Els municipis afectats per l’incendi de Montitxelvo demanaran la declaració de zona catastròfica

A Castellonet de la Conquesta i Terrateig s’ha cremat el 90% de la massa forestal, però altres municipis no poden comptabilitzar-ho fins que s'extingisca el foc.

Els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats per l'incendi de Montitxelvo reunits amb la delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé
Els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats per l'incendi de Montitxelvo reunits amb la delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé / Delegació del govern a la Comunitat Valenciana
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
06 de novembre 2023 - 18:54 Actualitzat: 06 de novembre 2023 - 21:49

La delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha explicat aquest dilluns de vesprada als ajuntaments els procediments per a demanar les ajudes d'emergència per tal de pal·liar els efectes de l’incendi originat a Montitxelvo (Vall d’Albaida) dijous passat, que es poden començar a sol·licitar des del moment que el foc es considere extingit i durant els trenta dies següents. També els ha explicat com iniciar la petició d'altres ajudes posteriors i ha tractat d'explicar-los les opcions que poden activar per a pal·liar els danys causats per l'incendi. 

Així ha informat Bernabé en declaracions als mitjans després de la reunió que ha tingut amb els alcaldes i les alcaldesses d'Ador, Vilallonga, Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Potries i la Font d'en Carròs (Safor) i els de Montitxelvo i Terrateig (Vall d'Albaida), tots afectats pel foc que encara crema, malgrat estar estabilitzat.

Els alcaldes han detallat aquest dilluns la situació després de cinc dies d'incendi. A Castellonet de la Conquesta i Terrateig s’ha cremat el 90% de la massa forestal del terme municipal, segons han detallat en declaracions a À Punt l’alcalde i alcaldessa, respectivament. A la resta dels municipis, l’afectació de la massa forestal i les terres de cultiu és diversa, però encara no en poden fer una valoració total perquè fins que no s’extingisca el foc no podran accedir a totes les zones cremades. 

Pel que fa a vivendes i infraestructures, Ador i Montitxelvo pareixen les localitats més damnificades, de moment. L’alcaldessa d’Ador, Manuela Faus, ha informat que hi ha dues cases cremades, una en estat molt greu. També han eixit malparades moltes infraestructures municipals com ara instal·lacions d’aigua potable, electricitat o enllumenat públic, que estan arreglant a correcuita. A Montitxelvo, les infraestructures agràries són les que més han patit les conseqüències del foc. De fet l’alcalde, Marcel Carrillo, diu que el sistema de reg ha patit diversos talls i que diverses parcel·les de cultius han patit danys, raó per la qual necessitaran ajudes del Ministeri d’Agricultura. També a Terrateig s’ha cremat una casa, i una planta baixa s’ha vist afectada pel foc, però les infraestructures urbanes no semblen tan damnificades segons la informació que ha proporcionat la seua alcaldessa, Sílvia Ferrer. 

Davant d'aquesta situació, tots els municipis convocats a la reunió amb la delegada del govern, excepte la Font d’en Carròs, han remarcat que demanaran la declaració de zona greument afectada, comunament coneguda com a zona catastròfica, perquè no tenen ni fons ni mitjans suficients per a fer front a soles a la reparació de tots els danys. És una mesura que ha de passar pel ple de cada municipi. La Font d’en Carròs no la demanarà perquè el seu terme municipal no ha patit danys, però sí que ha manifestat a Bernabé la necessitat, compartida amb la resta dels municipis, de rebre ajudes per a fer front a la neteja de les parcel·les. Així mateix, l'alcalde, Pablo Puig, ha destacat la importància que les administracions —Diputació, Generalitat i Govern espanyol— col·laboren amb totes les localitats perquè “moltes de les coses que s’han cremat es podrien haver evitat si tota la massa forestal haguera estat en unes bones condicions de neteja”. 

En aquest sentit, Bernabé els ha explicat que en un primer moment es poden acollir a les ajudes ordinàries del Ministeri de l’Interior i que també tindran cobertes qualsevol mena d’actuació d’emergència que hagen hagut de tractar de manera urgent. A més, ha recomanat als ajuntaments fer una avaluació dels danys ocasionats pel foc perquè, arribat el cas, es puga presentar un expedient per sol·licitar “al més prompte possible” les ajudes per a zones afectades greument per una emergència de Protecció Civil, conegudes comunament com a ajudes per a zones catastròfiques. En declaracions a À Punt, la delegada del govern ha detallat que hi ha ajudes dels ministeris de Política Territorial; Agricultura, Pesca i Alimentació, i Transició Ecològica que depenen del fet que l’àrea cremada es declare zona greument afectada. Són les ajudes destinades a sufragar la reparació del patrimoni municipal, d'una banda, i les ajudes per a xicotets i grans cultius, d'una altra. Però també ha recordat que per a demanar l'ajuda d'Agricultura és necessari tindre l'assegurança agrària. Així mateix, Bernabé ha recordat que les ajudes del govern “sempre estan complementades” per les de la Generalitat que –suposa– s'anunciaran en uns dies. 

A més d’aquestes ajudes, la Diputació de València activarà un fons d'ajudes per a catàstrofes naturals per als municipis afectats també per l'incendi, segons ha anunciat en un comunicat. La vicepresidenta primera de la institució i diputada per la Vall d'Albaida, Natalia Enguix, ha assenyalat que el fons es posarà en marxa una vegada l'incendi es done per extingit i es puga fert la valoració dels danys, tal com marquen els protocols d'actuació.

Enguix ha dit que encara que el foc l'han donat per estabilitzat, és prompte per a accedir al perímetre afectat i valorar les necessitats que tindran els municipis. No obstant això, ha apuntat que la Diputació ja s'ha traslladat als alcaldes i alcaldesses que disposaran dels recursos de la institució per a pal·liar els danys de l'incendi, tenint en compte que hi ha un factor natural i humà que és més difícil reparar.

Respecte a la investigació, Bernabé ha dit que es veu que el factor humà està darrere d'aquest succés i que durant els pròxims dies tractaran de determinar el focus del foc i també més informació sobre l'autoria. "Una vegada treballem ja sobre el factor humà, les hipòtesis s'obrin. Pot ser una qüestió accidental, una negligència o una situació provocada. Estic convençuda que durant els pròxims dies tindrem informació al respecte", ha remarcat.

“Ja no hi ha temporada d’incendis”

Durant la compareixença, Bernabé ha recordat que cal ser conscients que ja no hi ha una temporada d’incendis localitzada en els mesos de més calor, sinó que en qualsevol moment de l’any se'n pot produir un, i de grans dimensions. De fet, ha recordat que enguany els dos grans incendis que han patit les comarques valencianes han sigut fora dels mesos d’estiu. El primer va ser al març a l’Alt Millars, que va cremar 4.700 hectàrees en nou dies abans que el controlaren. I ara, el que es va originar dijous a Montitxelvo, que encara no està controlat i ja ha cremat més de 2.500 hectàrees, el 96% en les primeres set hores a causa del vent. Per això ha insistit en la importància de mantindre actives durant tot l’any les polítiques de prevenció d’incendis. 

També et pot interessar

stats