Dos mesos després de la DANA encara hi ha tres desapareguts

Dos mesos després de la tràgica DANA que va assolar 86 municipis de la província de València, la xifra oficial de víctimes mortals és de 223, però encara hi ha tres persones que continuen desaparegudes. Les tasques de recerca no han parat, però de moment continuen sense trobar-los, un fet que genera una gran impotència de les famílies, amb les dificultats per a passar el dol i els llimbs legals que açò suposa.

Poc després d'acabar la DANA, amb el caos dels primers dies, la xifra de desapareguts era àmplia i un misteri, la Guàrdia Civil va obrir espais per a formalitzar les denúncies i fer proves d’ADN. Així, el nombre de víctimes mortals es va convertir en un degoteig que a poc a poc s'ha estancat en 223 morts. De l'última víctima, Mohamed Belhadi, van trobar les restes al costat de la històrica casa Grisa de Paiporta, a l’Horta Sud. 

Dos mesos després, encara falta per localitzar tres persones. Es tracta de José Javier Vicent, de 56 anys i desaparegut a Pedralba, als Serrans. José Javier anava acompanyat per la filla, a la qual van trobar sense vida a la platja de Sueca. Per altra banda, els equips de rescat també continuen buscant Francisco Ruiz, de 64 anys, desaparegut a Montserrat, a la Ribera Alta, després de salvar els dos nets de cinc i deu anys. I també continuen buscant Elisabet Gil, de 38 anys, veïna de Xiva. La jove acudia al seu lloc de treball al restaurant El Carro, acompanyada per sa mare, Elvira, de 61 anys, a la qual ja han trobat. A Elisabet li van perdre el rastre en el Ford Focus amb el qual viatjava mentre intentava fugir dels efectes de la DANA.

Ernesto, tio d’Elisabet, explica com “van agafar el camí per la rotonda de la moto de Xest, per anar rectes cap al restaurant, però no van arribar”. Elisabet va poder gravar dos vídeos, el primer per a justificar la tardança al lloc de treball i el segon quan l'aigua li va entrar al cotxe. “Va gravar el que passava i quan l’aigua ja entrava al cotxe la meua neboda va entrar en pànic”, relata Ernesto. El barranc de Poio se les va endur i al terme de Quart de Poblet, a l’Horta Sud, van trobar sa mare. Per això, les tasques de recerca d’Elisabet continuen sense descans per esta mateixa zona.

A Francisco Ruiz, veí de Montroi, municipi també de la Ribera Alta, però desaparegut a Montserrat, se'l busca per les proximitats del pont entre Alfarb i Carlet. Saray, la filla, explica que, seixanta dies després, “és molt dur encara no haver trobat res més que una sabata i una gorra”. Coincideix amb Ernesto en el fet que, dins de l’angoixant incertesa que estan patint, “estan rebent informació constant de com es realitzen les recerques”.

No han parat de buscar ni Elisabet, que deixa orfes dos xiquets de dènou i quatre anys, ara en llimbs legals, perquè tal com explica son tio “no tenen la documentació necessària que seria el certificat de defunció”, ni les altres dos víctimes desaparegudes.

Tant Saray com Ernesto coincideixen també en la necessitat que s’assumisquen responsabilitats, “per això ens manifestarem este diumenge de nou”, afirma Saray. “Açò no passa per casualitat”, diu Ernesto, “hi ha qui tenia unes responsabilitats i no les va complir, així de fàcil”.

“A la meua germana l’he poguda soterrar i plorar, però a la meua neboda la busquen i és pitjor la incertesa”, afirma Ernest, sobre la necessitat de poder passar el dol. Els familiars i persones properes no perden l'esperança de poder trobar-los. Si no ho fan, encara hauran d'esperar un altre mes per a poder iniciar les gestions per a declarar-los legalment morts, encara que la petjada emocional seria més difícil de gestionar.