El metge rural, una professió en extinció

Des de la pandèmia s'ha augmentat en un 23% l'assistència en atenció primària, amb una càrrega de treball extra, per això el personal sanitari demana reforçar les plantilles. Una situació que viuen els metges rurals.

És el cas de Carlos Morales, que atén vora 900 veïns del medi rural, la majoria persones majors amb malalties cròniques. Tot i les llargues distàncies per veure als pacients, ja que condueix més de 80 quilòmetres cada dia per carreteres de muntanya, valora el contacte amb la gent. “La relació entre metge i pacient és molt propera, perquè també tens contacte amb tota la seua família”, assegura. 

Bàrbara Bellés és infermera i passa cita en nou pobles de l'Alt Millars. La majoria dels pacients freguen els noranta anys i se sap el nom de tots ells. “És molt gratificant perquè t’obrin les portes de les seues cases, et presenten a tota la família i coneixes la seua comunitat”, afirma.  Són metges i infermers rurals, imprescindibles en els pobles de l’interior, però també són les places que més costa cobrir.