La meitat dels assassinats masclistes de 2021 han sigut l'últim mes

Durant el mes de maig hi ha hagut 7 assassinats masclistes, en què han perdut la vida 6 dones i el fill de 7 anys d’una d’elles. Això significa que la meitat dels 14 assassinats masclistes confirmats fins ara en 2021 per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere s’ha produït en només un mes.

A més, el govern espanyol encara està recaptant dades per a esbrinar si l’assassinat el passat diumenge d’una dona a Alovera (Guadalajara) és també un cas de violència de gènere, segons ha informat a través del seu perfil de Twitter.

Si s’observen les dades oficials, es pot veure un augment progressiu des de començaments d’any. Així, el mes de gener només hi va haver un assassinat per violència de gènere, mentre que els mesos de febrer i març foren 2. El mes d’abril, la xifra torna a pujar fins a 3 i el de maig arriba fins a 7.

Diferents veus expertes apunten a la relaxació de les mesures de contenció del coronavirus, com ara la fiscal de Violència de Gènere de la Comunitat Valenciana, Susana Gisbert, que ha explicat a À Punt que és possible que algunes dones que han patit violència durant el confinament hagen ajornat la decisió de deixar els seus maltractadors fins ara, i que el moment en què una dona pren aquesta decisió és un dels més perillosos.

Segons la psicòloga especialista en violència de gènere, professora associada de psicologia i part de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València Pilar Domínguez el perill de ser assassinades augmenta en decidir trencar la relació perquè és la sensació de pèrdua de control sobre la seua parella la que porta els maltractadors a utilitzar “la dinàmica de poder més fatídic”. És a dir, quan pensen que no poden fer res per continuar dominant la parella o exparella recorren a l’assassinat. 

Les xifres donen suport a aquesta teoria, ja que 2020 és l’any en què menys assassinats masclistes ha registrat la Delegació del Govern des de l’any 2003, quan es va començar a registrar aquesta dada. A més, durant 2020 els mesos amb més assassinats foren gener (7 víctimes), abans que començara el primer confinament, i agost (8 víctimes), el mes amb més relaxació de mesures entre la primera i la segona onada. 

Menys assassinats no signifiquen menys violència

Aquesta disminució dels assassinats masclistes no significa que la violència masclista haja disminuït durant els períodes de quarantena, alerta Domínguez, només que els maltractadors han exercit una violència diferent, basada en el control, la possessió i el domini, que ha sigut propiciada per la situació estructural de tancament. Una possessió i un control que s’exerceixen mitjançant diferents estratègies, una de les quals són les amenaces. 

Per això, afirma que l’escalada de crims masclistes de l’últim mes ha incrementat la por de moltes dones maltractades que veuen que totes les amenaces que han rebut es poden materialitzar.

En aquest sentit, la psicòloga especialista en violència de gènere adverteix que cal que les institucions prenguen més seriosament les amenaces, ja que la major part de les vegades no formen part d’una discussió ni són fruit d’un enuig momentani. Sobretot quan són molt específiques, quan el maltractador les enuncia en veu alta és perquè ja les ha visualitzades prèviament com una possible resposta i solució a una situació que considera injustificable que és que la dona el deixe, o que refaça la seua vida en cas que ja l’haja deixat.

De fet, les dades de les trucades al telèfon d’atenció a víctimes de violència de gènere, 016, augmentaren un 14,8%, mentre que durant l'estat d'alarma, entre el 14 de març i el 31 de maig, registraren un increment del 41,4% respecte al mateix període de 2019.

Necessitat de revisar els protocols de prevenció

Tres de les sis dones assassinades per la parella o exparella durant l’últim mes tenien denúncies prèvies, i una d'elles inclús tenia una orde de protecció. A més, la dona assassinada a Sagunt el 9 de maig havia acudit a l’Ajuntament dies abans de ser assassinada per a demanar ajuda.

Però res d’això va impedir que foren assassinades, raó per la qual tant la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rossell, com la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, van acceptar la necessitat de revisar els protocols de prevenció i atenció a les víctimes de violència de gènere.

També la ministra d’Igualtat, Irene Montero, va reconéixer en una entrevista a À Punt que calia revisar el sistema VioGen, el sistema de seguiment integral dels casos de violència de gènere, i que “en els pròxims mesos” arribarà al Congrés la llei de només sí és sí. 

Fruit d’aquesta revisió, la Delegació del Govern espanyol contra la Violència de Gènere ha presentat un pla de millora i modernització de les actuacions contra la violència de gènere, que es dividirà en tres fases: una primera de dignòstic, una d’anàlisi de millores i disseny de recomanacions i una tercera que consistirà en l’elaboració del pla de millores en si.