La mortalitat per càncer de còlon es redueix un 20% en dos dècades, amb el focus en la detecció precoç

El Dia Mundial del Càncer de Còlon es commemora este dilluns per a conscienciar sobre el tipus més freqüent d'esta malaltia en tots dos sexes a Espanya. Enguany, el focus està posat en la detecció precoç a través dels cribratges, fonamentalment amb test de sang oculta en femta, que s'han demostrat igual d'eficaços com una colonoscòpia i menys invasius per als pacients. Els avanços científics per a millorar la prevenció han sigut essencials per a aconseguir pronòstics més esperançadors en els últims anys, i per això els col·lectius mèdics i científics insisteixen en la importància que la població diana se sotmeta a revisions periòdiques. De fet, les dades de Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan) i la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) han destacat que la mortalitat al país s'ha reduït en un 20% en les dos darreres dècades.

El càncer de còlon està entre els tumors més comuns o amb més incidència a Espanya, amb uns 40.000 casos diagnosticats cada any, i un dels que més morts provoca. Afecta l'intestí gros, que és la part final de l'aparell digestiu. També se l'anomena càncer colorectal, perquè el recte és l'última zona que connecta l'organisme amb l'exterior per l'anus. Es desenvolupa a partir de lesions precanceroses anomenades pòlips, que poden evolucionar cap a un tumor maligne si no s'identifiquen i eliminen a temps. S'estima que el 2025 es comptabilitzaran 44.573 diagnòstics nous, és a dir, una incidència de 85 casos per cada 100.000 persones a l'any en tot el territori nacional. La dada és pràcticament igual que el 2004, però per cada dos casos en dones se'n diagnostiquen tres en homes.

Fonts del Ministeri de Sanitat remarquen a EFE que el càncer colorectal és un important problema de salut a Espanya i encara creixent, i subratllen la necessitat d'ampliar els programes poblacionals de detecció precoç fins a cobrir el 100% de la població de 50 a 69 anys. En esta línia, el Grup Espanyol de Tractament de Tumors Digestius (TTD) ha insistit que el cribratge podria salvar fins a 3.600 vides a l'any.

"Els programes de cribratge, fonamentats en proves no invasives com l'anàlisi de sang oculta en femta, han demostrat ser efectius en la identificació de lesions premalignes i tumors en estadis inicials”, explica la doctora Ruth Vera García, cap de servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital de Navarra i vicepresidenta del Grup TTD. Precisament, la setmana passada es coneixien les conclusions d'un estudi elaborat per l'Hospital Clínic-Idibaps de Barcelona i la Universitari de Canàries, que acreditaven l'eficàcia equivalent de la colonoscòpia i el coprocultiu —molt menys invasiva i més accessible.

La meitat dels valencians en edat de risc no participa en cribratges

L'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) xifra en 4.462 els casos detectats de càncer de còlon a la Comunitat Valenciana i incideix que nou de cada deu hi sobreviurien si se'ls diagnosticara a temps. En este sentit, han alertat que ara mateix hi ha 770.463 valencians i valencianes que haurien de sotmetre's per edat a la prova rutinària de cribratge, però no ho han fet, i per això tenen més risc de morir per este tumor. Amb este escenari, i sota la campanya "Juga el teu paper en la prevenció de càncer de còlon", l'AECC fa una crida a la població en la franja de risc perquè acudisquen a les revisions prescrites i participen en els cribratges, com a eina clau per a la detecció precoç i la reducció de la mortalitat de la malaltia.

A Espanya, cada comunitat autònoma té un sistema diferent de gestionar el cribratge poblacional. A la Comunitat Valenciana, el sistema per a participar-hi és mitjançant la recepció d'una carta de la Conselleria de Sanitat, que convida a participar en el programa. Si la persona accepta, envia una targeta per correu postal amb la conformitat i, posteriorment rep el kit per a fer-se la prova a casa. Una vegada arreplegada la mostra, la deposita al centre d'atenció primària en una bústia habilitada per a això, sense ni tan sols fer cua.

A través d'este programa de prevenció, el 2024 Sanitat va identificar 359 casos nous i 7.101 persones amb pòlips, ha informat la conselleria del ram. Estes xifres suposen una detecció d'1,17 casos per cada 1.000 test realitzats —concretament, l'1,43 en homes i un 0,95 en dones—. Durant aquell exercici, el departament conduït per Marciano Gómez va enviar cartes personalitzades amb el test, a 690.177 homes i dones entre 50 i 69 anys perquè se sotmeteren a la revisió rutinària. Va haver-hi resposta en el 44,91% dels casos total, percentatge més elevat en cas de les dones (47,03%) que els homes (42,65%).

Millor pronòstic en fases primerenques

Tots els actors implicats, des de societats mèdiques, investigadors, pacients i el Ministeri de Sanitat, coincideixen que el pronòstic de la malaltia millora quan es detecta en fases primerenques. La campanya "El gegant oblidat" de l'Associació de Pacients amb Càncer Colorectal, EuropaColon, pretén visibilitzar la gravetat de la malaltia i recorda que la supervivència mitjana al cap de cinc anys dels pacients és del 62,5%. També posa el focus en la fase avançada del tumor, ja que aproximadament el 20% dels pacients presenten metàstasi en el moment del diagnòstic, i fins al 50% la desenvoluparà amb el temps. La supervivència mitjana en estos casos no supera els trenta mesos.

Segons Sanitat, un 70% dels càncers colorectals són evitables amb mesures dietètiques i nutricionals, i per això, les societats mèdiques recomanen seguir pautes de vida saludable.