La mortalitat per altes temperatures es dispara en un estiu de calor sostinguda

Si aquest estiu tòrrid ens ha ensenyat alguna cosa, és que el risc per a la salut d’unes temperatures cada vegada més extremes no és cap broma. Segons l’estimació del MoMo (el sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes), dependent de l’Institut de Salut Carlos III, almenys 163 persones han mort a la Comunitat Valenciana a causa de les temperatures en els últims tres mesos. La xifra de morts és més del doble que la de l'any passat, que per al mateix període es van estimar en prop de 70.

No hi ha precedents d'un bimestre juny-juliol tan càlid com el d'enguany al nostre territori. Segons l'avanç climatològic de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) del mes de juliol, aquest estiu ja supera en tres dècimes el mateix període de l’estiu del 2003. 

De la mateixa manera que va ocórrer durant el mateix període dels últims dos anys (des del dia 8 de maig fins al 8 d'agost), la major part d'aquestes víctimes mortals s'han produït en les comarques alacantines, on s'aglutinen bona part de les destinacions turístiques més concorregudes durant l'època estival. Enguany, més d'un 70% de les morts que el MoMo atribueix a la calor s'haurien produït a la província d'Alacant, mentre que a Castelló aquest percentatge es redueix a només un 3%.

Tres mesos de temperatures extremes

Segons l’Aemet, el mes de maig del 2022 ha sigut extremadament humit i càlid a la Comunitat Valenciana. De fet, ha sigut el quart més sufocant des del 1950, per darrere dels anys 1961, 1964 i 2015. La temperatura mitjana, que normalment se situa en 18,7 °C, va ser 2,2 graus superior a la de la climatologia de referència (amb 16,5 °C). 

Al mateix temps, aquestes temperatures tan altes han provocat pluges més agressives. La precipitació acumulada ha sigut de 55,9 l/m², un 12% superior a la de la mitjana climàtica del període 1981-2010 (quan se situava en 49,8 l/m²). Pel que fa a la humitat, no es vivia un maig tan humit des de l’any 2011. 

Per contra, el mes de juny ha sigut més sec i extremadament càlid. La temperatura mitjana va continuar pujant fins a 23,9 °C, tres més que la climatologia de referència (20,9 °C), mentre que la precipitació acumulada s’ha reduït fins a 9,7 l/m², que és un 66% inferior a la del període 1981-2010 (27,3 l/m²).

Quant al mes de juliol, les temperatures han sigut de rècord. El termòmetre ha marcat una mitjana de 25,9 °C, fregant els dos graus per damunt de la referència (24,0 °C), i la precipitació acumulada ha sigut 9,4 l/m², que és un 20% inferior a la del període 1981-2010 (11,8 l/m²).

Com afecten els episodis de calor l’augment de les morts?

Més allà dels pics puntuals i de les onades de calor que incideixen al nostre territori, i que en molts casos eleven els termòmetres fins als 40 graus, aquest estiu s'ha caracteritzat a la Comunitat Valenciana per la persistència d'altes temperatures durant episodis excepcionalment llargs, amb una mitjana a tot el territori que no baixa de 25 graus des de fa més d'un mes.

I aquesta calor, especialment quan es manté en el temps, es tradueix en un augment de la mortalitat. Les dades del MoMo reflecteixen que dies després d'un increment de les temperatures la Comunitat Valenciana registra un augment de les defuncions atribuïbles a la temperatura. Juliol va ser el que més defuncions es van notificar, 97. El juny van morir vint persones per la mateixa causa. Tot apunta que el mes d'agost també serà dur, ja que per ara s'han registrat 32 morts en només nou dies.

Tal com recorda el mateix Institut Carlos III, el sistema MoMo no treballa amb el nombre exacte de defuncions, sinó que fa estimacions estadístiques d'excessos de mortalitat per a un dia determinat, comparant sèries històriques. Així, calcula i infereix valors relatius a totes les causes i atribuïbles a l'excés o defecte de temperatura. Les estimacions s'actualitzen diàriament, si bé "no es poden considerar consolidades fins que ha passat almenys un mes des de la publicació", segons van matisar en un comunicat. 

La comunitat científica adverteix que les onades seran més freqüents i intenses

El panorama que dibuixa aquesta tendència no ens hauria d'agafar de sorpresa. Els científics adverteixen d’aquest escenari des de fa temps, i assenyalen que el canvi climàtic comportarà un clima més extrem a tot el món, amb una major incidència de fenòmens meteorològics de tot tipus, des de les onades de calor fins als huracans.

Segons un estudi publicat en la revista en línia PLOS Medicine, a mesura que grans parts de l'hemisferi nord s'embolcallen de temperatures inusualment altes, el nombre de morts per onades de calor també podria augmentar. De fet, calculen que per a l’any 2080 s’haurà incrementat fins a un 2.000% en algunes parts del món.

L'estudi ha analitzat 20 països de quatre continents i ha trobat que l'augment de la mortalitat és probable que siga més alt prop de l'equador. "En particular, les futures onades de calor seran més freqüents, més intenses i duraran molt més", ha afirmat Yuming Guo, professor associat de la Universitat Monash d'Austràlia.

"Si no podem trobar una manera de mitigar el canvi climàtic –reduint els dies de les onades de calor– i ajudar la gent a adaptar-se a les onades de calor, hi haurà un gran augment de morts relacionades amb elles en el futur", ha afegit.