà renunciar a aquells plaers que gaudia molt amb els trenta, com viatjar a sovint o eixir de festa. 

Amb l’augment de l’edat, augmenten els riscos en el part i l'embaràs

Asunción Obiol, membre de l'Associació de Comares de la Comunitat Valenciana, constata que cada vegada atenen dones més majors. “El que és anecdòtic és veure una dona de vint-i-tres anys donar a llum”, apunta.

L’experta assegura que això també comporta que els perills durant l’embaràs i el part s’incrementen, ja que les dones tenen més risc de patir diabetis o hipertensió i creix la taxa de cesàries. 

Obiol recomana que les dones eviten un augment de pes superior a dotze quilos. Per això es fonamental que seguisquen una pauta alimentària, facen exercici de manera regular i preparen el cos per al moment del naixement.