Què és la nota de la PAU i com es calcula: guia per a entrar a la universitat

Vora 250.000 estudiants de 2n de Batxillerat a tot Espanya, 23.000 a la Comunitat Valenciana, encaren aquesta setmana la convocatòria ordinària d'exàmens de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Una cita transcendental i temuda per molts, que obri el camí del seu futur acadèmic i que determinarà el centre i la titulació universitària amb què es prepararan per al futur professional. Els nervis estan a flor de pell, a més de les ganes de demostrar tots els coneixements que han aprés en els dos últims anys i de gaudir d'un descans merescut després de setmanes intenses d'estudi. En aquesta voràgine d'emocions, posem damunt la taula el sistema d'avaluació per a desgranar fil per randa com es calculen les notes per a saber d'on ix cadascuna de les parts i per què, en realitat, no s'ha de tindre por a la selectivitat.

Fa temps que els exàmens de la PAU han deixat de ser proves eliminatòries i s'han convertit, més bé, en una manera d'ordenar l'accés a les carreres desitjades. La realitat demostra que la immensa majoria de l'alumnat els aprova sense més problemes. L'any passat, quasi el 98% dels joves que es van presentar a la fase obligatòria van superar-la, segons dades de la Generalitat. I pràcticament huit de cada deu valencians i valencianes que feren la preinscripció per a la universitat pogueren entrar en una de les tres primeres titulacions sol·licitades.

Com s'estructura la PAU

Els resultats de la PAU són importants per a conéixer amb quina nota accedirà cada estudiant al procés de selecció de la carrera universitària que vol, però no és l'única qualificació necessària per a calcular la nota d'admissió —que no és el mateix que la nota d'accés i que pot arribar fins a catorze punts—. De fet, els exàmens de la PAU es divideixen en dues fases, una obligatòria i una altra voluntària. D'aquestes, sols la primera compta per a calcular la nota d'accés, mentre que la segona pot ajudar a apujar la qualificació i no és imperativa. Per parts.

Tot l'estudiantat ha de presentar-se tant sí com no a la fase obligatòria de la PAU, que suposa el 40% de la nota d'accés a la universitat. És a dir, quatre punts dels catorze com a màxim a què podria arribar la nota d'admissió. Aquesta part consta de cinc exàmens a la Comunitat Valenciana, una per cada matèria troncal que s'ha cursat en el segon any de Batxillerat. Són Castellà: Llengua i Literatura II, Valencià: Llengua i Literatura II, Idioma Estranger (Alemany, Anglés, Francés o Italià), Història d'Espanya i, finalment, l'assignatura principal de la modalitat que han estudiat: Matemàtiques II (itinerari Ciències), Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II (Ciències Socials), Llatí II (Humanitats) o Fonaments de l'Art II (Arts). Per a aprovar és necessari traure almenys un quatre de mitjana en aquests exàmens.

Per a calcular el valor total de la fase obligatòria o general, cal fer la mitjana aritmètica de les notes dels exàmens de l'alumne o alumna en aquestes matèries —sumar-les totes i dividir-les entre cinc perquè és la quantitat de proves realitzades— i multiplicar el resultat per 0,4. A aquesta xifra se li afig després una segona mitjana ponderada, que traurem de les qualificacions obtingudes en les assignatures cursades en primer i segon curs de batxillerat. Aquesta part pesa el 60% restant de la nota final, per la qual cosa cal multiplicar el resultat per 0,6. Per tant, si sumem les mitjanes de la fase obligatòria de la PAU i el batxillerat podem traure com a màxim 10 punts.

Nota d'admissió: màxim 14 punts

Aleshores, d'on ixen les notes per damunt de la barrera del deu, que tan habituals són des de fa uns anys i que semblen haver disparat la nota de tall a les universitats? La resposta està en la fase voluntària o específica de la PAU. Tot l'alumnat que vulga millorar la nota d'admissió podrà examinar-se de matèries opcionals del bloc d'assignatures troncals de qualsevol modalitat de batxillerat, o de les tres troncals generals vinculades a modalitats diferents de la que s'ha examinat en la fase obligatòria, o de fins a tres idiomes estrangers diferents dels quals s'ha examinat en la fase obligatòria.

En resum, pot examinar-se de les assignatures que vulga, les haja cursades o no, fins a un màxim de quatre. I són aquestes proves optatives les que ajuden l'estudiant a apujar la nota, tot i que el sistema només tindrà en compte les dues millors qualificacions. Enfrontar-se a aquesta part voluntària no té cap risc per a l'alumne, ja que no hi ha perill que li baixe la mitjana de la fase general en cas que suspenga. Si això passa, el candidat o la candidata no es veurà penalitzat i mantindrà la mateixa nota original que ha aconseguit en la part obligatòria, calculada a partir de les cinc matèries.

Per tant, la nota d'accés d'un estudiant que no s'ha presentat a la fase optativa coincidirà amb la seua nota d'admissió. En canvi, la d'un altre que sí que fa aquesta part podrà veure's incrementada fins a arribar a un màxim de 14 punts.

I la nota de tall?

Una vegada hem distingit entre nota d'accés i nota d'admissió, incorporem un tercer concepte: la nota de tall. Que és diferent dels dos anteriors. Es tracta de la qualificació d'admissió a la universitat que va obtindre l'últim candidat que va ingressar en un grau impartit en un centre en concret.

Com es calcula? Ordenant de major a menor totes les notes d'admissió de l'estudiantat que ha sol·licitat plaça en una titulació universitària. Hi ha una nota de tall per cada carrera i universitat. Segons la quantitat de llocs disponibles en cada titulació i centre (oferta), s'admeten peticions per orde de nota (demanda) fins a completar la quota disponible. La qualificació de l'últim aspirant que aconsegueix plaça serà la que s'anomenarà nota de tall per a aquest any.

Amb aquest sistema, no es pot conéixer quina és la nota de tall en cada carrera fins que no acaba el procés de preinscripció universitària, però els resultats de l'any anterior ens poden donar una idea de l'escenari. Per al curs 2022-2023 les universitats públiques valencianes adjudicaren un total de 26.347 places i, per segon any, la titulació que exigia una nota més alta va ser el doble grau en Física i Matemàtiques de la Universitat de València, amb un 13,62. La segueixen el doble grau en Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Politècnica de València, amb un 13,50 i el grau en Medicina de la UV, amb un 13,43.