La mortalitat relacionada amb la calor creix un 30% en les darreres dos dècades a Europa
El programa Copernicus confirma un 2023 amb temperatures de rècord i batut per fenòmens extrems associats al canvi climàtic que deixaren 150 morts
Europa és el continent que s'escalfa a un ritme més ràpid, amb pujades de temperatura que dupliquen la mitjana global. L'últim informe de l'ONU i el programa de monitoratge Copernicus, assenyala que l'any 2023 s'ha batut el rècord de dies d'estrés tèrmic extrem i alerta d'un augment de la mortalitat relacionada amb la calor del 30% en les darreres dos dècades.
"Milions de persones s'han vist impactades per esdeveniments climatològics extrems" en el continent europeu, que van des d'onades de calor a inundacions, destaca l'estudi anual sobre l'estat del clima d'Europa. Este informe el presenten conjuntament el servei de seguiment climàtic de la Unió Europea i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), dependent de Nacions Unides. "Europa ha sigut testimoni de l'incendi mai abans registrat [a Grècia l'agost passat], ha viscut un dels anys més humits, greus onades de calor marines i devastadores inundacions àmpliament esteses", resumeix el director de Copernicus, Carlo Buontempo.
L'estrés tèrmic, que mesura el risc que el clima pot tindre sobre la salut humana, es considera "extrem" si en una jornada se superen els 46 graus, cosa que ha ocorregut més d'una desena de vegades a Europa l'any passat en àrees del sud i l'est espanyol, el sud-oest de França, Itàlia meridional, Grècia i l'oest de Turquia. També van ser inusualment alt els dies d'estrés tèrmic molt fort —entre 38 i 46 graus—, i Copernicus va destacar que foren especialment nombrosos en el sud d'Espanya, on se'n registraren més de 80.
Més de 150 morts per desastres climàtics
L'informe de l'ONU i Copernicus recorda que la mortalitat relacionada amb la calor a Europa ha crescut al voltant d'un 30% en els últims vint anys. No hi ha dades exactes de 2023, encara que les onades de calor estival de l'any anterior van causar més de 60.000 defuncions segons alguns estudis. Sí que s'han comptabilitzat 63 defuncions per tempestes, 44 a causa de les inundacions i unes tantes per incendis forestals. Més de 150 en total.
L'any 2023 va ser per a Europa un dels més càlids registrats. Segons la base de dades en què es mire, se situa com el primer o el segon. El que és segur, però, és que els tres anys de temperatures més altes en el Vell Continent s'han donat tots en la dècada actual. "Onze dels dotze mesos de l'any han tingut temperatures per damunt de la mitjana, inclòs el mes de setembre més càlid de què es té constància", va destacar l'informe.
L'estudi alerta també de l'onada de calor marina extrema que va patir en juny l'Atlàntic al voltant de les illes Britàniques, amb temperatures fins a cinc graus superiors a la mitjana.
Exercici amb precipitacions elevades
D'altra banda, l'any passat les precipitacions a Europa sobrepassaren la mitjana en un 7%, i un 16% de les conques fluvials continentals superaren el llindar d'alarma i bateren rècords de cabal màxim en grans corrents com el Loira, el Rin o el Danubi, a causa de les tempestes registrades entre octubre i desembre.
Les inundacions en este continent l'any passat van afectar segons l'informe 1,6 milions de persones i causaren més de quatre quintes parts de les pèrdues econòmiques relacionades amb el clima a Europa, que van ascendir a uns 13.400 milions d'euros.
"Les dades que es presenten en l'informe són alarmants, però investigar-les és vital per a aconseguir la transició cap a les energies alternatives, reduir els gasos d'efecte d'hivernacle i convertir-nos en el primer continent neutral en carboni cap a 2050", destaca el cap de la Unitat d'Observació de la Terra de la Comissió Europea, Mauro Facchini.
En este camp, el document presenta xifres que conviden a l'optimisme, ja que hi ha hagut un percentatge rècord (43%) d'electricitat generada per fonts renovables en 2023, davant del 36% de l'any anterior. Una tònica facilitada gràcies al potencial més gran de generació hidroelèctrica i hidràulica que van produir les tempestes i precipitacions més abundants. Per segon any consecutiu, a més, l'energia generada amb estes fonts renovables va superar a la produïda pels combustibles fòssils en el Vell Continent.
