“Si connectàrem les comunitats energètiques no faria falta tanta planta gran”
Més de 80 associacions protesten a València contra la "ubicació irracional de les energies renovables"
La partida de Dalt, a les Coves de Vinromà, és la zona més plana i més fèrtil de tot el terme municipal. Per això, l’àrea està plena de masos on viu una població disseminada que encara treballa el camp, i fins a ells arriba la llum del poble, la xarxa d’aigua potable i camins asfaltats.
“No és casualitat” que precisament haja sigut la zona agrària més productiva del poble la triada pels grups estrangers Akuo i Pemier (francés i xinés, respectivament) per a instal·lar la macroplanta solar Magda, apunta Cinta Moliner. Ella és veïna de les Coves de Vinromà i portaveu de Nostra Terra, un dels més de 80 organismes valencians que lluiten per una “ubicació racional de les energies renovables”. Per a Moliner, la multinacional promotora valora únicament la rendibilitat que implica actuar en àrea accessible, que no caldria aplanar i amb tots els serveis municipals, sense tindre en compte que “no hi ha cap parcel·la erma o abandonada” en aquesta plana de més de 600 hectàrees on pretenen desplegar 260.000 panells solars. “Si el Magda s'executa tal com està projectat, es tallaran més de 60.000 arbres”, lamenta Moliner, “ametlers, garroferes i oliveres que tarden generacions a ser productius", i que mantenen viva l’activitat agrària al municipi.
La unanimitat en l’oposició del municipi al projecte es va fer palesa amb un gest ben simbòlic. L’alcaldessa, Irma Povedano (PSOE), i la cap de l’oposició, Cristina Orient (PP) van deixar d'un costat les diferències ideològiques i van arrancar la legislatura penjant del balcó de l’Ajuntament dues pancartes en contra de la macroinstal·lació.
Per a la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, el projecte Magda és un dels considerats crítics pel volum i l’afectació de zones agrícoles i forestals que comporta, però n'hi ha d’altres, com els que s’ubiquen als termes de les Useres, Cabanes, Vilafamés, Godelleta, el Villar, Utiel-Requena, Torís, la vall d'Aiora, el Vinalopó o Elx entre altres.
Davant la previsible aprovació al començament de l’estiu de prop d’un centenar de projectes d’energies renovables a les comarques valencianes, les més de 80 associacions que conformen la coordinadora han convocat una manifestació aquest dissabte a les 12:00 h a València sota el lema “Heu de protegir el territori, no destruir-lo, per un món rural viu”. Amb la marxa, que ix de la plaça de la Mare de Déu per a culminar en la subdelegació del govern, els convocants volen traslladar “la crida del món rural valencià al Ministeri de Transició Ecològica” perquè protegisca el territori i paralitze una “caòtica planificació en el desplegament de les renovables a la Comunitat Valenciana”.
“La manifestació s’ha plantejat per a recordar al ministeri que tenim plantes que no es poden tirar endavant, que tenen informes negatius de la Generalitat” reivindica Julio Rodrigo, portaveu de la coordinadora. Cinta Moliner, subratlla que “s’està fent una transició energètica, necessària, per altra banda, però d'esquena al món rural”, un entorn castigat per l’abandonament de les administracions i el declivi demogràfic, “si no hi ha una ordenació prèvia i una racionalitat a l'hora d'instal·lar aquest tipus de projectes, sempre es farà d'una manera abusiva, desequilibrada i irracional”, sentència la covarxina.
L’avanç implacable de les macroplantes contrasta amb el bloqueig de les Comunitats Energètiques
El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima estableix un horitzó per a la implantació de renovables a Espanya per a 2023 segons el qual s'haurien de generar aproximadament 4.000 MW d'energia fotovoltaica i 5.000 d'eòlica. La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables reivindica que aquest camí s’està transitant amb una aposta pels macroprojectes (els que superen els 50 MW de potència i, per tant depenen del Ministeri de Transició Ecològica), i oblidant el potencial de l’autoconsum i les Comunitats Energètiques Locals (CEE).
“Sense una ordenació prèvia, les renovables sembre s’instal·laran de manera abusiva, desequilibrada i irracional”
“La problemàtica la tenim amb les macroplantes”, explica Julio Rodrigo, “però si començàrem per afavorir a connexió a la xarxa de les comunitats energètiques no faria falta tanta planta gran. És una qüestió de dades” es queixa el portaveu de la coordinadora. Moliner també es qüestiona “per què s’està parlant tant de macroplantes i tan poc d’autoconsum, de cooperatives energètiques, de comunitats energètiques locals”.
Segons Rodrigo, són les empreses distribuïdores les que estan dificultant la connexió de les instal·lacions menudes a la xarxa, com ara les d’empreses o cooperatives, que podrien aportar energia en moments no productius, o les d’ajuntaments, que podrien actuar contra la pobresa energètica del veïnat amb instal·lacions municipals. Per aquesta raó, la coordinadora demana l’aprovació d’un decret llei que garantira la connexió de les CEE.
El sector primari i els espais forestals, moneda de canvi dels grans projectes renovables
Una altra de les principals reivindicacions és l'absència de protecció que els espais naturals i les produccions agrícoles tenen enfront de l'avanç dels macroprojectes. "El Decret 14/2020 hauria de ser més restrictiu respecte a zones Rednatura, fins i tot alguna cosa tan concreta com zones forestals", apunta Julio Rodrigo, qui posa de manifest l'absurd d'avançar a una transició energètica destruint els boscos, un dels millors sistemes naturals de captació de CO₂.
Les associacions també reivindiquen major protecció a les zones agrícoles que estan en plena producció, els propietaris de les quals veuen amb preocupació les possibles expropiacions forçoses. "L'únic que va aportar en un futur pròxim, i sobretot en un futur més llunyà, més despoblament i més abandonament d'agricultura i una afecció tremenda al sector primari i al món rural", es queixa Cinta Moliner, que qualifica de "despropòsit" la idea de tallar arbres enmig de la situació d'emergència climàtica que estem vivint.
L'únic que va aportar en un futur proper, i sobretot en un futur més llunyà, més despoblament i més abandonament d'agricultura
Les administracions locals, fora de l’equació
Julio Rodrigo afegeix altre dels elements de lluita: la participació de les administracions locals en la planificació de les grans plantes de renovables. "Aprofitem la manifestació per a recordar-li al govern espanyol que ja és hora de modificar el Decret llei 14/2020, que hauria de tornar als ajuntaments la decisió final sobre el sòl no urbanitzable comú", reivindica, "no té cap sentit que els ajuntaments no puguen decidir sobre el sòl del seu poble", conclou.
Moliner coincideix en la necessària col·laboració d'ajuntaments i veïnat en la planificació racional de les renovables, i reivindica que les decisions tinguen en compte la valuosa aportació de les persones que treballen en camp, "perquè continuar en el sector primari és una heroïcitat, una cabuderia".
