Menopausa: malaltia o procés fisiològic natural?

Al voltant dels 50 anys les dones entren en una nova etapa de la vida, coneguda com a menopausa, una paraula que ve del grec men (mes) i pauein (cessar). És a dir, tenen l'última menstruació i deixen de tindre capacitat reproductiva.

No és una cosa que ocórrega d'un dia per a un altre, sinó que és la culminació d'un procés lent que pot començar entre els 40-45 anys, conegut com a climateri, en què la dona experimenta una disminució progressiva de la funció ovàrica. Es considera que una dona ha arribat a la menopausa quan passen 12 mesos sense que tinga el període.

La menopausa pot anar acompanyada d'una sèrie de símptomes físics i psicològics, com ara caiguda del cabell, sufocacions, sequedat i atròfia vaginal, augment de pes, canvis d'humor, fatiga i depressió, entre altres. Malgrat que no totes les dones els experimenten tots ni amb la mateixa intensitat, aquests símptomes han servit per a crear tota una sèrie de mites, estigmes i prejuís al voltant d'aquesta etapa vital, com si fora una malaltia.

El fet que s'haja medicalitzat en excés aquest procés fisiològic normal de les dones per a alleujar els símptomes en compte de combatre'ls amb activitat física i una correcta alimentació, tampoc no ha ajudat al fet que es veja i es visca com una malaltia, però el ben cert és que no ho és.

Per a eliminar totes les falses creences que hi ha al voltant de la menopausa i conscienciar les dones sobre la importància de l'avaluació i prevenció pel que fa a la salut durant aquest període de la vida, la Societat Internacional de la Menopausa (SIM) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) van decidir l'any 2000 commemorar cada 18 d'octubre el Dia Mundial de la Menopausa.

Una etapa més en la vida

La menopausa és una etapa natural en la vida de les dones i, segons Vita Arrufat, metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública a Castelló, és un signe de qualitat de vida i d'una societat desenvolupada, ja que significa que les dones viuen més enllà dels 40 anys i arriben a una etapa en la qual, com que ja no tenen capacitat reproductiva, poden exercir d'àvies i ajudar a assegurar la supervivència de la prole.

Per tant, explica a À Punt Notícies que no hauria de ser vista ni viscuda com una malaltia o un tràngol i, malgrat que sí que comporta una major prevalença d'algunes malalties, com ara les cardiovasculars i de tiroides, això no té per què suposar un problema si es manté un contacte estret amb el metge o metgessa de família i es fa un correcte seguiment de la salut i revisions ginecològiques periòdiques.

La sexualitat canvia i també entra en una altra etapa

Pel que fa a la creença que la menopausa implica la fi de la vida sexual, Arrufat la desmenteix rotundament. La sexualitat canvia i també entra en una altra etapa. Si bé és cert que es poden experimentar sequedat i atròfia vaginal i que poden produir dolor en les relacions sexuals amb penetració, tractades adequadament no han de suposar un impediment perquè les dones continuen gaudint del sexe, assenyala. Tampoc la fi de la capacitat per a tindre relacions sexuals, ja que van molt més enllà de coit.

En aquest sentit, la fisioterapeuta Mireia Grossman recomana tindre orgasmes com a teràpia contra l'atròfia vaginal. La musculatura de la vagina és involuntària, és a dir, només es contrau sota un estímul, no es pot exercitar voluntàriament, com sí que es pot fer amb el sòl pelvià amb els exercicis de Kegel. Així, l'únic estímul per a aconseguir que la vagina es contraga és l'orgasme, i per això ella parla d'orgasmes terapèutics.