Moixent alerta de la falta de pastors

La ramaderia és una ferramenta contra els incendis perquè ajuda a mantindre les muntanyes netes de brossa, però la realitat és que cada vegada és més inexistent. De fet, en diferents municipis valencians s'han quedat desertes subhastes per a explotar terrenys públics forestals.

A Moixent, a la comarca de la Costera s’han tret a subhasta pública tres lots dues vegades consecutives, i en cap cas s'ha presentat cap aspirant. Un dels exemples són les 400 hectàrees que s’ofereixen a la zona La Umbría II per 240 euros a l’any, on podrien pasturar 251 ovelles o cabres o 38 vaques o cavalls. Un altre paquet comporta 585 hectàrees per 351 euros anuals i un tercer ofereix també als apicultors la instal·lació de 650 caixes amb bresques per 780 euros a l'any. Tot, sense èxit.

Segons l’alcalde de la població, Guillermo Jorques, "no és una qüestió ni econòmica ni de tràmits, és una professió que està a expenses de la meteorologia i poc rendible, així que hem de buscar maneres per fer-la més atractiva". Jorques parla fins i tot d’un sou base públic per als ramaders, perquè pogueren treballar amb garanties i no tindre un dia a dia tan incert.

A més cal tindre en compte que l’Administració també es pot aprofitar d’aquest treball, ja que servix per a mantindre la muntanya neta durant tot l’any, la qual cosa baixaria els costos en neteja i previndria la ràpida propagació dels incendis.

Pepe Revert és un dels pocs ramaders que queda a la zona. La cura i el pasturatge dels animals és la seua passió, però reconeix que hauria d'estar millor pagat: "Hauríem de tindre menys costos i més infraestructures". Pepe va accedir a aquestes subhastes fa 26 anys i dels setze pastors que explotaven les terres en aquell moment solament hi queda ell. Un exemple clar del risc de desaparició d’una professió que és essencial en les nostres vides.