Mor el prestigiós científic valencià Santiago Grisolía als 99 anys
La Generalitat declara tres dies de dol oficial per la mort del president del Consell Valencià de Cultura i impulsor dels Premis Rei Jaume I. La capella ardent s'obrirà divendres al Saló Daurat del Palau de la Generalitat
Santiago Grisolía, bioquímic valencià, president del Consell Valencià de Cultura i impulsor dels Premis Rei Jaume I, ha mort aquest dijous als 99 anys. El reconegut científic ha mort a les 6:30 hores al centre hospitalari de València on havia ingressat després d'empitjorar el seu estat i on el tractaven de la covid- 19. Al gener de 2023 hauria fet cent anys.
La Generalitat ha declarat tres dies de dol oficial i la capella ardent s'obrirà divendres al Saló Daurat del Palau de la Generalitat des de les 10:30 fins a les 11:30 hores perquè les persones que així ho desitgen puguen acomiadar-se d'ell. A les 12:45 hores tindrà lloc el funeral al tanatori de València.
Santiago Grisolía va nàixer a València l'any 1923 i va estudiar Medicina a les Facultats de Madrid i València, on va ser un dels deixebles més brillants del seu temps.
El 1945 va guanyar per concurs una de les deu beques convocades pel Ministeri d'Educació i Ciència per a fer estudis a l'estranger i, al gener de 1946, va començar a col·laborar amb el professor Severo Ochoa, als Estats Units, en els estudis sobre l'enzim màlic. Posteriorment, va passar a la Universitat de Chicago on va iniciar l'ús dels isòtops marcadors per a l'estudi de pautes metabòliques, amb la tècnica de les quals va aconseguir demostrar la fixació del CO₂ en teixits animals.
L'any 1948 va ser contractat per la Universitat de Wisconsin, on feu una contribució decisiva al coneixement del cicle metabòlic de la urea. El 1954 va treballar en la Universitat de Kansas com a professor associat i director de l'Institut d'Investigació Mèdica.
El 1959 obté la plaça de catedràtic a Kansas i, el 1962, coincidint amb la creació del Departament de Bioquímica, passa a ser-ne director. Allí va dur a terme una labor admirable com a mestre i com a investigador sobre el cicle de la urea i la degradació de les bases pirimidínica, glucòlisi, etc., aïllant els enzims implicats i assentant nous criteris sobre la naturalesa de l'acció enzimàtica.
El 1974 és nomenat professor distingit de la Universitat de Kansas. L'any 1976 Grisolía es va fer càrrec de la direcció de l'Institut d'Investigacions Citològiques, fundat per la Caixa d'Estalvis de València, on va fer una important labor investigadora.
Grisolía és premi Príncep d'Astúries, doctor honoris causa per nombroses universitats, membre de les més prestigioses societats científiques, conseller de fundacions i entitats i president del Comité de Coordinació de la Unesco per al Genoma Humà. Així mateix, ha sigut distingit amb les condecoracions de més prestigi i amb diversos càrrecs honorífics.
