La nit més llarga de l’any inicia l’hivern astronòmic

La d’aquest dijous serà la nit més llarga de l’any, coneguda també com a solstici d’hivern, i demà divendres començarà l’hivern astronòmic, que ens acompanyarà fins després de Falles, ja que la primavera astronòmica comença el 20 de març.

L’hivern en l’hemisferi nord comença en el moment que la Terra passa pel punt de l'òrbita en el que el Sol està en la màxima declinació sud respecte del nostre planeta. Quan passa açò, al migdia el Sol està en la menor elevació sobre l’horitzó i descriu l’arc més curt de l’any en el cel entre l’eixida i la posada. Per això és el dia amb menys hores de sol i la nit més llarga, una diferència d’hores que depén de la latitud del lloc en què ens trobem. 

A més, tot i que l’altura màxima de l’astre al migdia comença a elevar-se l’endemà mateix, és un ascens molt lent, i durant diversos dies sembla que no es mou. Per això a l’inici de l’hivern se’l coneix també com solstici d’hivern, que ve del llatí solstitium, sol quiet. 

Amb una duració de 88 dies i 23 hores, l’hivern en l’hemisferi nord és l’estació més curta de l’any a causa de la forma el·líptica de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. L’hivern coincideix amb l’època de l’any en què el nostre planeta està més a prop de l’estrella i quan passa açò la Terra es mou més de pressa; per tant, necessita menys temps per a arribar al punt on comença la següent estació. 

Bona època per a observar el cel 

Les llargues nits d’hivern amb freqüència són seques i això fa que siguen bones per a observar el cel. Durant l’hivern que comença demà es podran veure diferents planetes i constel·lacions.

A principis de l’estació, es podran observar els dos grans planetes gasosos, Saturn i Júpiter, però a mesura que avancen els mesos, Saturn s’acostarà al Sol i desapareixerà del cel nocturn cap a mitjan febrer. Per la seua part, Mercuri apareixerà breument durant el mes de març, així que l’estació acabarà amb dos planetes visibles al vespre: Júpiter i Mercuri. 

Pel que fa a l’eixida del sol, a l’inici de l’hivern només es podrà veure Venus. A finals de desembre, Mart apareixerà per l’est molt baix en l’horitzó, mentre que Mercuri farà una breu aparició que es perllongarà durant el mes de gener. Quan s’acabe l’estació, Venus desapareixerà en la lluentor de l’alba i ja només es podrà veure Mart. 

A més dels planetes, durant l’hivern al vespre es podran veure algunes de les constel·lacions més famoses i amb les estrelles més brillants, com ara Orió, que conté la variable estrela Betelgeuse; el Ca Major, amb Sírius, l’estrela més brillant de la nit; Taure, on està Aldebaran, que té un color rogenc; i Gèminis, amb la parella d’estrelles Càstor i Pòl·lux. Així mateix, hi haurà un parell de pluges de meteors: els Úrsids, que estaran al màxim cap al 22 de desembre, i els Quadràntids, que s’espera que arriben al màxim al voltant del 3 de gener.