El curs comença amb "problemes molt puntuals" i entre crítiques per les retallades i pel pes del valencià

Cares de son, presses, alguns plors en l'estrena i moltes abraçades pel retrobament amb els companys. Un còctel d'emocions ha acompanyat l'alumnat en el primer dia de classe a la Comunitat Valenciana. El primer dia del curs 2024-2025 ha tingut una sorpresa addicional per a l'escola infantil Trazos y Rayajos de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), on el president Carlos Mazón i el conseller d'Educació José Luis Rovira han donat la benvinguda a les famílies. "Comença el curs del canvi, amb més llibertat, més capacitat d'elecció, més inversió que mai", ha destacat el cap del Consell, que ha volgut situar la tradicional foto d'inici de les classes lectives en una escola infantil per a subratllar una de les mesures estrela del seu gabinet.

"És el curs de la gratuïtat de 0 a 3 anys, per primera vegada l'educació és universal, perquè arriba a tot el món a la Comunitat Valenciana", ha manifestat el president, que ha recordat que la cobertura pública de l'etapa infantil és de matrícula oberta en el temps, per a ajustar-se a les necessitats particulars de cada família: "D'ací fins a juny, qualsevol xiquet podrà ingressar gratuïtament en qualsevol centre públic i privat de la Comunitat Valenciana", ha recordat, "i més de 72.000 famílies tenen l'oportunitat d'escollir el moment i el centre amb total gratuïtat, una revolució social".

A més de l'etapa infantil, este dilluns també arranquen les classes de primària, ESO, batxillerat i FP bàsica, mitjana i superior. Al llarg de la setmana ho faran FP mitjà i d'adults; el 16 de setembre començaran els ensenyaments específics (música i dansa, arts plàstiques i disseny, esportiu) i ja el 24, les escoles oficials d'idiomes. Un total de 807.570 alumnes en el conjunt d'etapes educatives (2.564 més que el curs anterior), que gestionaran una plantilla de més de 82.000 docents.

El president ha posat l'accent en altres novetats del curs 2024-2025, com la possibilitat de pràctiques en formació professional des del primer curs, el retorn de l'assignatura de música en tercer d'ESO, la creació de 41 noves aules per a alumnat amb necessitats especials, l'elecció de centre amb la recuperació del districte únic i la possibilitat de l'alumnat per a decidir l'idioma oficial en què s'examina, independentment de la llengua vehicular (valencià/castellà) de l'assignatura.

La llibertat avança en el curs del canvi Carlos Mazón - President de la Generalitat

"La llibertat avança en el curs del canvi", ha manifestat el cap del Consell, que ha anticipat el desplegament de noves prerrogatives de l'acabada d'aprovar llei de llibertat educativa en el primer trimestre escolar: "Abans de Nadal, totes les famílies podran escollir la llengua base", ha assegurat sobre l'anunciada consulta a pares i tutors, sobre la qual la Plataforma per l'Enseyament Públic ha instat Educació este dilluns a fer "pedagogia".

Educació espera desplegar al llarg del curs el conjunt de la norma, que arranca amb comunicacions bilingües als centres i certificacions automàtiques de les competències en valencià: l'alumnat que aprove l'assignatura amb més d'un 7, n'aconseguirà l'homologació d'un nivell C1.

El curs 2024-2025 també consolidarà la prohibició dels mòbils en els centres primària i sencundària, que va arrancar a primer de maig, i estrenarà nova prova d'accés a la universitat, alineada amb els objectius de la llei Celaá, que obliga a un ensenyament més competencial i menys memorístic. Les comunitats governades pel PP han acordat una prova comuna que unificarà dates i criteris de correcció.

Protestes per "l'arraconament" del valencià i els centres en obres

El cap del Consell ha celebrat la "normalitat" de l'arrancada del curs lectiu i "l'exemplar" adjudicació de places, com també ha sostingut el conseller d'Educació en el final balança de la jornada, on assegura que només s'ha produït "algun problema molt puntual". Afirmacions amb les que marca distància respecte de l'inici del curs anterior, quan els problemes amb la contracta d'autobús (que va deixar sense classe desenes d'alumnes) i les protestes del professorat per l'assignació de vacants van acompanyar Rovira en l'estrena com a conseller, dos mesos després d'incorporar-se al càrrec.

El nou curs comença sense que s'hagen dissipat les tensions amb els sindicats docents, que el passat maig van convocar la primera vaga educativa en anys. Els representants de mestres i professors van manifestar-se contra la llei de llibertat educativa de PP i Vox i les retallades d'oferta i personal a les escoles oficials d'idiomes. En les setmanes prèvies al començament del nou curs l'STEPV i la UGT van denunciar la pèrdua de més de 3.000 places docents, una informació que va desmentir Educació, assegurant que havien fet malament la comparativa interanual.

Este dilluns, la Plataforma per l'Ensenyament Públic ja ha celebrat la primera protesta. El portaveu, Ismael Vicedo, s'ha mostrat preocupat per "l'arraconament" del valencià als centres eductius que atribueix a l'aplicació de l'anomenada llei de llibertat educativa, un terme, el de llibertat, que considerà s'empra de manera "tramposa". "Si a una ciutat com la d'Alacant no hi ha transmissió oral de la llengua, l'únic espai per a l'aprenentatge és l'escola i si esta arracona el valencià, la llengua nostra no tindrà capacitat d'aprenentatge ni transmissió", ha advertit.

Vicedo també ha instat la conselleria d'Educació a resoldre les incorporacions del personal docent restant als centres educatius, i ha advertit que encara hi ha entre tres i cinc professors i mestres pendents en cada col·legi i institut per a cobrir baixes, excedències i reduccions de jornada.

La protesta l'ha feta a les portes del col·legi d'educació especial Sant Àngel de la Guarda d'Alacant, on l'alumnat s'incorpora a un centre en obres que encara es prolongaran nou mesos més. Arran esta circumstància ha denunciat falta de coordinació i planificació en el pla edificant per part de l'administració. "En sentim frustrats, enganyat i manipulats, tenim por de deixar els xiquets", ha afirmat la portaveu de l'AMPA Sandra Botia, que ha criticat la falta de condicions amb què els fills inicien les classes i les promeses incomplides de la regidora Maricarmen d'España, que havia assegurat que els treballs estarien acabats.

Rovira parla de "problemes molt puntuals"

El retard de les obres han impedit el començament de les classes a dos escoles públiques de Manises (l'Horta), els CEIP Benjamin Benlloch i el Félix Rodriguez de la Fuente. Tampoc ha arribat a teps d'obrir l'escola infantil 7 enanitos d'Alacant, l'alumnat de la qual ha estrenat el curs en barracons. Rovira ha matisat que el problema a Manises té a veure amb unes obres municipals que només retardaran uns dies la incorporació de l'alumnat. També ha ha informat de problemes "ja controlats" amb el subministrament elèctric a unes aules prefabricades de Torrevella (Baix Segura).

El conseller ha indicat que del servici de transport "no tenen notícies" que hi haja problemes, i respecte a la neteja ha recordat que l'empresa pública Tragsa ha assumit al personal de l'empresa que no pagava als seus empleats després de l'adjudicació del servici que va fer el Govern anterior.

L'STEPV: "Comença el curs de la recessió i la involució"

Els sindicats i la federació d'associacions de mares i pares majoritària a la província de València, la Gonzalo Anaya, han posat junts al CEIP Max Aub de la capital del Túria darrere una pancarta reinvidicativa, pel retard en les obres de l'escola i en defensa de l'educació pública. L'STEPV, organització majoritària entre els docents, ha sostingut que comença el curs escolar "de la recessió i la involució del sistema educatiu" en la Comunitat Valenciana i ha animat al professorat a continuar "lluitant per un ensenyament públic, de qualitat, gratuïta, coeducativa i en valencià". El sindicat ha criticat la 'llei de llibertat educativa', "pensada per a arraconar el valencià en l'ensenyament".

Tornem a viure fortes retallades en l'educació pública i desviament de recursos a la concertada Ruben Pachecho - Federació d'AMPES Gonzalo Anaya

"Tornem a viure fortes retallades en l'educació pública i desviament de recursos a la concertada i això no podem permetre si volem una educació pública de qualitat i equitat. Tenim a més una situació de 160 milions de retallada del pla edificant, una cosa és millorar-ho i una altra eliminar-ho, i ens trobem amb una falta de transparència i diàleg com no hem vist mai, encara que se l'obri la boca amb el contrari. En tot el curs ens hem reunit una vegada a petició nostra i després de set mesos d'espera", ha manifestat el president de la federació d'ampes, Ruben Pachecho.

El portaveu de les famílies ha exposat les demandes pendents: "Exigirem l'increment de la inversió en educació, la retirada de la retallada del pla Edificant, de la segregació del districte únic i la massificació a les aules, que es garantisca la competència lingüística en valencià que tira arrere la nova llei de llibertat educativa que ni es llibertat ni és educativa, l'eliminació dels concerts educatius, estabilitat per a les plantilles docents, que ens expliquen el retard en les borses del personal educador i el que depén de justícia, suport i recursos per a la inclusió i una educació pública, no concertada de 0 a 3 anys, salut mental i infermeria, una política veritable contra l'assetjament escolar i ciberassetjament, una gestió econòmica dels centres com estos mereixen i una política seriosa contra l'abandonament escolar".

L'oposició anticipa el curs "més sectari" i del "canvi a pitjor"

L'oposició s'ha fet ressò d'estes crítiques, denúncia "caos" per segon any consecutiu en l'estrena i anticipa que les famílies començaran a notar les retallades. El PSPV-PSOE considera que arranca un curs "més sectari, amb menys recursos i menys valencià” per l'aplicació de la nova normativa, que dona per fet que arracona l'ensenyament en la llengua pròpia. El síndic José Muñoz assegura que s'han retallat 122 milions en infraestructures educatives i que n'hi haurà 1.600 docents menys, la qual cosa elevarà la ràtio de les aules.

Parafrasejant el cap del Consell, el síndic de Compromís Joan Baldoví assegura que comença el curs del "canvi", però "a pitjor". Arranca, ha dit, amb 500 professors menys dels mil promesos, que assegura deixarà alguns centres amb una reducció del 20% de la plantilla docent, i menys nous centres educatius dels previstos. I com els socialistes, anticipa un intent de "desvirtuar i llevar importància a la llengua dels valencians" i desprestigiar.

La UA impartirà Medicina passe el que passe als jutjats

Encara que falten setmanes per al començament de les classes a la universitat, també s'ha parlat d'educació superior en l'estrena del nou curs escolar. El cap del Consell ha refermat l'aposta de la Generalitat per mantindre els estudis de Medicina a la Universitat d'Alacant, malgrat que l'advocacia de la Generalitat s'ha adherit al recurs contra la facultat que va presentar la Universitat Miguel Hernández. "La voluntat política és que la UA continue impartint Medicina, amb independència del que diga la resolució judicial. Si diu que el decret es va fer malament, tornarem a posar-ho en marxa per a fer-ho bé. En tot cas, la UA impartirà Medicina", ha asseverat el president, que ha promés la cobertura de la Generalitat a l'alumnat durant la possible transició.

"L'advocacia de la Generalitat veu motius de nul·litat. Si n'hi ha, significaria que tornaríem al principi", ha raonat Mazón, que ha insistit en el fet que el campus interuniversitari de medicina serà una realitat tant sí com no a Alacant. "És una proposta a sumar, independentment que es depuren irregularitats i errades de l'anterior Consell a l'hora de donar permís", ha explicat.