La mestra agredida a Xirivella: “L’autèntica víctima és l’alumne, que no està atés per l’administració”

Les agressions físiques i verbals per part de l’alumnat al professorat dels centres educatius són més freqüents del que podria semblar: és el cas de l’agressió a un mestre a Vilallonga (Safor) o el d’aquest mateix dimecres a l’IES Ramon Muntaner de Xirivella, on una professora ha rebut punyades i insults.

Olga, la víctima de l’últim atac, ha explicat en una entrevista al programa de ràdio d'À Punt Pròxima parada que està “disgustada, cabrejada i indignada, perquè aquestes coses no haurien de succeir”, però, per altra banda, “alleujada” que haja sigut lleu. La mestra s’ha mostrat conciliadora i ha assegurat que “l’autèntica víctima és ell, que no està atés per l’administració” i que el seu cas “és una conseqüència de la desatenció de les institucions als xiquets”. Ha recordat que es tracta de “menors d’edat” que necessiten “una oportunitat d’arribar a ser adults integrats en aquesta societat”. 

La mestra ha demanat que s’oferisquen més recursos per a fer front a aquestes situacions, però sobretot, per atendre aquest tipus de xiquets, que “són bombes de rellotgeria, que en aquest cas m’ha esclatat a mi, però podria haver sigut qualsevol altre company”. Els centres, ha assegurat, “tenen les mans nugades i no poden fer res més”.

En les últimes hores, han sigut molts els companys de professió que han mostrat la seua solidaritat amb Olga, que s’ha mostrat molt agraïda i ha demanat que aquest cas “no siga representatiu de tot el centre, on hi ha vora 800 alumnes, ja que els xiquets amb problemes només representen l’1% del total”. 

Els casos més greus, amb jubilacions forçoses i amenaces

María Luisa Sierra, advocada i amb més de 25 anys d'experiència en el torn d'ofici de menors, també ha intervingut en Pròxima parada per a recordar que falten mesures. Ha convidat els professors agredits a denunciar, tot i que molts no s'atreveixen a fer-ho perquè no se senten amb el suport del seu centre. "Moltes vegades, es produeixen jubilacions forçoses per por, perquè no aguanten l'ansietat o perquè sofreixen amenaces", ha lamentat Sierra, que ha assegurat que encara així, davant aquesta situació, els docents no ho fan "per no causar-li més problemes al centre".

Sierra ha tingut coneixement de casos realment greus, on l'administració ha estat absent, "perquè si no s'arriba a un cas penal, no es fa res", ha assegurat. "Per exemple, algun centre en què les dones no s'atreveixen a entrar soles en una aula, han d'entrar acompanyades per un company que siga home", ha contat.

Per a l'advocada, el sistema falla en el moment en què la Fiscalia no té prou personal ni mitjans per a fer la seua tasca. "El procediment, des que comença fins al juí i la presa de mesures, és molt llarg, passa molt de temps i mentrestant el menor va donant voltes d'un centre a un altre", ha afirmat. "No és un problema de violència a les aules, sinó un problema de violència en general, de falta d'autoritat i de recursos de les famílies", ha dit.

El professorat denuncia impotència i sensació de solitud 

À Punt ha rebut també diversos testimonis contant situacions semblants. “El grau d’indisciplina, les faltes de respecte i els insults acabaren amb la convivència a l’aula. Les decisions de la direcció es van diluir, i la impotència i la sensació de solitud em van forçar a demanar la baixa mèdica, per supervivència física i també mental”, ha assegurat un d’ells, que ha preferit mantenir-se en l’anonimat. 

“Jo vaig ser tutor d’un curs de segon d’ESO i tenia quatre alumnes que tenien problemes amb les drogues. Després de parlar amb les famílies, dues van respondre molt bé, però en els altres dos casos, l’alumnat va tindre una actitud molt hostil”, ha lamentat altre testimoni, que ha assegurat que “des dels centres concertats sempre s’intenta apaivagar qualsevol mena d’agressió de l’alumnat cap als professors perquè no tinga repercussió mediàtica”.