MSF i Sea-Watch ultimen els preparatius per a reprendre les accions de rescat al Mediterrani

La pandèmia ha restringit les activitats de rescat al Mediterrani central, mentre els abusos a les costes de Líbia continuen i la política de no assistència en aigües internacionals condemna a mort un nombre incalculable de persones. Al port de Borriana, Metges sense Fronteres (MSF) i Sea-Watch ultimen els preparatius per a reprendre les accions de salvament divendres, seguint tot un protocol de protecció a causa de l’amenaça afegida del coronavirus.

“No podem acceptar que cap ésser humà s’ofegue per culpa d’aquestes polítiques negligents, i nosaltres farem tot el possible per a evitar-ho”, ha afirmat en un comunicat el director d’operacions de l’organització mèdica, Oliver Behn, sobre una de les rutes de migració més mortíferes del món. L’objectiu és salvar vides en la zona d’aigües internacionals enfront de les costes de Líbia, un punt on, des de principis d’any, més de 5.500 persones han sigut interceptades i tornades a la força.

Philipp Hahn, cap de missió del vaixell, en una imatge de 2018 / Chris Grodotzki (Sea-Watch)

L’equip de rescat salparà a bord del Sea-Watch 4, un antic buc d’investigació oceanogràfica reciclat ara per al rescat i el salvament marítim. I ho fa amb la consciència clara que aquesta nova missió arriba condicionada per la crisi sanitària, per la qual cosa s’ha preparat una bateria de mesures de seguretat perquè el desembarcament de migrants siga totalment segur.

Durant els últims cinc mesos, Itàlia i Malta han denegat repetidament l’assistència a aquelles persones que corrien un perill imminent d’ofegar-se a la mar. A més, han tancat els seus ports als vaixells de les ONG que transporten les persones rescatades. “Es tracta d’una falta de coordinació deliberada i estructural que abandona les persones que passen necessitat en la mar durant hores, dies o fins i tot setmanes”, apunten des de MSF. Les organitzacions internacionals han recordat també que no es pot donar l’esquena a una gent que fuig d’un país que ha sigut identificat per les institucions internacionals, incloses les Nacions Unides, l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) i la Comissió Europea, com un país insegur per a migrants, refugiats i sol·licitants d’asil.

El Sea-Watch 4 al port de Burriana el passat 18 de juliol / Chris Grodotzki (Sea-Watch)

Sense accés a vies segures i legals, milers de persones intenten creuar el Mediterrani com a últim recurs per a tractar de seguir avant amb les seues vides. La falta de capacitat de cerca i rescat no dissuadeix les persones; només fa que els riscos que es veuen obligats a suportar siguen encara més extrems. Només al juny, es va informar que almenys 101 persones havien mort o desaparegut al Mediterrani central, i només la setmana passada, segons alerten des de MSF, tres persones van ser assassinades a tirs i altres dues ferides després de ser retornades a la força a Líbia. Al mateix temps, apunten, el nombre de persones que van intentar creuar aquest perillós tram del Mediterrani es va quadruplicar en comparació amb el mateix període de l’any passat.

L’Open Arms i el Sea Eye, com a embarcacions veïnes

El vaixell té durant aquests dies com a veïns l’Open Arms (de l’ONG Proactiva Open Arms) i l’Alan Kurdi (de l’alemanya Sea Eye), que fa diversos mesos que estan posant a punt els seus motors al port de Borriana, convertit en base d’operacions per a aquests vaixells solidaris.

La delegada de MSF a la Comunitat Valenciana, Mila Font, ha explicat que en els últims mesos ha acabat la col·laboració que tenia amb SOS Mediterranée, en el vaixell Ocean Viking, i ara ha estat gestionant una nova organització amb la qual col·laborar i posar el seu equip sanitari en marxa, que finalment serà el Sea Watch 4.

MSF fa sis anys que treballa en operacions de rescat al Mediterrani, durant els quals han auxiliat més de 50.000 persones. Mila Font ha apuntat que en aquest moment l’única capacitat de rescat que hi haurà al Mediterrani central serà aquest vaixell, perquè actualment hi ha quatre vaixells que estan retinguts en ports italians per diferents raons administratives i que són l’exemple de com “es criminalitza les organitzacions”. “Veiem que no hi ha cap mena de resposta per les autoritats i que és la societat civil qui està treballant per a evitar aquestes morts al Mediterrani central”, ha afegit.