Directes
Ara en la televisió
EN DIRECTE

Nerviosisme als instituts valencians per la indefinició de la nova PAU d'un curs ja en marxa

Els coordinadors de les comunitats autònomes acorden els criteris comuns de la prova, però cadascuna ha de concretar ara com seran les proves

Alumnat durant l'execució d'un examen de la PAU (arxiu) / Jesús Hellín (Europa Press)

Octubre toca a la porta i la prova d'accés a la universitat (PAU), comunament coneguda com la selectivitat, continua encara pendent de concretar-se, sobretot pel que fa als models d'examen. Este divendres, els coordinadors de les distintes comunitats autònomes han acordat a Bilbao els criteris per a homogeneïtzar les proves en els diferents territoris, però ara cadascuna haurà d'aterrar l'acord. Mentrestant, professorat i alumnat en els instituts valencians viuen amb nerviosisme i preocupació esta falta de definició.

De moment, hi ha poques novetats sobre la PAU que s'estrenarà al juny i a la qual està previst que es presenten més de 300.000 estudiants a tot Espanya. Sí que se sap que només hi haurà un model de cada examen —en lloc dels dos entre els quals podia triar l'alumnat fins ara—, però es permetrà triar entre diversos apartats dels exercicis, segons el document de consens ratificat este divendres per les universitats espanyoles i avançat per El País. Un altre dels punts acordats per a esta primera edició de la nova selectivitat és que hi haurà entre un 20% i un 25% de preguntes de caràcter competencial, que serà obligatori contestar. I, per tal de traure la nota màxima, l'aspirant haurà de respondre correctament exercicis que abastaran entre el 75% i el 80% del temari de l'assignatura. D'esta manera, s'eleva la dificultat de les proves, ja que en edicions passades l'elevada optativitat permetia una execució satisfactòria estudiant a fons només la meitat del temari.

Sobre la base d'este acord, les comunitats hauran d'acabar de polir en les pròximes setmanes els detalls concrets dels exàmens en cada territori. El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha incidit este divendres en la necessitat d'homogeneïtzació i ha recordat que les autonomies governades pel PP, entre les quals està la valenciana, ja tenen un acord en vigor i tenen la intenció d'aplicar el nou model ja este curs. "L'objectiu és que els joves valencians tinguen els mateixos drets que els d'altres comunitats autònomes", ha remarcat.

El Ministeri d'Universitats va publicar fa tres mesos els criteris comuns que havien de seguir-se, però encara cap autonomia, a excepció de Galícia, ha publicat el model d'examen. Entre altres requisits fixats pel departament que lidera la valenciana Diana Morant, destaca que les faltes d'ortografia abaixarien un 10% la nota, que un 30% de les preguntes serien tipus test o que es reduiria l'opcionalitat a l'hora de triar preguntes. De la resta, poc se'n sap. Preguntada per l'assumpte este divendres, la ministra ha dit que no entén per què el model d'examen no s'ha dissenyat encara. "La instrucció del govern espanyol és aprovada des de molt abans de l'estiu, ara són els governs autonòmics els que han de fer la seua i dirigir-les als centres educatius", ha recordat la també secretària general del PSPV.

Mentre continuen les negociacions, l'alumnat de segon de batxillerat ha tornat a les aules per a fer front a l'últim assalt abans d'anar a la universitat, però no tenen de moment cap model d'examen per a començar a preparar-se. El professorat dels instituts es queixa que han començat el curs "a cegues", perquè encara no se'ls ha traslladat els criteris sobre els quals es basarà la PAU i critiquen que s'hauria d'haver preparat amb antelació. Esta situació d'incertesa, a més, crea situacions de nerviosisme entre les i els estudiants. "Què fem amb l'ansietat? Perquè està present i, en alumnes de dèsset anys, molt més encara. Ells necessiten tindre les coses clares, igual que el professorat, perquè nosaltres anem de bracet", ha manifestat Zaida López, professora de l'IES Benicalap de València, en declaracions a un equip d'À Punt NTC.

Els docents recorden, a més, que no és el mateix preparar l'alumnat per a exàmens que demanen memorització que per a un tipus de prova més reflexiva. I encara està per a determinar quin percentatge de preguntes tindran de cada classe.

Educació