Miguel López atribuïa l’assassinat de Mari Carmen Martínez als negocis a Amèrica

Miguel López, únic acusat del crim de María del Carmen Martínez atribuïa l’assassinat a una revenja per la gestió dels negocis familiars a Llatinoamèrica, que portava el seu cunyat i primogènit de la víctima.

Així s’ha escoltat en diverses converses intervingudes per la Policia Nacional del telèfon de López, que han sigut reproduïdes en la penúltima sessió del juí amb jurat que se segueix en l’Audiència d’Alacant per aquest homicidi.

En les converses, López titla la seua sogra com una “dona molt volàtil, que hui diu blanc i demà negre”. A més, insisteix que ha patit molt per l’assassinat, amb comentaris com que ha perdut entre 3,5 i 4 kg de pes en pocs dies perquè no li entra el menjar, o que a vegades quan condueix es posa a plorar.

També s’ha pogut escoltar una telefonada de la filla menor de la víctima i esposa de l’únic acusat, Eva Fuensanta Sala, al seu fill Miguel, que aleshores es trobava estudiant als Estats Units. En la conversa, s’escoltaven els comentaris que va dirigir Miguel López al seu fill.

“T’agarre del coll i et pegue dues hòsties”. Aquesta va ser l’amenaça que va proferir al seu fill quan va saber que el xic havia penjat una foto en Instagram acompanyada de la frase “escac i mat”, poc després de morir la seua iaia. A més, la filla dels Sala li va mostrar al fill com de dolguda estava per la publicació.

Restes d'ADN sense resultats concloents

La sessió ha començat amb el testimoniatge de dos policies que han indicat que a la mà esquerra de Martínez es van trobar restes d’ADN, però que no eren de l’acusat i que en la dreta es van trobar unes altres que van resultar ser d’un dels sanitaris que la van atendre.

Han assenyalat que en les baines de les bales hi havia rastres biològics però tan mínims que no llancen resultats concloents, en un cas en què s’han pres mostres d’ADN a 32 persones entre empleats de Novocar, policies i personal mèdic.

En la penúltima sessió del juí ha quedat reflectit l’enfrontament familiar entre la morta i el seu primogènit, d’una banda, i les tres germanes restants, per un altre.