Només tres de cada deu alumnes desfavorits tenen èxit en els estudis
El 32,4% de l'alumnat valencià en una situació socieconòmica desfavorable va complir amb les competències educatives de PISA, un nivell lleugerament per damunt de la mitjana estatal i quatre punts millor que el 2015
Els sistemes educatius autonòmics no estan sent capaços de corregir les desigualtats socials de partida. Només tres de cada deu dels estudiants vulnerables s'anteposen a les adversitats i compleixen amb els nivells de competència en matemàtiques, lectura i ciències que marquen les proves PISA. Més específicament, són el 30,3% de l'alumnat de famílies amb pocs recursos al conjunt d'Espanya, i un percentatge lleugerament superior, del 32,4% a la Comunitat Valenciana.
Esta és la desena regió per capacitat de l'alumnat més humil per a assolir els requisits acadèmics de PISA, però alhora la tercera que més ha millorat en els últims anys. N'ha retallat quatre punts des de 2015, quan el percentatge era del 28,5%.
Les dades corresponen a un estudi de l'Institut Valencià d'Estudis Econòmiques i la Fundació Areces sobre el comportament dels sistemes educatius autonòmics entre 2015 i 2022 com a instruments d'equitat social. Els autors parteixen de la premissa que el nivell de l'educació no només s'ha de mesurar en termes acadèmics, com l'informe PISA, sinó en la capacitat per a millorar la igualtat d'oportunitats.
"Resiliència" és el terme que avalua l'estudi i proposa incorporar als exàmens sobre la qualitat de l'educació. "L'alumne resilient és aquell que venint d'un entorn desfavorit, per ingressos o estudis dels pares, aconsegueix resultats per damunt d'allò que esperaríem. És un estudiant que se sobreposa a l'adversitat i obté resultats per damunt de les expectatives", aclareix el director de l'estudi, el catedràtic d'Economia de la Universitat de València José Manuel Pastor.
Eixe indicador està hui estancat al voltant del 30% a Espanya, amb lleugeres diferències per autonomies, més pròxim al 40% a Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria o La Rioja i amb pitjor desenvolupament a les autonomies del sud, però també a comunitats riques com el País Basc (25,7%) i Catalunya (27,1%). Esta és una de les sorpreses de l'estudi, el fet que un pressupost més gran o una major inversió per càpita no està garantint més correcció de la desigualtat. "Caldria plantejar canvis en l'estratègia, no per recursos totals sinó sobre com gestionar-los i on dedicar els diners", apunta el catedràtic de la UV Lorenzo Serrano, coautor de l'anàlisi.
Serrano apunta a una triple combinació de factors personals, familiars i de context acadèmic per a explicar la capacitat de resiliència de l'alumne desfavorit. Una persona amb seguretat, implicació i expectatives, una família que l'abrigue en el camí, i un entorn acadèmic col·laboratiu i segur (amb baixes taxes d'assetjament). De partida, això sí, cal un caràcter fort, que combine perseverança i capacitat de domini de l'estrés pels previsibles entrebancs.
Més resiliència en migrants de segona generació i en centres privats
L'alumnat d'origen estranger de segona generació que compleix estes condicions té més capacitat de resiliència que els de primera. L'ingrés primerenc en el sistema educatiu, en l'etapa infantil, i el fet de no repetir curs són altres factores d'avantatge. També s'ha detectat lleugerament més resiliència en els centres privats que en els públics, si bé els segons gestionen el 80% de l'alumnat desfavorit. Per a Lorenzo, esta diferència pot estar connectada amb la variable de suport familiar, és a dir, de pares implicats de partida que fan un sacrifici econòmic per l'educació dels fills.
Orientació acadèmica, atenció psicològica i centres "segurs"
Què poden fer els governs autonòmics per a millorar la "resiliència"? Els autors de "Resiliència i igualtat d'oportunitats educatives en l'àmbit regional" recomanen "gastar millor", amb més eficàcia; "qualitat" sobre "quantitat". Lorenzo aposta per millorar l'orientació acadèmica que es dona a l'alumnat i la formació que rep el professorat que els ha d'ajudar. Creu que cal reforçar l'atenció psicològica que es presta als centres, assegurar ambients segurs (lliures d'assetjament) i entorns col·laboratius a les classes. I finalment entén que cal fomentar l'ingrés primerenc en el sistema educatiu, ja que han detectat millors resultats en l'alumnat que s'hi va incorporar en l'etapa infantil, és a dir, entre els 0 i els 3 anys.
