Només el 13% de la població jove valenciana està emancipada

La Comunitat Valenciana és la segona autonomia d'Espanya amb menys persones joves —entre 16 i 30 anys— emancipades, un 13,4% del total. El percentatge està més de dos punts per davall de la mitjana estatal (15,9%) i és quasi tres vegades inferior a l'europea, que se situa en el 32,1%. Sols Cantàbria presenta una xifra pitjor que la valenciana, segons constata l'informe de l'Observatori d'Emancipació Juvenil de la Comunitat Valenciana relatiu al primer semestre del 2022. El document l'han presentat aquest dijous la vicepresidenta del Consell Valencià de la Joventut, Esther Martínez, i la presidenta del Consell de la Joventut d'Espanya, Andrea G. Henry.

Encara que la taxa d'emancipació juvenil en la Comunitat Valenciana ha millorat respecte a l'últim semestre del 2021 —aleshores estava en l'11,8%—, continua per davall de la pràctica totalitat de comunitats autònomes. Un comportament que Esther Martínez explica en dues variables: l'ocupació i l'accés a l'habitatge.

El 51,7% dels joves independitzats viu de lloguer i, d'aquests, el 35,5% ho fa compartint pis, fruit de la pujada dels preus d'arrendament. D'altra banda, el 16,7% dels que resideixen fora de la casa familiar ho fa en habitatges propis, però sense hipoteques pendents de pagament, és a dir, en pisos heretats o donats per la família, i un altre 14,8% dels emancipats viu en cases cedides per familiars.

Més del 72% del sou per a llogar en solitari

Per a accedir a un lloguer d'una vivenda completa, una persona menor de 29 anys ha de destinar, segons les xifres del Consell de la Joventut, un 72,3% del salari en el pagament. I si opta per compartir pis, la quantia ronda el 37,6%. En tots dos casos, percentatges per damunt de la recomanació del Banc d'Espanya de no destinar a aquest assumpte més d'un 30% del sou.

En el cas que tinguera una hipoteca, un o una jove hauria de destinar el 46% del salari a pagar les quotes. Al percentatge, tot i ser considerablement més baix que en els lloguers, se suma una "barrera" d'accés afegida: el depòsit inicial que cal pagar en la compra d'una casa frega els 37.500 euros de mitjana. A aquest fet se suma que la inflació ha provocat una pujada dels preus del lloguer i dels pisos per a compravenda d'un 11,84% i un 5,69% a la Comunitat Valenciana, respectivament.

En concret, l'informe de l'observatori xifra la pèrdua de poder adquisitiu de la joventut valenciana en un 5,04% en un any, fruit de la pujada de preus i d'un augment de salaris que s'ha produït en menor proporció. Quant als ingressos de què disposen per a destinar a habitatge i a altres fins, l'estudi mostra que el salari mitjà d'aquest col·lectiu és de 805,88 euros al mes. Una quantia que està per davall de la mitjana d'Espanya i del salari mínim interprofessional, que actualment és de 1.080 euros. Aquestes baixes retribucions es deuen, sobretot, al fet que quasi tres de cada deu joves (el 28,1%) treballen a temps parcial. La meitat d'aquest grup, a més, ho fa de manera involuntària i preferiria una jornada completa.

Pel que respecta a la subocupació, és a dir, la xifra de persones que treballen menys hores de les que voldrien o podrien, ascendeix al 16,7%. I altra dada: el 44,5% de la població jove valenciana està sobrequalificada per a la feina que desenvolupa. A més, l'antiguitat mitjana dels joves en els seus llocs de treball és de 22 mesos, una xifra "molt baixa", segons Martínez, que preveu que la reforma laboral atalle aquest problema encara que "té molt poc temps" com per a observar els seus efectes.

Farts de sentir-se ni-nis

La presidenta del Consell de la Joventut d'Espanya, Andrea G. Henry, ha considerat "insostenible" la situació de la joventut en un moment en què l'edat mitjana d'emancipació nacional és de 29,7 anys per a mudar-se en solitari. "Ens hem cansat de sentir que som ni-nis, però la realitat és que només l'1,6% dels joves espanyols no estudia ni treballa. Mentre que el 34% som sí-sís, és a dir, que estudiem i treballem alhora", ha apuntat. Per això, ha criticat "només es parla de joventut en precampanya", quan aquest col·lectiu ha sigut "el més afectat per la crisi del 2008, la de la covid i la inflació" i quan "ser jove a Espanya és sinònim de precarietat i inestabilitat".

En aquest sentit, la vicepresidenta del Consell Valencià de la Joventut, Esther Martínez, ha reclamat mesures "estructurals" que vagen més enllà d'algunes ja adoptades com el bo de lloguer jove. Entre les reivindicacions que ha exposat, regular el preu de l'habitatge, augmentar el parc públic, apujar el salari mínim interprofessional o prohibir les pràctiques no remunerades.