Per què només un 6,8% de dones tenen un Premi Nobel de ciències? Així és la representació de la dona en la ciència

Fins ara, 344 persones han aconseguit un Nobel en disciplines com Física, Química i Fisiologia o Medicina, però només 23 dones (un 6,8%), segons apareix reflectit en la llista dels Premis Nobel. Amb motiu del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, que es commemora aquest dijous, hem contactat amb catedràtiques, enginyeres, activistes i científiques per a exposar dades, analitzar el biaix de gènere, la manca de referents femenins i les possibles solucions.

En la representació cultural i les associacions mentals que s’impulsen (entre el professorat, la televisió i les mateixes famílies) en edats entre els 3 i els 6 anys podem trobar una de les causes, segons exposa la catedràtica de Sociologia de la Universitat de València, Capitolina Díaz, en declaracions a À Punt Notícies. “Fan una associació entre xics i coses difícils, però no entre xiques i coses difícils”, assenyala la també membre d’AMIT MucVal (Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues) MucVal (és a dir, la delegació de Múrcia i Comunitat Valenciana).

Díaz afig que la resta de representació cultural al nostre voltant tampoc ajuda. Per exemple, i segons la fundació Geena Davis Institute, “de tots els personatges que apareixen en la indústria cinematogràfica només un 12% de dones estan exercint una faena relacionada amb disciplines STEM”. Quan ho fan, a més, no sempre la representació és la més inspiradora. “La sèrie Ments criminals, per exemple, mostra una científica llestíssima, però la pinten com la típica friqui, amb sobrepés, i vestida de manera extravagant”, lamenta.

Una possible conseqüència la trobem amb les dades de la Unesco. Només al voltant d’un 30% de les xiquetes trien estudis superiors en disciplines STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics).

En un dels últims estudis realitzat per Girls4STEM, precisament publicat aquest dimecres, hi ha dades com que les xiquetes pareixen tindre més confiança en si mateixes en Idiomes i Ciències Naturals, mentre que els xiquets ho fan en Educació Física, Matemàtiques i Geografia. A més, només el 35% de les xiquetes mencionen les Matemàtiques com una de les assignatures que millor els va, mentre que aquest percentatge augmenta al 50% en el cas dels xiquets.

“El dèficit de les dones en sectors científics punters és equiparable al dèficit d’homes en el sector de cures”

El percentatge de dones que abandonen sectors com el de las TIC després de 10 anys de presència és del 40% de dones pel 17% per als homes. “Quan preguntes per què et trobes que estan insatisfetes amb el seu treball perquè perceben de seguida que estan estancades, que no podran ascendir perquè els homes es donen suport uns als altres i eleven els seus amics”, sosté Díaz, que fa la següent relació: “El dèficit de les dones en sectors científics punters és equiparable al dèficit d’homes en el sector de cures, siga en l’àmbit formal o informal”.

El biaix de gènere, corrobora la professora titular de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València, Lucía Hipólito, comença al voltant del 5 anys. “Estem en una societat que ens deixa la igualtat a nosaltres, però en realitat estem en un entorn que ja té un biaix de gènere, en els joguets, les tasques de pares i mares, la cultura”, afig a À Punt.

Silvia Rueda, enginyera informàtica i doctora en Enginyeria Informàtica a banda de coordinadora del projecte Girls4STEM, diu que “moltes vegades sentim que no hi ha dones i xiquetes en la ciència, i en general en les STEM perquè no volen estar i no les agrada, i que no podem forçar les persones perquè facen el que no volen. El que passa és que aquesta elecció no és lliure, sinó que està condicionada per una sèrie d’estereotips i desconeixements que ens marquen des que som xicotetes”, afig. De fet, la revista Science té un estudi que ho avala, i situa en els 6 anys l’edat en què les xiquetes comencen a percebre aquestes diferències en certes matèries.

Les solucions per a canviar el món de la dona en la ciència

“Per revertir aquesta situació cal començar en l’educació primària i canviar el programa d’estudis de magisteri per reforçar assignatures de ciència i tecnologia. Cal tindre en compte que l’alumnat que entra en magisteri pot estar sense tocar matemàtiques des dels 16 anys, sense haver estudiat no-res de ciències des de l’ESO. Passar d’això a donar classes de ciència… Cal transformar la formació de magisteri, a més, afegint formació en gènere”, apunta Capitolina Díaz en À Punt NTC.

Per la seua banda, per a Lucía Hipólito, és difícil “canviar radicalment les coses en 10 anys”. “Però, si comencem amb les xiques i xics que estan en educació secundària ara, són el futur. Sobre ells i elles es podrà construir una societat més igualitària. Totes les accions han d’anar encaminades a açò”, aporta.

Una iniciativa presentada aquesta mateixa setmana, per exemple, és una mostra del compromís per incloure més referents en l’àmbit educatiu. Exploradores de la Ciència, projecte d’ACICOM (Associació Ciutadana i Comunicació), la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Diputació Provincial de València, és un blog, però també quatre llibres per a primària, secundària i batxillerat amb informació sobre 27 científiques de diferents camps de coneixement i una sèrie de propostes didàctiques. Els llibres es poden descarregar gratuïtament ací i en la web de Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a lectura personal o com a material didàctic per a l’aula, tant en valencià com en castellà. Es busca així construir referents i visibilitzar el paper de les dones en la ciència.

Una part de la solució, a més, va de la mà d’un canvi en les carreres d’homes o orientades a xiquets. “També cal animar els xics a fer carreres més centrades en les cures. Jo vaig proposar fa un temps que les dones que es volgueren matricular en graus amb menys d’un 30% de xiques ho feren de manera gratuïta; i el mateix a l’inrevés, que els xics es pogueren matricular gratuïtament en graus on hi haguera menys d’un 30% de xics”, assenyala Capitolina Díaz.

En la universitat estatunidenca de Carnegie Mellon, un dels centres més destacats en ciències de la computació i robòtica del món, es nota l’estratègia d’incorporar cada vegada més dones en els estudis superiors. Així, Díaz revela que després de 10 anys treballant en aquesta direcció, “han aconseguit més de 50% de dones matriculades” en àmbits com l’enginyeria informàtica.

Generar referents de proximitat

A banda dels referents, a més, Lucía Hipólito, professora titular de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València, posa el focus en les dones empoderades i fortes. “A mi són les que m’han ajudat a pensar que sí que ho podia fer. Recorde que una d’aquestes dones em va dir: ‘Has de pensar que sí pots arribar i, si arribes al 80% i no al 100% ja és un èxit’”, exposa.

Per a Silvia Rueda, coordinadora de Girls4STEM, no fa falta tampoc posar el llistó tan alt com de vegades es fa. “Nosaltres intentem generar referents de proximitat, que les xiquetes vegen que hi ha dones normals i corrents que es dediquen a açò. L’exemple que se sol posar, i és fantàstic, és el de Marie Curie, que és una senyora en una foto en blanc i negre que a les xiquetes no els transmet que siga pareguda a elles. A més, guanyadora de dos Premis Nobel, amb el que pensen ‘jo no podré arribar tan alt, no soc tan bona’”.

“No fa falta ser tant llesta per fer aquest tipus de faenes. Som moltes les dones en aquests àmbits i molt diferents: mares, no mares; amb fills, sense fills… Volem que coneguen dones normals on puguen veure’s reflectides, que estan a prop”, indica.

“A més, en el projecte també necessitem arribar als xiquets, que ells també vegen que les seues companyes també es poden dedicar a açò. Que siguen còmplices de tota aquesta tasca”, assenyala en el que és un enfocament transversal on també estan inclosos professorat i famílies.

Perquè, conclou Rueda, davant aquestes desigualtats no val la pena callar. “En enginyeria no som ni el 30%, però si veus enginyeria informàtica la xifra baixa al voltant del 14%. Açò vol dir que el nombre de dones en aquestes branques no ha crescut, sinóo l’inrevés. No estem igual, sinó pitjor. No se soluciona amb el pas del temps”, apunta Silvia Rueda. El Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, més que una data pel reconeixement, també és una reivindicació ja atemporal